Què ha dit l'EPPK?El 28
de desembre de 2013 el Col·lectiu de Presos Polítics Bascos va fer públic el comunicat. En ella, a més de reconèixer “el sofriment i el dolor multilaterals”, dona per bona la utilització dels mitjans que estableix la llei per a aconseguir la seva “Tornada al País Basc amb caràcter prioritari i inexcusable”. Així mateix, mostra la seva disposició a abordar aquest procés de manera progressiva i amb “compromís individual”.
El document ha suposat un gran canvi de rumb. Fa un any es parlava d'una solució “integral”, d'amnistia, i ara cada pres i presa hauria de recórrer individualment el camí a través de les escletxes de les lleis en funció de la seva situació. També és d'especial importància la compareixença dels ex presos de Durango en suport al canvi de rumb de l'EPPK, que demostra que ha estat una decisió consensuada.

Com ha estat el procés?

La decisió d'ETA d'abandonar l'activitat armada en 2011 va portar al col·lectiu de presos a iniciar una reflexió sobre aquesta. Després de diversos mesos, els reclusos van mostrar el seu suport al canvi de cicle i es van mostrar disposats a fer passos, però el procés va quedar estancat. Al juny de 2013, l'EPPK va anunciar que donaria resposta a les recomanacions del Fòrum Social per a l'Enfortiment del Procés de Pau i va començar una nova reflexió. Per tant, ha publicat el comunicat corresponent al mes de desembre passat.

El temps “llarg” que han trigat els presos a fer aquest pas, ha estat relacionat per alguns amb les opinions oposades que es mantindrien dins del col·lectiu. Per contra, el propi EPPK ha explicat que ha tingut seriosos obstacles per a dur a terme el debat, ja que en els últims mesos els atacs i registres s'han multiplicat en les cel·les. No obstant això, 609 reclusos han participat en el procés de reflexió, malgrat estar dispersos en 81 presons i 172 galeries, i 309 han participat en les aportacions escrites que s'han fet.

Quines recomanacions ha donat el Fòrum Social?

El Fòrum Social va ser promogut per Bake Bidea i Lokarri al març de 2013 per a superar la situació de bloqueig del procés de pau. Es van acordar dotze recomanacions, entre elles el reconeixement del mal causat pels presos i l'ús gradual i individualitzat dels recursos legals. Precisament, ara faran aquest pas. D'altra banda, també es va recomanar l'aplicació de la justícia transicional i la modificació de la política penitenciària. El Fòrum Social ha dissenyat un full de ruta per a avançar en la lluita contra les persones refugiades, la veritat, el diàleg, els drets humans, el desarmament i moltes altres qüestions.

Quin paper juga la comissió del Fòrum Social?

Té com a objectiu promoure les recomanacions abans esmentades. Està format per vuit persones, moltes d'elles de dret, com la magistrada Garbiñe Biurrun i l'advocat Henri Dulant i els advocats Nazario Oleaga i Michel Tubiana, entre altres. Quan es va conèixer el comunicat de l'EPPK, el comitè va anunciar la seva intenció de reunir-se amb l'organització juvenil.

Quin ha estat la reacció del Govern espanyol?

Les associacions de víctimes i alguns polítics del pp van rebutjar immediatament el comunicat dels presos d'eta. El Govern espanyol, després de romandre gairebé una setmana en silenci, va declarar, per boca del ministre de l'Interior, Jorge Fernández, que el que deien els presos "no tenia cap valor". Per a llavors, el sector ultradretà espanyol ja estava pressionant enormement perquè no s'havia prohibit la compareixença dels ex presos a Durango.

En aquest context, es va posar en marxa la maquinària de repressió dels aparells d'Estat. El 8 de gener, la Guàrdia Civil va obrir una operació contra els interlocutors i advocats de l'EPPK per ordre del jutge Eloy Velasco i va detenir a vuit persones, l'endemà passat el mateix jutge havia prohibit l'acte en defensa dels presos Tantaz tanta.

Per què ha reaccionat així?

En la primera sessió de la presidència del pp d'enguany, Rajoy va rebre dures crítiques de la mà d'Esperanza Aguirre per la compareixença dels ex presos a Durango. Luis R. d'El País . L'analista política Aizpeolea ha explicat recentment que el “tea Party espanyol”, liderat per l'ex president José María Aznar, té un govern atrapat.

Hi haurà més raons, per descomptat, per a treure de l'ocupació mediàtica temes tan complicats com la corrupció, la llei de l'avortament... Però el més evident és que el pp té la política penitenciària com a peça per al joc de taula de Madrid.

Quin ha estat la resposta dels agents polítics?

A Espanya, diverses personalitats del PSOE van acceptar el comunicat de l'EPPK: L'ex directora d'Institucions Penitenciàries, Mercedes Gallizo, va dir que era un “petit pas més” i que Alfredo Pérez Rubalcaba era “un pas més”. Els principals mitjans de comunicació també van donar molta importància a la decisió presa pels presos d'eta.

A molts li va cridar l'atenció l'actitud retrospectiva que durant els primers dies ha mantingut el portaveu del Govern Basc, Josu Erkoreka, qui va explicar que volia veure plasmada la declaració dels presos en “fets”. El lehendakari, Iñigo Urkullu, va llançar en el seu discurs de cap d'any un missatge més optimista i de “esperança”.

No obstant això, l'operació policial ordenada per Eloy Velasco i la prohibició de l'acte de Tantaz tanta a Bilbao van complicar les coses al PNB en aquest territori. De la mà de la societat basca, la pressió era cada vegada major per a mantenir una actitud més ferma davant la situació creada. La manifestació unitària del dissabte a Bilbao va concloure amb la publicació d'un conveni de col·laboració.

La manifestació del 11-M, per què ha estat històrica?

El dissabte s'ha pogut veure una imatge històrica als carrers de la capital biscaïna. D'una banda, perquè va ser una de les manifestacions més multitudinàries de la història d'Euskal Herria, amb més de 130.000 participants, segons el diari Gara. D'altra banda, els convocants (PNB, sortu, EA, Aralar, GeroaBai, Alternatiba, ELA i LAB) no han acudit fa temps a un acte d'aquest tipus a Bilbao. I finalment, pel context. Una gran part de la societat basca ha respost clarament a Madrid, deixant clar que això dels presos és una qüestió de drets humans. Això pot ser un problema per a Rajoy.

Quines conseqüències ha tingut la dispersió en aquests 25 anys?

Els presos bascos van ser dispersats de forma generalitzada en 1989. Després del fracàs de les negociacions a Alger, el Govern de Felipe González va decidir endurir la política penitenciària amb l'objectiu de provocar la divisió entre els presos. A més, va comptar amb el suport del PNB, i eren els temps d'Ajuria Enea i José Antonio Ardanza.

La dispersió ha portat amb si situacions extremes, no sols per als presos, sinó també per als familiars i reunits de presos. “Estan jugant amb el nostre amor” li va dir a Argia la mare d'Inaxio Asteasuinzarra, assassinat pel GAL Maritxu Pagola, fa 25 anys. En les carreteres han perdut la vida 16 familiars i reunits de presos d'eta morts en els últims anys.

Segons l'últim informe de l'associació ETXERAT, en l'actualitat hi ha 520 presos dispersats en 79 presons de la Comunitat Autònoma Basca. Només 80 d'ells es troben a menys de 400 quilòmetres d'Euskal Herria. D'altra banda, altres 22 reclusos aliens al col·lectiu es troben en la presó de Nanclares de l'Oca.En l'actualitat hi ha en la presó a 10 persones amb
malalties greus i incurables. Per la seva situació, haurien de ser al carrer, però les institucions penitenciàries no compleixen amb la legalitat vigent. Per contra, als presos que han complert els 3/4 o 2/3 de la condemna no els permeten passar a 3r i no poden beneficiar-se dels beneficis d'aquest grau (permisos de sortida al carrer, llibertat condicional...). Els presos, majors de 70 anys, també romanen a la presó. Les limitacions als estudis, l'aïllament i aïllament, els obstacles a les visites... són moltes les mesures d'excepció que sofreixen els presos bascos.

Quines condicions han de complir els presos per a acostar-se o sortir al carrer?

En 2003, pp i PSOE van canviar el codi penal espanyol i les lleis penitenciàries. Així, els presos condemnats per "delictes de terrorisme" han de complir una sèrie de requisits, tant per a poder accedir al grau 3 com per a obtenir la llibertat condicional. El pres ha de demostrar "de manera pública" que ha deixat els objectius i eines de l'activitat " terrorista" i col·laborar "activament" amb la Justícia per a detenir a altres membres. Per a això, el pres ha de manifestar el seu rebuig als seus delictes i demanar perdó expressament a les víctimes. A més, haurà de satisfer responsabilitat civil i disposar d'informes tècnics que avalin el seu allunyament del grup armat.

L'anomenat “camí de Nanclares” va ser posat en marxa per Rodríguez Zapatero i en la presó alabesa estan els presos que accepten les condicions que marca la llei. No obstant això, el Govern del pp ha posat moltes traves a aquests reclusos i, en moltes ocasions, han hagut d'acudir als tribunals per a obtenir beneficis penitenciaris.

L'acostament de presos, en canvi, no és una qüestió judicial, sinó que és competència del Govern d'Espanya. I a més s'ha utilitzat com a instrument polític –José María Aznar, per exemple, va acostar a molts presos en l'època de Lizarra-Garazi–. A l'abril de 2012 el ministre de l'Interior, Jorge Fernández, va posar en marxa un pla de reinserció: El pres que trencava amb ETA tindria l'oportunitat de ser traslladat al País Basc. No obstant això, el Pla es troba actualment totalment descartat en la pràctica.

De què parlaran Urkullu i Rajoy?

El lehendakari, Iñigo Urkullu, va demanar una entrevista amb el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, per a parlar del pas donat pels presos. Rajoy ha accedit a reunir-se, però encara no s'ha fixat un dia en el Consell de Ministres. En aquesta reunió tindrà un pes significatiu la decisió del PNB d'acudir a la manifestació de l'11 de gener a Bilbao.

D'altra banda, en la reunió, Urkullu presentarà al líder del pp el Pla de Pau i Convivència aprovat pel Govern Basc al novembre. El Govern Basc té previst desenvolupar el Pla fins a 2016, i inclou un programa d'inserció social denominat Hitzeman, dirigit a joves. En aquest sentit, el Govern d'Urkullu exigirà a Madrid la transferència de la política penitenciària, l'acostament de presos, l'obtenció de beneficis penitenciaris, la represa de les reunions entre ex membres d'ETA i víctimes... Aquest programa serà dissenyat pel Govern Basc al llarg del primer semestre de 2014.

A què ve l'equip de Currin a la fi de gener?

El Grup Internacional de Contacte (GIC) tornarà a Euskal Herria a la fi de gener o principis de febrer, per a conèixer de prop el procés de pau i analitzar els últims esdeveniments. De totes maneres, el coordinador de Lokarri, Paul Ríos, ha explicat a Berria que “no vol dir que calgui passar res entre ells. Han vingut moltes vegades i han fet reunions públiques i discretes”. El grup que lidera l'advocat
Brian Currin ha fet públic un comunicat en el qual mostra la seva satisfacció pel pas donat per l'EPPK i ha demanat al Govern espanyol que aplicació una política penitenciària "més humana i d'acord amb els drets humans".

Quins passos s'esperen que doni ETA?

Desarmament i dissolució. Aquests dos passos són els que se li demanen a ETA en molts aspectes. El portaveu de sortu, Pernando Barrena, considera que “el tema del desarmament és fonamental per al procés de pau”. El lehendakari, Urkullu, creu que el desarmament d'ETA pot arribar en un termini de sis mesos.

No obstant això, per a desarmar-se és necessari saber a qui i com lliurar les armes, i els governs espanyol i francès no han donat cap facilitat per a fer-ho, segons ha explicat en aquestes pàgines l'exconseller del Govern Basc, Joseba Azkarraga.El president del Govern,
Mariano Rajoy, es nega a parlar de l'acostament de presos mentre ETA no es dissolgui i no es dissol. Però és difícil saber què farà el pp després que ETA faci aquest pas: "No serà suficient que es lliurin les armes i s'anunciï la dissolució. Menteixen els qui diuen el contrari”, escriu Miguel Sánchez-Ostiz en Diari de Notícies. De fet, fins ara la inèrcia ha estat respondre amb més repressió cada vegada que ETA ha fet un pas unilateral. Una desídia, fins i tot en opinió d'experts internacionals. Llavors, qui no vol la pau?