En aquest any que acaba d'acabar, hi ha dues coses que han marcat completament l'àmbit dels presos polítics bascos.
D'una banda tenim la sentència que ha vingut d'Estrasburg i per un altre el Fòrum Social que ha vingut de diferents agents que han participat en Aiete. I d'aquí, al mateix temps, el paquet de recomanacions multilaterals que s'ha derivat.

Dues coses són molt diferents però que tenen un punt comú molt important, perquè ambdues han posat en qüestió la cruel política penitenciària que està duent a terme el Govern d'Espanya. Perquè tots dos li han dit que és suficient, que ha arribat el moment de posar una política penitenciària en la direcció de la solució, perquè no poden continuar vulnerant i sacrificant els drets humans bàsics, supeditats a una política antiterrorista estèril i absolutament fora de joc.

I en aquest context els hem vist treure de les presons a presos executats amb penes molt més llargues de les que els corresponien. I en aquest context, i en concret, ateses les recomanacions del Fòrum Social, hem vist a les persones que ja s'han convertit en ex-recluses i a tot el col·lectiu de presos i preses reafirmant el seu compromís amb el procés obert fins ara i fent una aposta decidida per a alimentar-lo i seguir endavant.

Sens dubte, el col·lectiu de presos ha fet un pas endavant en el comunicat o en l'aportació que ha donat a conèixer el 27 de desembre. Ha dit moltes coses. Ha fet noves reflexions sobre responsabilitats, el reconeixement del sofriment multilateral, el retorn escalonat… han parlat amb claredat en el citat comunicat.

Crec que en qualsevol part del món que es considera “civilitzat”, un pas així hauria de marcar un punt d'inflexió en la política penitenciària, almenys per a elevar les mesures d'excepció i, probablement, per a plantejar canvis profunds.
Però el Govern espanyol ha dit que no, que respondrà a aquest pas mantenint la dispersió, i que respondrà a les demandes individuals amb la legislació d'escepticisme –llei creada precisament per a l'únic relat oficial dels “vencedors i vençuts”–.

Fins a la setmana passada podíem dir que l'Estat no escoltava a Estrasburg, al Fòrum Social, a la societat basca, al col·lectiu de presos, i seguia enrarit en l'actitud megalítica de provocar el bloqueig.

Però desgraciadament, aquesta setmana hem vist que, més que insensiblement, ha presentat el seu rostre més agressiu, per a no obstaculitzar el camí de solucions polítiques que no li interessen.

Però al mateix temps hem vist quin és el camí i qui ha de ser el protagonista. Hem respost com a poble a la despropuesta que ha vingut d'Espanya, la qual cosa ha suposat una demostració de força enorme.

El que ens falta ara és reflexionar, prendre decisions i emprendre el camí des de la resposta com a poble per a superar el bloqueig i la nostàlgia a Espanya i avançar en la solució.