Una dona divorciada reclama assistència jurídica gratuïta per a denunciar que no li abona la pensió i la part de la hipoteca del seu fill que li hauria de pagar cada mes el seu ex marit. No obstant això, afegint la pensió del seu ex marit i la part de la hipoteca que no percep, l'Administració ha decidit que té suficients diners i que no s'inclou en els barems per a sol·licitar serveis gratuïts. Es tracta d'un cas real i la dona ha acudit a l'Associació d'Assistència Jurídica (APAJ) davant els errors que s'han detectat en l'administració.
D'una banda, la possibilitat d'accedir a l'assistència jurídica gratuïta solo s'admet en els casos en els quals la via judicial passi a través d'ella. Així, si vols reclamar un accident al segur, a la companyia telefònica, al banc, a l'empresa, a l'inquilí i necessites un advocat sense acudir al jutjat, no podràs sol·licitar-lo de manera gratuïta. No hi ha ajuda per a casos que s'han multiplicat molt en temps de crisi.
D'altra banda, les condicions d'accés al servei gratuït no són les adequades, ja que no miren més que els ingressos basant-se en dades buides, i no la situació real. Suposem que Ana cobra 1.300 euros al mes, però que el seu marit està en atur, que tenen una filla i han de pagar la hipoteca, l'electricitat, el menjar... Perquè no tindrien accés al servei gratuït, perquè només es té en compte el salari. Segons la normativa d'Hego Euskal Herria que segueix la llei de l'Estat espanyol, si una persona té uns ingressos pròxims als 1.000 euros bruts, no pot demanar aquesta ajuda (uns 900 euros nets); en una família de tres persones, cobrant entre tots 1.300 euros bruts, ja no poden accedir a ella; i en una família de quatre o més persones, el límit és de 1.600 euros bruts.
“Hi ha molta gent que no pot accedir a un servei jurídic perquè per tenir pocs recursos no entra en les condicions de l'assistència gratuïta, però també perquè no té diners suficients per a pagar aquests serveis –assenyala Asier Iglesias, president d'APAJ–. O has de ser molt pobre o molt ric per a accedir als serveis de justícia, i el treballador corrent que té dificultats per a arribar a fi de mes es queda fora de la justícia. Al cap i a la fi, la justícia no és barata, has de pagar a un advocat, a un procurador si vas al jutjat i a això cal sumar les taxes que ha imposat el Govern d'Espanya, que ara ha de pagar uns impostos per la majoria dels processos”. L'APAJ neix davant la falta d'iniciatives socials que ajudessin a totes aquestes persones a arribar a la justícia.
Criteris més adequats, assessorament i xarxa d'advocats
APAJ és una iniciativa sense ànim de lucre promoguda per persones que han conegut la universitat i a través de la universitat. Asier Iglesias acaba d'acabar la seva carrera i a la tresorera de l'associació, Mari Grande, i a la secretària general, Ane Elorriaga, només els queden uns mesos. L'associació, que va ser registrada a l'agost, està formant part d'una xarxa d'advocats i procuradors.
Tenen dos tipus de casos. D'una banda, la gent ve a buscar un assessorament jurídic que no exigeixi acudir al jutjat. Si el que s'acosti els comunica la seva situació econòmica, no fan una anàlisi més exhaustiva i l'assessorament queda en mans dels tres membres impulsors del grup. “Aquests casos no tenen cost, només demanen el nostre temps i nosaltres no cobrem res”, ens explica Iglesias. Tràmits per a sol·licitar ajudes socials, deutes acumulats amb bancs i institucions financeres… La petició més habitual és l'assessorament que no necessita un jutjat. “La falta de cultura de la gent en els assumptes jurídics en general és la que s'està aprofitant a vegades per part de bancs i empreses, l'incompliment de terminis o el desconeixement del client, i el ciutadà pot acabar embargant la seva nòmina per un deute de menys de 2.000 euros”, assegura el president.
Quan el cas demana acudir als tribunals, com hi ha despeses, els membres d'APAJ posen més atenció: primer asseguren que l'assistència jurídica gratuïta ha tirat enrere el cas i després valoren la situació real, els ingressos i les despeses econòmiques. Basant-se en això, veuen si pot pagar un advocat, i en cas negatiu, es posen en contacte amb un dels advocats socis que treballa amb l'associació perquè li porti el cas de manera gratuïta. A aquesta xarxa d'advocats i procuradors disposada a prestar el servei, l'Associació li atorga una retribució simbòlica que compensa les despeses mínimes (viatges, telèfon, etc.). Per tant, Iglesias ens ha manifestat que el poder atendre aquests casos de segon tipus depèn en part dels fons de l'associació.
APAJ compta amb tres tipus de socis. El soci voluntari no aporta diners i pot contribuir com vulgui, per exemple, participant en les activitats organitzades per l'associació; el soci ordinari paga 10 euros al mes i té dret a participar i prendre decisions en assemblees; i el soci advocat, a més de treballar en els casos que l'associació admet, paga 20 euros al mes i pot participar i prendre decisions en assemblees. Qualsevol donació econòmica o aportació dels ciutadans també és benvinguda per Iglesias: En la web
asociacionapaj.org trobaràs tota la informació sobre la donació. Enguany, a més, el Govern Basc té previst presentar-se a les ajudes de les institucions.
Canvi de llei
Els començaments estan sent moguts, estan tenint nombroses sol·licituds d'ajuda i en un edifici que alberga a diverses associacions aviat tindran un local en Donostia-Sant Sebastià. “Hem tingut alguna crítica per part d'uns pocs advocats –ens ha confessat Iglesias–, que ens estan llevant clients, però nosaltres els vam dir que el que atenem mai podrien pagar els seus serveis, que no som per a ells, i que a més estem parlant d'un dret, del dret a defensar, i això està per sobre d'aquesta mena de crítiques”.
Tanmateix, el president d'APAJ té clar que aquest dret hauria de ser garantit pel poder públic: “Un dels nostres objectius a llarg termini és crear un moviment que visibilitzi i denunciï el problema, reivindiqui noves vies d'accés a l'assistència jurídica gratuïta o insti a canviar els criteris de la llei perquè no passi el que passa avui”.