Des del títol d'aquest curiós llibre es percep la necessitat de jugar amb les paraules. Vagi amb Hizkimilikiliklik! Sota el títol d'aquest llibre es poden veure 28 jocs de lletres. Així, el lector pot trobar una història que ha estat completada amb paraules de “b” (“En una ocasió… El guarda forestal Beñat Bengoa Bergaretxe s'anava només pel bosc…”), personatges amb noms i cognoms en les mateixes lletres en un poema (Luzia Azilu, Garazi Garzia, Itziar Arizti…) o amb la vocal “a” en casaca, i res més. Un munt d'oques…”).
El lector trobarà en cadascun dels apartats un joc que, a vegades, cerca la complicitat o la implicació del lector (per exemple, en la cerca del desaparegut), i en unes altres la sorpresa o el somriure.
Curiós llibre d'Iñaki Arranz, curiós i treballat, que convida al lector a jugar amb l'idioma; se li ocorreran als escriptors semblants als creats?, d'on ens sortirà el pròxim episodi?. I, en realitat, com són 28 les lletres en l'alfabet (també hi ha un capítol per a explicar l'abecedari), són 28 els apartats que componen el llibre. Alguns són bastant curts, com el poemari inicial, però el joc proposat en altres ocasions el dona per a cinc històries, com en el cas de “Tots mancant alguna cosa”. En aquest conte se'ns conta el mateix conte cinc vegades, i en cadascuna falta una vocal en el relat, així en el primer se'ns conta la història d'una jove que va desaparèixer en el camí del berenar després de passar al costat del narrador; després, sense la lletra “o”, “i”, “e” i finalment “a” ens compta la desaparició de la nena, encara que per a això l'escriptor ha de fer alguns petits canvis.
Vagi amb Hizkimilikiliklik! tenim un llibre molt especial en les lletres basques, i com té de narratiu, el té també de poesia; és més, crec que en comptes de llegir els relats un darrere l'altre, hem d'anar a poc a poc, com els pintxos, devorant-los o llegir-los, amb el joc de cadascun, participant en el joc que proposa l'autor.
En l'apartat gastronòmic podríem dir que és un treball de 28 dolços, i en aquest sentit, igual que els dolços, un a un, gaudint-los, són una part a prendre. Esperant que al final el propi lector tingui suficients “receptes” per a crear nous dolços… o, almenys, caramels!
