En els llocs on entra un tren ràpid model TAV sempre influeix en què s'eliminin altres trens molt més barats i una mica més lents.El viatger és forçat a utilitzar un nou mitjà de transport més caritatiu o a abandonar el tren. En conseqüència, la gent de negocis o el turista sí que passa dels serveis aeris convencionals als trens ràpids, però la majoria de la població es veu obligada a utilitzar el cotxe, l'autobús o els vols low-cost.
Europa ja s'havia esforçat en els últims cent anys per construir una xarxa ferroviària internacional ràpida que li permetés oferir viatges còmodes i ràpids a un preu assequible. Alguns d'aquests serveis eren, a més, més ràpids que els actuals TAV. “Construir trens ràpids per a les elits no era necessari”.
Així resumeix Kris De Decker, holandès establert a Barcelona, la qual cosa suposa el TAV. De Decker, que treballa com a freelance, publica Low Technology Magazine i No Technology Magazine, en holandès, en anglès i en castellà (amb retard). Tal com assenyala en la presentació del projecte, “La principal opinió que reivindica una societat sostenible d'alta tecnologia [high-tech] considera que no hem de canviar la nostra forma de vida actual. No és realista, però s'embeni bé. No obstant això, canviar de vida no significa tornar a l'Edat mitjana renunciant a totes les comoditats actuals. També és possible una civilització industrial de menor grandària... i més divertida!”.
De Decker va informar fa cinc anys als seus lectors que ja no volaria, en un intent de ser coherent amb el nom de Low Technology Magazine. Des de llavors ha recorregut Europa, de Hèlsinki a Màlaga, de Londres a Budapest. Però reconeix que cada any li resulta més difícil adherir-se a la promesa. Els viatges internacionals s'han encarit per culpa dels trens d'alta velocitat i, no obstant això, han desaparegut moltes de les rutes existents, tan ràpides com les actuals i que eren molt més barates.
De Decker té dues proves que coneix i sofreix personalment. La primera és la línia fèrria que uneix Amsterdam i París a través de la capital belga. En 1927 va unir els trens Etoile du Nord, recorrent en vuit hores els 545 quilòmetres intermedis. En 1957 necessitava cinc hortes i mitjà, en 1971 cinc. En 1995 li bastaven quatre hores i 20 minutos, i a més si l'altre tren era de nit, necessitava vuit hores.
Etoile du Nord va ser eliminat en 1995 per a substituir a Thalys, un tren ràpid que encara avui continua circulant. El viatge s'ha escurçat a les 3.19 de la matinada. També es va perdre el servei alternatiu nocturn. I el preu? En l'època d'Etoile du Nord hi havia uns preus estàndard a nivell europeu; avui costaria 66 euros. Per contra, si es pren Thalys, la propaganda diu que són 44 euros si s'aconsegueix un dels pocs bitllets de fa molt temps, però el mateix dia et costa 209, si compres tres setmanes abans et surt 119-129. La conclusió: en guanyar un quart en el temps, t'han multiplicat per dos o tres tiquets.
Encara pitjor és la segona conclusió que denuncia De Deck: el tren ràpid ofega totes les alternatives. El recorregut de Thalys es pot fer a meitat de preu –66 euros– utilitzant cinc trens diferents, en un viatge complicat de 8 hores: “És una aventura”.
El segon exemple és el viatge entre Barcelona i París. El passat 15 de desembre es va estrenar el TAV entre les dues ciutats. Al mateix temps s'ha suprimit el Trenhotel Joan Miró, que recorria dotze hores a la nit. El nou TAV et portarà a París per 170 euros. Trenhotel Joan Miró a 70 euros i a més estalvia un hotel d'una nit. L'única alternativa que pot tenir el nou tren és la connexió a nivell regional, complicada, llarga (16 hores)... i cara.
Com viu entre Amsterdam i Barcelona, De Decker haurà de pagar 580 euros pel viatge d'anada i tornada a Espanya en 2014. Podia fer-ho en 2013 per 360 euros, barrejant Thalys i Trenhotel Joan Miró. “Però en la dècada de 1990, Etoile du Nord i Trenhotel podrien viatjar per 270 euros (calculant el preu segons les tarifes actuals). Des de llavors, el preu s'ha duplicat i la durada del viatge ha romàs aproximadament igual”. Això no t'ho han comptat els propagandistes del TAV!
Però estem a punt de sofrir més danys. Amb l'estrena de la línia ràpida entre París i Barcelona es trenca la connexió entre Barcelona i l'Europa Central i Oriental. Des de la implantació del TAV en 2010 entre Montpeller i la frontera amb Espanya, han desaparegut el ràpid Talgo entre Montpeller i Barcelona, que unia la capital catalana fins a 1994 i Ginebra suïssa en 10 hores.
Veure més comparacions sorprenents. Fins a 2012, el Trenhotel Pau Casals que unia Barcelona i Zurich amb el Milan Trenhotel Salvador Dali de Barcelona i Itàlia eren els únics a fer-ho. Una vegada que hagin desaparegut, ara per a anar a Milà o Zuric és necessari el mateix nombre d'hores de viatge (abans adormit a la nit ara) però amb el doble.
Els beneficiaris d'aquest increment són els vols low-cost. Barcelona- El viatge d'anada i tornada a Amsterdam es pot fer amb avió, en comptes d'en Thalys, per 580 euros. En termes similars a les altres capitals en les quals s'ha implantat el TAV, per això De Decker diu: “Les masses ara funcionen en aeroplà, l'elit agafa el tren. (...) Els TAV tenen el mateix problema que altres solucions ‘sostenibles’, organitzades amb sofisticades tecnologies: són massa cares per a generalitzar-les. Per això, construir una xarxa de 10.000 quilòmetres de TAV no paralitzarà el trànsit aeri europeu”.
Els clients potencials estan canviant d'avions cars a trens de càrrega, sobretot a mitjana distància, quan el tren és tan ràpid com l'avió. La resta de la gent tria l'aeroplà low-cost per a trajectes llargs i curts amb cotxe o autobús.Només agafa el TAV quan s'acosta a un aeroport de llarg vol o pot aconseguir un viatge econòmic. Pocs trien el tren ràpid per a un trajecte de més de cinc hores.
Europa, diu De Decker, ha de limitar el trànsit aeri perquè els viatges llargs es facin sostenibles. Per a això necessita una xarxa de trens més barata, com la que estan destruint ara, “perquè en cas contrari viatjar serà un privilegi dels rics”. Una vegada més.
En les últimes setmanes estem llegint "proposades" per a la recuperació de la línia ferroviària Castejón-Soria i el manteniment de l'estació de tren de Tudela en la seva ubicació actual, o per a la construcció d'una nova estació d'alta velocitat fora del nucli urbà amb... [+]
Portem unes setmanes amb la "serp d'estiu" sobre el TAV i amb la possibilitat d'enllaçar la "I basca" des de Pamplona, des d'Ezkio o Vitòria.
És decebedor veure que el nostre Poble continua depenent de decisions interessades i no argumentades pels llebrers i gossos de caça que... [+]
En la primavera de l'any passat, en Sakana, en Izan i Goierri, es va introduir una inundació als ajuntaments d'aquestes zones per a la realització de sondejos geològics per a les obres del TAV. En la barranca s'han realitzat sol·licituds de 15 sondejos als ajuntaments, des... [+]
Malgrat estar immersos en una crisi eco-social sense precedents, l'administració segueix costi el que costi amb l'obra del TAV, destruint el territori i dilapidant els recursos imprescindibles per a les necessitats socials. Comencen les obres del pont de Castejón i del subtram... [+]
Dissabte que ve, 11 de maig, AHT Gelditu! Navarra organitza a Pamplona el Dia contra el TAV. Així mateix, Espais ecosocialistes, la Marxa Mundial de les Dones i la Carta de Drets Socials han convocat una manifestació sota el lema Per una vida digna, Una alternativa ecosocial... [+]