La ceratonia siliqua és el garrofer. Per als quals tenim cultura atlàntica, un arbre d'un altre món. Si ho coneixem, no tenim més remei que tirar de la cultura mediterrània. El nom Ceratonia prové de la paraula àrab querat o kêras en grec; la paraula àrab indica un pes petit –la llavor era el pes; d'aquí el kilate– i la grega la banya, per la forma de la beina que té el fruit.

El cognom Siliqua també té salsa. El silicu, en si mateix, és el nom botànic d'una mena de fruit. La família de plantes més coneguda que produeix aquest tipus de fruit és la que en el seu moment es coneix com la dels Creuers i la que actualment es coneix com Brassicaceae (nap, col, colza...). El garrofer té el fruit en forma de beina, de llegum. No hi havia síl·labes. Com es diu aquest cognom siliqua?

El silicu era una moneda romana d'antany. També la mesura de pes. El nom de tots dos procedia de la llavor del garrofer, que era un silicuario. El pes d'un silicu oscil·la entre 0,185 i 0,19 grams. La lliura romana es componia de 1.728 silicks, com els 6.912 grans d'ordi blanquejats. Quatre grans d'encebada síliqua. La moneda ve del pis. Una golfa amb aquest pes de la sílice en or era també un síliqua. Els bizantins van mantenir aquesta mesura de pes.

A aquest revoltim de llavors, de pesos i de monedes li va donar el llorer un àrab: El califa omei Abd al-Malik va posar en marxa el primer sistema de diners àrabs l'any 696, normalitzant el kilate, el pes del silicat.

El nom de Garrofer prové de l'Alharrúba hispà-àrab, o bé de l'Harruzbah o harnūbah de l'àrab clàssic, i aquests venen del cuc lup persa. Aquest últim principi significa “mandíbula de ruc”. Serà per l'aspecte de Judà?

Heus aquí el caos d'aquesta part del Mediterrani. Àrabs, omeíes, grecs, romans, bizantins, perses... A la fi va prevaler l'ansietat. Però el garrofer també té una altra riquesa: és un excel·lent esmorzar de beines, amb sucres i goma i és capaç de fer un substitut de la xocolata o de produir alcohol. A Tunísia elaboren una beguda que anomenen cidre (sidra). Les llavors han estat venudes a Anglaterra com a llaminadures, i també com a succedanis del cafè. La farina d'Aleón és bona tant per als nens com per als que tenen diabetis. La seva fusta és bona per a fer mobles. La fusta, la beina, la llavor... i la flor no es pot oblidar: hi ha arbres mascles i femelles, i, com fa olor la flor del mascle? Segons el nas, l'esperma o olor a podrit de l'home. Per als cingalistas.