Michele Angiolillo és una figura emblemàtica en Bergara. La militant anarquista va condemnar a mort al polític espanyol Antonio Cánovas del Castell per haver estat assassinat en el balneari de Santa Águeda de Mondragón. Després de passar els últims dies en la presó de Bergara, va ser condemnat a penes de presó per un delicte d'homicidi. Avui dia, aquest edifici no és una presó, sinó un gaztetxe, i la biblioteca que han organitzat porta el nom d'Angiolillo.

Aitor Arantzabal, conscient de què es tracta d'un personatge que mereix més atenció, es va dedicar a escriure un llibre sobre Angiolillo. A l'hora d'analitzar les possibilitats de publicació, la qual cosa més va convèncer va ser la de l'auzolan. Cadascun dels participants va muntar una de les 56 pàgines del llibre i posteriorment li van donar forma en la impremta Irrintzi de Vitòria-Gasteiz. Malgrat reconèixer que era la millor opció econòmicament, l'autor confereix a l'acció un valor simbòlic. I és que, al seu judici, el poble de Bergara “té un deute amb Angiolillo” i ha servit perquè la ciutadania conegui més la seva història.

Projecte en col·laboració

Auzolana, en si mateixa, ha estat la fase de muntatge, i Arantzabal és l'autor del llibre. No obstant això, l'escriptor ha subratllat que el resultat és fruit de la col·laboració que s'ha donat al llarg de tot el procés. Des que va néixer la idea, ha participat molta gent. En un primer moment, quatre joves van iniciar el projecte recollint documentació sobre Angiolillo. Per a això, van comptar amb l'ajuda de l'escriptor Koldo Izagirre, que va ser qui va relatar els fets. Pasaitarrak en 1996 Nik ere Germinal! Havia publicat la novel·la El clam que volia fer. En ella es fa referència a la vida de la militant italiana. Després, van empresonar a Arantzabal i va anar llavors quan va escriure la major part dels passatges. Va ser necessària l'ajuda de familiars i afins per a treure la documentació de la presó. Per tant, el col·lectiu ha tingut una gran força en aquest treball. Segons ha reconegut el mateix autor, “l'únic protagonista és Angiolillo”. Gràcies a la col·laboració han rebut i presentat el seu treball.

Des de la primera edició del llibre es van imprimir 260 exemplars, però s'han esgotat en pocs mesos. Per això, al setembre es va tornar a convocar l'auzolan per a la segona edició, amb l'objectiu de publicar altres 300 exemplars. A més, es tracta d'una publicació més cuidada. Revisen la redacció i afegeixen suplements. Per exemple, els poemes de Koldo Izagirre, un text que resumeix la història del llibre i dues cançons del grup de Bergara Fly Shit. Cal destacar que en els actes de presentació de l'obra s'ha subratllat la importància de l'auzolan, deixant clar en els murals que es tracta d'un llibre “escrit per Arantzazu i realitzat entre tots”.