Ramón Labaien va morir en la nit del 13 de desembre als 85 anys d'edat. Va ser un home de política i cultura, i sobretot, un apassionat impulsor del basc.

Va néixer a Tolosa (Guipúscoa) en 1928. En pocs anys, amb l'esclat de la guerra en 1936, la família Labaien Andonaegi s'equivoca en Lapurdi. El pare de Ramón era Antonio María Labaien, alcalde de Tolosa en representació del PNB. Van tornar a Guipúscoa en 1944.

Labaien va estudiar Química a Madrid i des de llavors va treballar en molts camps. Va treballar en la indústria conservera, va ser director de l'Hotel Londres de Donostia-Sant Sebastià i també va ser president de la Caixa d'Estalvis Municipal de Donostia-Sant Sebastià. Carlos Garaikoetxea li va traslladar al Govern Basc, on va ser el primer conseller de Cultura després del franquisme. Va ocupar aquest càrrec entre 1980 i 1983. En una entrevista concedida a Jakin, Imanol Murua Uria, afirmava que Garaikoetxea li va proposar ser conseller d'Interior, però que ell es va negar a fer-ho. El Departament de Cultura va ser l'encarregat de crear EITB, i el Govern Basc també el va fer. Va ser un dels principals impulsors de la televisió i la ràdio en basca. Segons ha dit, no sabien quant temps anaven a durar en el govern i era urgent posar en marxa la televisió en basca, “no estàvem segurs que amb la televisió el basc anava a durar, però teníem la certesa que no anava a durar sense la televisió”. L'Institut d'Alfabetització i Reeuskaldunización d'Adults (HABE) també es va crear quan era conseller; l'Orquestra Simfònica d'Euskadi, Antzerti i la Llei del Basc.

Va ser alcalde de Donostia-Sant Sebastià entre 1983 i 1987.