Sí o no, aquestes són les principals opcions que permet el referèndum a Catalunya. Hi ha més, però en el fons alguna d'elles sortiria si el referèndum se celebra avui. I dins d'onze mesos?

D'aquí a onze mesos, no hi haurà referèndum. És difícil predir què passarà en política o què no, perquè la majoria de les vegades s'equivoca, però en aquest cas és bastant segur que el referèndum no se celebrarà. Curiosament, el Govern ha convocat a gratcient un referèndum que no se celebrarà i que tindrà lloc a Catalunya. En això coincideixen Mariano Rajoy i Artur Mas. En el fons, el moviment sobiranista de Catalunya ha posat en marxa una llarga campanya de cara a les eleccions plebiscitàries. I la millor manxa de l'independentisme és el no rotund del Govern d'Espanya.

El soberanisme sap que la doble pregunta que ha fet és confusa, però també sap que és una fórmula poderosa per a mantenir la seva unitat. És més, si el Govern de Madrid no posa en marxa el camí per a transformar profundament l'estructuració política d'Espanya, es convertirà en si sense referèndum, perquè al soberanisme que no és independentista no li quedarà més que la independència.

Però com arribar a la independència si no se celebra un referèndum? La hipòtesi seria la següent: El Govern català convoca un referèndum per al 9 de novembre de 2014 en el Palau de la Generalitat. Madrid diu que no es farà i així serà, encara que sigui per raons diferents, perquè així ho tenen previst les dues parts. Després, l'actual Govern es dissoldria, s'avançarien els comicis i aquests tindrien un caràcter plebiscitari. Quan? És difícil precisar-ho, però no sembla que una vegada prohibit pel Congrés el referèndum, el Govern de Mas pugui durar molt. No és clar encara com s'organitzaria l'oferta sobiranista, però és clar que tindria una gran majoria. El Govern d'Espanya continuaria tancat, per la qual cosa el nou Govern de Catalunya proclamaria la independència de Catalunya. Sembla increïble, però una de les principals hipòtesis és que es tracta d'un fet irreal.

I Espanya, mentrestant, no faria res? Perquè segurament sí, però per a això el Govern català hauria de fer un gran pas il·legal, i aquest moment encara no ha arribat, i segurament no arribaria fins que aquesta declaració d'independència del nou govern es plasmés.

Ara es tracta de saber quan s'avançarien les eleccions. El pròxim 15 de gener es debatrà en el Parlament català la petició de consulta al Congrés dels Diputats per al referèndum. Posteriorment, els partits catalans hauran de tramitar la petició en el Congrés i al febrer o març, la qual cosa donaria un "no" rotund a la petició.

Al mateix temps, el Govern espanyol presentarà un recurs davant el Tribunal Constitucional contra la convocatòria d'un referèndum, que anul·larà la convocatòria del Govern de Mas. També s'anul·larà la partida de cinc milions d'euros per al referèndum prevista en els pressupostos per a 2014.

No obstant això, aquestes decisions són petites, les grans decisions vindrien quan el Govern declarés la independència de Catalunya, que és la clau. El Govern espanyol, per part seva, aplicaria l'article 155 de la Constitució i assumiria el govern autònom de Catalunya. Però, com es pren d'un dia per a un altre un govern o l'imperi de tota una autonomia? A qui atendrien milers de funcionaris i centenars de milers de ciutadans? I què diria la comunitat internacional, quan la clara majoria del Parlament català proclama la independència, quan el Govern espanyol no vol negociar res? En aquesta lluita de legitimitat, és creïble la participació de la Guàrdia Civil o de l'Exèrcit?

Tot això no és més que una hipòtesi, per descomptat, i fins a creure és una cosa que sembla dolent. Però algú hauria pensat que el 10 de setembre de 2012 un govern de CIU convocaria un referèndum d'autodeterminació un any després?

I també estaria en les hipòtesis que el que és més habitual en la història és que el soberanisme no encerti a Catalunya d'una manera unitària, a conseqüència de les estrictes mesures d'Espanya o de la fragmentació de l'independentisme. Sí, encara hi ha moltes portes obertes, però també la de la independència.