Etxaniz Rojo ha recopilat quatre llargs contes, en aquest cinquè llibre de la seva trajectòria literària.

Matxupitxu, akelarreak, American way of life i Sirenes. Des del present fins al passat, i viceversa, aquests contes d'una estructura complexa que salten contínuament aborden temes com el mode de vida de les persones immigrants, el conflicte basc i la lluita de carrer, la crisi econòmica, les qüestions fosques dins de la família.

Totes elles són històries que parteixen d'un moment en el qual l'autor va viure, però que no tenen cap connexió entre elles, per la qual cosa es permet deixar el llibre en el temps que es vulgui i reprendre'l, encara que les 181 pàgines que el componen han estat escrites en una prosa llegible de manera ràpida i senzilla.

En qualsevol cas, no crec que aquests quatre contes s'hagin reunit casualment en el mateix llibre. Encara que es poden llegir de manera independent, formen un tot, més o menys visible, gràcies al seu leit motiv comú: el concepte de veritat, el de nosaltres i el dels altres, i el dilema de dir/no. Dels rostres polièdrics que pot presentar la veritat que vivim sorgeixen diverses preguntes: Val la pena obrir la caixa de Pandora en tots els casos i comptar la nostra veritat? Fins a quin punt contribueix la revelació dels secrets que coneixem? Quina credibilitat cal donar a una història (veritat) que sempre se'ns ha fet creure?

Es tracta de Fabian Matxupitxu, com s'ha dit als que venen de l'altre costat de l'Atlàntic. Després d'assassinar a l'ancià que ha estat dos anys a cura del seu fill, li comptarà al seu fill que el seu pare el va ajudar en el cop d'estat de Pinochet? Hauria de dir-li, com li ha dit el vell, que té vuit fills en el món?

El protagonista del conte Akelarreak ha trobat una foto perduda en les pàgines d'un llibre que el seu pare va escriure fa temps. Sara no sap què fer. Hauria de dir a la seva mare, que ha complert 80 anys i segueix enamorada del seu marit mort, que el seu pare estimava a una altra dona?

Aquella nit els tres van córrer en sentir el soroll de les sirenes, però Julen va ser l'únic que va acabar en la presó. En l'incessant viatge cap enrere, a través d'una estructura de collage composta pels records de cadascun, se'ns anuncia que no queden més que fragments de la veritat del que va ocórrer aquella nit. La mateixa estructura trencada que s'ha utilitzat per al desenvolupament del conte deixa clar que mai serà una veritat completa.

Un llibre interessant per les idees que cregui en relació als temes que es tracten, estructuralment treballat.