El PNB havia promès en la seva última campanya electoral buscar un nou pacte sobre l'autogovern basc i l'autogovern basc. I això és el que està fent ara, en les converses prèvies per a la creació d'un Grup de Treball sobre Autogovern en el Parlament Basc. Hauria d'haver-se format ja, però està retardat i sembla que pot estar fixat al febrer de 2014.

Una vegada que es produeixi aquest fet, el punt de partida serà el Nou Estatut que va impulsar Juan José Ibarretxe, un contingut que, segons han anunciat els jeltzales, és vàlid com a boig, però no com a procediment. És a dir, la teoria serveix, però no per a fer-ho a través de la consulta i molt menys desafiant a l'Estat. Les bases del camí actual es van establir en l'època de Josu Jon Imaz: “No imposar, no impedir”.

Per a fer front a la frustració i el buit generat entre els jeltzales pel fracàs del Pla Ibarretxe, es tractava d'una nova formulació teixida per la “ànima més pragmàtica” del PNB. Quant a l'estil, en aquella època l'objectiu era estar còmodament a Espanya i per a això els bascos havíem de “seduir” a Espanya. El contingut es basava en: Bilateralitat o bilateralitat entre Espanya i la CAPV, és a dir, que ningú pot decidir per si mateix, ni impedir.

Un article de Txema Montero de 2007 també pot donar pistes sobre el fracàs de la consulta d'Ibarretxe i Montero va proposar la creació dels Estats Generals bascos de cara al futur, amb l'objectiu d'acordar el major nivell d'autogovern possible entre els bascos. Aquests estats generals són, de moment, el Parlament Basc, i quant al contingut possible, l'objectiu seria que els acords bilaterals arribessin al major nombre d'àmbits possibles. “Crec –deia Montero– que això és possible en tot excepte en la Defensa i en la representació estrangera de l'Estat. És molt més del que tenim i una mica menys que el dret de decisió unilateral”. El catedràtic de la UPV/EHU Juanjo Álvarez també pot donar alguna pista de l'objectiu en el número 158 de Larrun (octubre de 2011): “Si canviéssim la capacitat del Concert Econòmic a l'àmbit polític, tindríem unes potencialitats tremendes”. No s'aclareix com es desbloqueja la falta d'acord, i si no hi ha una gran força social darrere, el normal és que el més feble es rendeixi.

EH BILDU ha anunciat que portarà a la comissió de treball el Pla Ibarretxe i els Acords de Loiola. En el seu moment, Batasuna va rebutjar el Pla Ibarretxe, però amb tres vots seus, va ser el que va permetre la seva aprovació en el Parlament Basc l'any 2004. Quant als Acords de Loiola, ETA no va acceptar que Batasuna donés el sí al pacte, encara que els seus representants, Rufi Etxeberria i Arnaldo Otegi, volien que aquest fora el que fos millor. Set anys després, EH Bildu, que també representa a EA i Aralar, que defensaven el Pla Ibarretxe, el posarà com a punt de partida per a avançar en l'autogovern.

Els grans canvis no són només estructurals en l'esquerra abertzale. Si durant anys el dret d'autodeterminació i la territorialitat han estat la base del conflicte armat, l'esquerra abertzale actual reconeix que aquests principis només han d'aconseguir-se per vies polítiques i que l'autodeterminació no és l'objectiu més important d'aquesta conjuntura. Així ho va manifestar el mes de setembre passat, en donar a conèixer la iniciativa Euskal Bidea i explicar la seva intenció d'avançar progressivament en el camí de la sobirania: “Volem fer el Camí Basc de la mà de les nostres decisions. Volem decidir a Euskal Herria. No ens quedarem a l'espera d'un dia assenyalat per a decidir el futur, que volem prendre cada dia les nostres decisions a Euskal Herria”. És a dir, que el procés de pau i la construcció d'un poble quotidià tenen prioritat i que la reivindicació de la independència no obstaculitzarà a aquests.

EH Bildu intentarà arribar a algun acord amb el PNB i entre els jeltzales també hi ha partidaris d'impulsar aquestes tendències, però els inconvenients no són fràgils. El PNB ha establert ja amb el PSE les claus molt importants de la construcció popular, en un acord que s'acaba de materialitzar entre tots dos. A mitjà termini, per tant, és molt possible que si el soberanisme i la construcció popular seguiran endavant, això es faci amb microacords més que amb macroacords.