Sí, el sistema capitalista mata. Així ho ha volgut dir el papa Francesc en el seu primer document públic titulat L'alegria de l'Evangeli. Però el Vaticà, com sempre tan diplomàtic, no ho ha dit així. No ha utilitzat la paraula capitalisme, a pesar que les seves declaracions són clares i fermes. Així, Francisco diu que “avui hem de dir que no a l'economia de l'exclusió i de la inequitat. L'economia mata. Avui tot entra en el joc de la competitivitat i la llei del més fort, el poderós es menja al més feble”. A conseqüència d'aquesta situació, “les grans masses de població viuen marginades i marginades: sense treball, sense futur, sense sortida. (…) El sistema social i econòmic és radicalment injust”. Segons el pontífex, aquest desequilibri social s'ha produït "per unes idees que defensen l'autonomia absoluta dels mercats i l'especulació financera". (…) S'ha implantat una nova tirania invisible i virtual que imposa unilateralment les seves lleis i normes”.
Aquest sistema capitalista mata mentre manté els paradisos fiscals, perquè genera fam, atur, misèria i pobresa en milions de persones, sobretot en els joves. El capitalisme ha desmantellat l'estat de benestar i ha causat la mort de milers de persones que han emigrat del Tercer Món en el seu intent d'arribar al “paradís europeu” dels somnis. Encara que Francisco no ho ha concretat, tot això té responsables: aquest sistema, aquests especuladors financers, aquests gestors polítics –molts catòlics–… I l'Església oficial també és sovint còmplice del capitalisme, tan tranquil en les institucions del Vaticà. A pesar que parla de la necessitat de reformar l'Església, el Papa Francesc ens seria més creïble si hagués aprofitat l'ocasió per a demanar perdó. Hauria de demanar perdó per la complicitat de la seva església i dels seus membres amb aquest sistema assassino. Aquest sistema té un nom, encara que Francisco no vol esmentar-lo: el capitalisme.
Arma nuklearren produkzioarekin, mantentze lanekin eta modernizazioarekin loturak dituzten hainbat enpresa aztertu dituzte, eta horien artean agertzen dira BBVA, Santander bankua eta SEPI.
Frankismoa ez zela 1975ean amaitu diktadoreak ohean azken hatsa eman zuenean, hori badakigu. Erregimenaren haziek bizirik iraun zuten poliziaren tortura ziegetan, justizia auzitegien sumarioetan eta militarren zein politikarien deklarazio kolpistetan –Aznarrek azkenaldian... [+]