Ha estat un gran plaer veure una actuació del Ballet Nacional de Cuba. No és només per gaudir d'una bona dansa, sinó perquè mil sensacions t'envolten en cadascuna de les seves actuacions. La perfecció tècnica no és l'única cosa, ni el més important; de fet, no aniria per la perfecció quan m'acosti a un d'aquests bells espectacles que dirigeix Alicia Alonso. La perfecció queda en un segon pla per a oferir la bellesa en un primer pla.

Sí, a l'Auditori del Kursaal es va produir un bonic espectacle ple d'errors o imprecisions, però encantador, ben fet, alegre i que et porta a una altra època.

Coppélia és un dels títols més coneguts del ballet tradicional, amb música de Léon Delibes. Es basa en un conte de E.T.A Hoffmann i, en poques paraules, compte la història de la boja ocurrència d'un boig jogueter anomenat Coppélius, que s'enamora d'un ninot que ell mateix fa i que vol donar-li vida, és a dir, el costat dolç i còmic de Frankenstein.

El relat se segueix molt fàcilment en la coreografia d'Alicia Alonso, seguint la versió de Marius Petit. D'altra banda, es nota el toc del director, ja que s'ofereixen molts números virtuosisticos i, en general, se'ns fa una coreografia brillant i alegre durant tot el programa.

No es pot negar que aquest grup llegendari i les versions d'Alonso tenen un cert caràcter decadent, sí. Una escenografia molt simple, pintada, però molt eficaç; vestits de colors, encara que senzills… Les sessions del Ballet de Cuba tenen una bellesa comprensible i pròxima de la simplicitat. El que moltes vegades necessitem.

Quant a la interpretació, cal destacar l'extraordinari treball dels protagonistes. Yanela Piñera, en el paper de Swanilda, dona elegància al personatge. És un ball elegant, fi, suau. Camilo Ramos, per part seva, fa un treball acrobàtic en el rol de Franz, un ball sòlid i precís, espectacular. I Díaz va fer el genial Coppélius, molt còmic, ben interpretat. De veritat, va ser l'estrella del programa. Tal vegada el punt negatiu era el dels numeros de l'esquadra alabesa. La precisió no va ser la característica més destacable. Interpretada amb alegria i amb intensitat, però sense sincronització suïssa.