A la Baixa Navarra, a la comarca d'Amikuze, es troba el poblat de Behauze, amb més de tres-cents habitants. A partir del nucli urbà, el caseriu Bizi Toki es troba en un entorn natural privilegiat. La propietat està llogada, però els membres de la comunitat ens han explicat que el propietari és partidari del projecte i que el que li paguen és insignificant. El gos de la casa ens ha donat la benvinguda i de nou ens ha presentat Oihane. Oihan és un noi de 6 anys i hem conegut de la seva mà el vestíbul amb frontó, la cuina, el bany sec, l'hort, la biblioteca, l'espai per a la psicomotricitat i l'activitat física… També ens ha ensenyat les obres que tenen en marxa en el pis superior per a condicionar les habitacions.

A pesar que es reuneix més gent per a l'auzolan i activitats concretes, en el dia a dia participen entre sis i set famílies, en total unes vint persones i d'elles la meitat són nens –els més petits tenen mesos i els majors d'11 anys-. El grau de participació està en mans de cadascuna de les famílies: cada família fixa el nombre de dies de la setmana que ve a Bizi Toki, i s'organitzen en funció d'això. Existeix la possibilitat de dormir en ella i tots els dies hi ha activitats i activitats perquè qui vulgui pugui participar lliurement.

Hem parlat amb dos membres del projecte, en la cuina. Fa dos anys, Andoni Estrella va començar a acudir a les convocatòries d'auzolan, i des de fa uns mesos participa activament en Bizi Toki. Gorka Torre ha començat la seva marxa i ha estat l'encarregat d'explicar els primers passos del seu equip: “Ens ajuntem una dotzena de persones amb les mateixes inquietuds: no estàvem d'acord i no estàvem còmodes amb el model educatiu que hi ha, tant en els centres públics com en els privats. Teníem clar el que no volíem i, per tant, el punt de partida va ser el que volíem. Què és el que volem viure amb els nens? Què és el que volem transmetre? Fins llavors, en les reflexions realitzades dins de l'escola, la pròpia estructura posava traves a la reflexió i ens vam adonar que calia fer una reflexió més general, oblidant el model escolar”. Van visitar les escoles alternatives (Montessori, Freinet, Steiner, escoles llibertàries…) i van anar dibuixant l'esborrany de la ikastola que somiaven. El resultat de diversos mesos de treball s'ha pujat a Internet bizitoki.org.

A poc a poc, Tor aclareix que es va superar el concepte d'escola i que en un moment donat va néixer un projecte que anava de ser una escola alternativa a l'escola. “Pensem que l'educació no és una activitat separada, que es delega en les institucions o en els professionals, sinó un procés que va unit a la vida, al dia a dia dels pares i dels adults. En els centres educatius segueixen programes fabricats per uns altres, són uns altres els que decideixen què transmetre als nens, i per a nosaltres el natural és que els pares assumeixin l'educació dels nens. No estem inventant res, fa 40-50 anys, a Euskal Herria els nens aprenien en relació amb el dia a dia de la comunitat, es desenvolupava el procés d'aprenentatge en contacte directe amb una col·lectivitat”.

En la pancarta de davant del caseriu es pot llegir la necessitat de totes les persones del llinatge per a educar a un nen. Bizi Toki es basa en l'intercanvi generacional, no hi ha professors ni alumnes, sinó gent d'edats diferents. “L'educació dels nens i nenes està en mans de tots els nens i adults, de tot el grup, i això significa que hem de fixar col·lectivament quins són els valors fonamentals, què volem transmetre als nens i nenes en tots els àmbits”, ha assenyalat Tor. Això sí, ha afegit que el major pes en el nen el tenen els propis pares d'aquest nen, segons Estrella.

Basc, ecologia, consens, autonomia…

Parlar en basca, portar un estil de vida compatible amb l'equilibri ecològic del planeta, viure en contacte amb la naturalesa, compartir, prioritzar l'economia solidària, cuidar les relacions mútues (honestedat, confiança, respecte, suport…), desenvolupar l'autonomia personal o buscar el consens són alguns dels valors que volen impulsar en Bizi Toki. Com transmetre'ls als nens? Definint valors amb sentit per a adults i actuant amb coherència. “Duem a terme les activitats culturals, econòmiques i socials de cada dia en funció dels valors que tenen sentit per a nosaltres i els nens i nenes ho veuen i ho conviuen amb nosaltres, aprenen perquè donen sentit al que fan”.

En definitiva, Andoni Estrella recorda que les tasques de la comunitat, a més de ser una opció vital, també són activitats educatives. Així, l'horta, per exemple, no és només un instrument d'autoconsum, no és només una tasca econòmica, és també una bona oportunitat d'aprenentatge. Igualment les obres de fusteria i lampisteria, “tenen més valor que qualsevol escola de tecnologia”, o cuinar en la cuina. “Les matemàtiques, la comunicació, les relacions humanes, l'auzolan… poden treballar-les en moltes activitats, no tenen per què ser assignatures classificades. També aprenen coses més subtils que no són habituals a l'escola, per exemple, què és participar en un congrés. Aquesta manera d'organitzar-se la xuclen i per a un nen és una gran cosa venir a un congrés d'adults i plantejar una proposta”, diu Estrella.

També tenen tallers de pintura i dansa per als pares i mares. “Els nens i nenes saben que a determinades hores pintarem i ballar i si volen vindran. I venen”, assegura Tor, com a la sala de jocs on hi ha material pedagògic: els adults dediquen el seu temps a l'escriptura, lectura, càlcul o recerca, i els petits mostren interès. “Hem descentralitzat moltes reflexions des dels nens i les hem portat als adults, hem vist els valors que volem viure nosaltres mateixos i hem creat un ambient en funció d'això; els nens s'acostaran i aprendran”. Per exemple, els va venir una família erdaldun: veien bé que els seus fills aprenguin basc, però els que han d'estar disposats a aprendre basc primer són ells els pares i mares perquè tinguin sentit per als nens.

“Ahir –ha relatat Tor– Garazi tenia algunes preocupacions sobre els òrgans del cos, perquè l'avi té un problema en la pròstata, i partint d'aquest punt d'interès tenim tot un camp per a treballar: perquè el sistema d'orinar està lligat al sistema sanguini, la sang al sistema respiratori… Aprendran coses a mesura que aparegui la curiositat”. En Bizi Toki tenen aquest lema: els nens no fan tot el que volen, però volen fer tot el que fan.

Compatible amb la societat actual?

Per a implicar-se plenament en l'educació infantil, el projecte requereix, sobretot, temps. Quan els preguntem com és compatible amb la vida actual, Estrella respon clarament que si estem en una jornada laboral de vuit hores al dia i amb la hipoteca no és factible. Destaquen dues claus: d'una banda, la reducció i simplificació de les necessitats, responent a aquestes necessitats de manera col·lectiva. Així, en Bizi Toki les famílies poden dormir allí, i la idea de futur és construir un habitatge col·lectiu en la zona. O bé impulsen l'hort col·lectiu i l'autoproducció i compren col·lectivament el que no poden produir per a aconseguir més barat. D'altra banda, la reducció de les necessitats permet reduir el temps de treball assalariat i alliberar-lo més. Gorka Torre és professor en la ikastola, durant 12 hores a la setmana; Andoni Estrella és agricultor, realitza labors de temporada i arriba a casa quan té temps. “El canvi més difícil és al cap –ens ha confirmat ell–, però si no tens por de fer les coses diferents i alliberar-les, quan comences a treure una mica dels criteris habituals, és sorprenent veure el fàcil que poden ser les coses”.

Tornem al camp pedagògic. Entre els principis educatius enumerats es troben el respecte a la personalitat del nen i el desenvolupament de la seva personalitat crítica, el suport a la seva singularitat, la consideració de la seva dimensió afectiu-emocional, sensorial motriu i mental, el respecte a la seva sexualitat o l'educació sense penalitzacions ni recompenses. Com s'emporta a la pràctica tot això? Per a la convivència en grup i per a construir coses entre tots i totes, parteixen d'una comunicació no violenta (respecte, esforç per entendre a l'altre, empatización, escolta…). No aborden un model pedagògic únic, s'alimenten dels que els interessen, però una de les línies fonamentals és la que marca el camí: el propi nen ha de ser l'actor principal del procés d'aprenentatge i els adults actuen com a acompanyants, portant l'interès dels nens més lluny, “demostrant que han de descobrir el món sencer”. Segons Torre, “si el nen o la nena té un aprenentatge basat en el respecte, que tingui en compte el seu ritme i el seu entusiasme, si és afectivament correcte i còmode, no té per què tenir problemes pedagògics, aprendrà de manera natural. Quantes hores en la ikastola parlant de motivació, sense haver de donar resposta!”.

Jornades obertes sobre les abelles, el basc o el feminisme

Com a col·lectiu, tenen unes normes bàsiques de funcionament en Bizi Toki i s'organitzen a través de reunions setmanals: repartir responsabilitats i tasques, reflexionar, debatre sobre el quotidià, dissenyar tallers o preparar jornades. Les jornades són obertes, amb l'objectiu de “oferir alguna cosa a la societat”; se seleccionen els temes en funció de les necessitats que perceben i han participat bastantes persones fins al moment. Entre altres coses, aquestes jornades han tractat temes com l'autoconsum alimentari, els jocs d'antany, el coneixement de les plantes silvestres, les llavors, les abelles i els apicultors, la transmissió de valors, el basc i el feminisme.

No obstant això, hi ha dificultats. La més gran, malgrat l'àmplia xarxa d'amics que hi ha al voltant, encara són pocs els que realment s'atreveixen a participar. “Una desena d'adults poden ser suficients en un projecte d'aquest tipus, però per a un nen no és suficient –ha reconegut Tor–. En una franja d'edat, el nen necessita més nens i hem d'unir forces perquè més gent se sumi, perquè no ens vegem obligats a escolaritzar al nen als 7 o 13 anys”. En aquest sentit, avui dia Bizi Toki és un projecte de tota Euskal Herria, ja que veuen el projecte més eficaç per al conjunt d'Euskal Herria. “Si demà veiem que és més convenient situar-nos en Tolosaldea, perquè nosaltres no estem connectats a Behauze, però avui dia tenim les condicions més adequades. I si dins de quinze anys aconseguim que això sigui prou desenvolupat per a crear una segona a Vitòria i una altra tercera a Pamplona, perquè molt bé”.

En definitiva, el professor creu que pot ser un bon moment per a prendre consciència d'aquests temps de crisis i allunyar-se del model capitalista: “Bizi Toki és un projecte social, coherent amb la possibilitat de viure en aquest planeta a llarg termini. La realitat actual no ens porta a cap part i Bizi Toki està obrint un nou camí, molt interessant i enriquidor, perquè estem vivint una alternativa sostenible, plena de sentit. Ens estem acostant bastant pel cap alt bell que es pot viure en aquesta vida i és un plaer. Podem perdre el dia a dia de la societat de consum? Tenim por d'això? Sí, però podem guanyar molt i val la pena que la gent aprofundeixi en el tema, no cal canviar-lo tot d'un dia per a un altre. Al mateix temps, no obstant això, es necessita la valentia de dir sí a una iniciativa que no va en el sentit habitual del corrent”.