La Societat de Ciències Aranzadi va començar en 2006 la recerca d'Amaiur, ambicionant la reconstrucció d'un castell tan important en la història del País Basc. És un jaciment ric: En el segle XIII, la primera pedra del castell encolza i ofereix informació fins als nostres dies. No obstant això, l'estiu de 2013 no ha estat l'última campanya d'excavacions i a la fi d'enguany se sol·licitarà l'autorització per a continuar investigant sobre el terreny. A la fi de 2015, d'altra banda, estan treballant en la presentació de la publicació científica. Més enllà d'aflorar les muralles del castell, l'entorn, la vida de llavors, etc. S'estan analitzant els elements que van condicionar perquè la història sigui completa. La secció de llibres estarà formada per seccions que ajudin a comprendre la història del castell en el seu context. A més, Juantxo Agirre ha explicat que també s'estan tenint en compte els escrits de l'època en la qual s'ha creat la col·lecció. A diferència dels jaciments prehistòrics, l'arqueòleg afirma que la presència de textos d'època ha estat una gran ajuda tant en la identificació de les restes com en la reconstrucció de la història.

No acaba la història del castell d'Amaiur en 1522?

Abans de començar amb l'excavació coneixíem la història del castell d'Amaiur, i la seva importància en 1521-1522; és una referència del nostre passat. Però el nostre objectiu és conèixer tota la història de l'edifici, des que va néixer fins que va ser derrocat. Molts creuen que el castell va morir en 1522, però a partir de llavors va sofrir moltes adaptacions.

En l'Edat mitjana, el recorregut d'aquest jaciment comença en el segle XII i es prolonga fins al segle XXI. Hem recuperat els fonaments de tota la muralla i la porta de pedra del segle XIII i les cinc torres de l'època. També trobem la segona muralla construïda en els segles XIV i XV, el baluard i el dipòsit d'aigua que van construir els conqueridors espanyols en el segle XVI i les restes de la fortalesa reconstruïda en el segle XVII per ordre del rei d'Espanya. En la Revolució Francesa es va construir una caserna que es va utilitzar posteriorment en les guerres carlistes, i també es conserven restes de búnquers i trinxeres construïdes per ordre de Franco després de la guerra civil. El lloc és més variat del que es pensava i es poden observar els canvis que s'han produït a Euskal Herria al llarg de la història.

El moment més conegut del fort és el de la batalla d'Amaiur. Què sabem dels murs existents?

Tot el primer mur està localitzat, representant el castell medieval, amb una torre central quadrada i gran, envoltada per un mur d'un metre d'ample. També hem trobat tot el perímetre de la segona muralla construïda en el segle XV, amb dues torres de base circular, però encara ens falta trobar la porta. Aquestes dues troballes ens han ofert una fotografia del qual seria el castell inicial; hem pogut recrear el paisatge medieval. A més, les boles de canó també han estat trobades en les muralles, senyal de la violència utilitzada en la conquesta de Navarra.

Hi ha més pistes.

Els conqueridors espanyols van realitzar entre 1512 i 1522 obres en Amaiur per a l'ampliació i revitalització del castell, i hem identificat els dos principals bastions que van construir. Per exemple, hem trobat un dipòsit d'aigua construït en aquella època, i en ell es troba tota la base de maó que s'esmenta en els escrits dels contractes d'obres de llavors. La humitat ha permès, a més, la conservació d'alguns dels aparells que s'utilitzaven en el pou. A l'interior s'ha trobat un bol de fusta i un recipient amb tres anells de ferro per a pujar a l'aigua des del pou. Al llarg del castell, d'altra banda, hem buscat diverses puntes de llança, monedes i ganivets de plata.

El que està sota terra no és només un mur, i alguns elements ens parlen de les característiques de la societat de l'època. En la col·lecció que completarem, a més de la història del castell, tots aquests elements se situaran i analitzaran en el context històric.

Funcionen en auzolan…

No tenim diners per a dur a terme una excavació d'aquesta mena de manera professional i des del primer moment ens vam posar a la feina. Per als primers treballs aconseguim gent a través de la Universitat Basca d'Estiu. Entre Aranzadi i la UEU organitzem un curs d'arqueologia en basca en Amaiur i d'aquí va sorgir el foc.

És l'única excavació arqueològica que es realitza no sols en auzolan, sinó també en basca. Treballem en un poble totalment euskaldun i és important que tot el nostre treball es faci en basc, no sols en horari laboral, sinó fora d'hores de treball. Amb els veïns d'Amaiur hem mantingut una relació impressionant i ells són els millors guardians del castell; jo prefereixo mil vegades més protectors que les lleis.

Què teniu pensat per a la campanya de l'any que ve?

La major part dels murs es troba a la vista, però encara tenim alguns trams pendents, com el tram comprès entre les dues muralles de l'Edat mitjana. A principis del segle XVI es van construir els baluards fora de les muralles del castell i també tenim la intenció de netejar i destacar altres parets que es van construir cent anys més tard per a la pròxima campanya.

També tenim un repte a curt termini, que estem intentant realitzar per a agost de 2014: millorar l'accessibilitat i l'accés al jaciment. Existeixen grans dificultats d'accés al jaciment. Per part nostra i amb l'ajuda del poble d'Amaiur hem col·locat unes escales de ferro i bastides, però a causa de les nombroses visites que es realitzen a un jaciment d'aquestes característiques, és necessari adaptar-lo. Hem de garantir l'accessibilitat i la seguretat.

Hem posat a la vista informació del subsol, les muralles, els fonaments de les torres, etc.; però ara cal preparar-se per a veure amb claredat el jaciment. Qualsevol persona que s'acosti al castell d'Amaiur ha de tenir l'oportunitat de visitar l'entorn i gaudir de la història. Es tracta de posar en els panells una sèrie d'explicacions senzilles que ajudin a contextualitzar el visible.