Escuma de la immundícia
La perera Bartolomé ens va descriure el ball com: “Com una abella en Kazuela, en un munt d'homes i dones barrejats”. És més, “els nois i les noies, tots, anaven a la festa disposats a perdre l'honestedat”. Els nois eren “els no educats, els rucs salvatges” que feien “mil gestos impotents” enfront de la noia. Les noies ballaven “amb els pits recollits de manera expressa, armades o amb el pit a l'aire”. Enfront d'ells, com més insolència feien, més contents se sentien, “saliveres de la luxúria i la immundícia”. Bartolomé els definia amb malignitat: “Al corb no se'n diu colom, sinó corb”.
La imaginació vola llegint el ball i llegint “és hora de fer el que vulgui qui vulgui”. “El foc i el fum de la luxúria és tot el que se sent i es veu en aquesta mescla”. Em vaig quedar estupefacte. “Mirades i postures indecents. Gestos i amasamientos fluixos per a besar. Xocs lascius. I tot això, en cada ball, sense parar, noies al noi i nois a la noia”.
Madariaga va distingir dues danses en el cim del Juergasmo. En la primera, “en la dansa lleugera, amb els dos peus relliscant, les dones es queden en el centre de la plaça”. La gent “mira, aplaudeix”. En la segona dansa es toquen i toquen “ja amb la cara, ja amb els braços, ja amb els ventres, ja amb els costats”, “tant nois com noies es fan gestos obscens i vergonyosos sense preguntar-se”.
En finalitzar el ball, entre crits, crits i blasfèmies, els nens i nenes s'amunteguen “de la plaça a casa, barrejats durant un temps, cridant, cridant, rient i pastant, donant la festa i l'hàlit de la luxúria”. En sortir de la plaça, Madariaga deia que “les noies, encara que així ho fossin, venien moltes vegades amb els colors enrogits”: “Amb els mocadors solts i els coixins torts, com no es pot creure sense veure'ls”.
Es deia que “eren habituals en aquesta sortida bruta entre nois i noies, que ningú sap molt, tocaments lletjos, agarris lascius, grapejos lascius, invitacions al pecat i altres intencions de luxúria”. “Heus aquí com es fan les festes de les places” diu Bartolome Madariaga. “No he dit res més. Sí, molt disminuïda, per a no posar en el paper totes les infàmies lascives”.
Fa dos segles que Fra Bartolomé va escriure aquestes paraules. Va escriure sobre soka-dantzak, fandango i arin-arin. Miro el fandango, miro el veloç i no sé què pensar. No sé si el corb o el colom, però un dels dos ens ha fet un bufó.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]