El PNB se sent còmode jugant en els camps de segona divisió. En el concurs de segona divisió. El primer nivell li dona pànic escènic. En la ideologia del PNB, la independència és un somni quimèric. És a dir, jo també tinc una bonica foto en la paret del saló de la nostra casa on apareix el mont Everest. Somio l'Everest, però sé que mai pujaré allà a dalt. Un altre punt li ocorre al PNB: en els somnis de la independència li entra de sobte el vertigen i un greu vòmit. Sofreix una síndrome d'altura. En el vessant de la muntanya a gust, ja que no s'esperen cims. Les institucions governades pel PNB són, a més, locals, no representen cap entitat estatal. Se sent molt dolç fent hipocresies, sabent que les institucions que governa només exerceixen influència provincial. Amb la gestió del poder politicoeconòmic-cultural descafeïnat, el PNB se sent afligit de la síndrome de Peter Pan, amb l'esperança que, igual que el d'un ocell jove sense plomes d'actitud cap a la vida (política), el fet que sigui superior (independent) causarà un enorme perjudici. Està d'acord amb la quota de poder que té entre mans. A més, està orgullós d'això. Però no s'adona que només és una joguina. O sí. I la dependència els dona seguretat. Prefereix viure en el viver que en alta mar. Se sent protegida, sofreix la síndrome d'Estocolm, sense saber-ho, o sabent que no és més que un coadjuvant administrador de les lleis alienes. Continua fent el seu camí, amb la meta de fer el mateix camí. I en aquest camí els triats (PP-PSE) són els mateixos que li impedeixen i dificulten jugar en primera divisió. Però què importa això: la primera categoria, el cim de l'Everest, no és més que un somni. L'existència d'altres companys de viatge suposaria la condemna d'Espanya i els del PNB són molt fidels als quals li ofereixen suport maternal. A Catalunya, Esquerra Republicana (ERC) ha estat triada com a companya de viatge per CíU (Convergència i Unió), amb l'objectiu d'aconseguir la independència de Catalunya. I no un major nivell d'autogovern, que ve arran del que ha dit el senyor Andoni Ortuzar, tal com ha demanat Itxaso Atutxa (PNB): “Nosaltres estem per un altre camí, tenim altres prioritats, el model d'independència està caducat”. I això ha quedat clar en el viatge folklòric d'Iñigo Urkullu a Amèrica. Ha fet a més el viatge de l'autoritat censuradora amb comandament provincial.