Com heu arribat a aquesta situació?

El pp ha creat un deute de més de 1.300 milions d'euros en la ràdio pública. El deute es va contreure en 1995, en l'època de Zaplana, i s'ha incrementat de manera exponencial. Quan van arribar, eren uns 700 treballadors i gairebé van triplicar el número. Van deixar de costat als opositors, qualificats, per entendre que eren contraris als seus plantejaments, i van substituir a gairebé tots els treballadors per gent fidel, per familiars, amics i companys de partit. Tot l'exèrcit del pàg.

La llei Caldera els va permetre, anys després, fer contractes permanents. A més, molts treballadors s'havien amagat amb contractes d'obres, en sessions…

D'una banda, i per un altre, contractaven a totes les empreses i productores de l'òrbita del pp, madrilenyes, de l'extrema dreta espanyola. La televisió valenciana va comprar tres documentals a una productora relacionada amb la Intereconomía, a la qual li va exigir 200.000 euros per cada reportatge que va emetre. Els documentals eren molt mediocres i ben taxats costaven 2.000 euros cadascun. Per sort hem aconseguit parar-ho i RTVV s'ha negat a pagar-ho. És un exemple i hi ha molts. Els clubs de futbol valencians han estat finançats per rTVV amb el subministrament de fons públics, sense que tinguin oficialment subvencions. En els últims deu anys, el Govern Basc li ha concedit més de 300 milions d'euros. Els drets d'emissió es compraven a un preu molt superior al del mercat i després es venien a uns altres molt més barats, és a dir, a preus de mercat.

I ara ja no podia retornar-li el deute.

La radio televisió ha estat destruïda saquejant enormement les arques públiques de València perquè els seus amics la portin. Ara diuen que hi ha massa treballadors i redueixen el número. Però han mantingut als fidels a elles i han acomiadat als treballadors qualificats. Després de perdre l'ere, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana els ha advertit que s'han vulnerat els drets fonamentals dels treballadors. Davant això, en comptes de fer marxa enrere i negociar amb els sindicats un ERE raonable, han decidit mantenir l'empresa, etc., suprimir la radiotelevisió pública.

Ho han deixat morir o han agafat les mans?

Anaven a buscar-ho. En la mesura en què pogués continuar saquejant, l'RTVV servia al pàg. Fins per a comprar favors. L'equip de tertulians i comentaristes madrilenys ha fet un pas enrere, entre altres, Isabel Sant Sebastià, Miguel Ángel Rodríguez, director de La Razón i periodistes d'El Mundo de Madrid. Venia el més nauseabund a colpejar sistemàticament al PSOE de l'època de Zapatero.

És temps de recentralització i liquidació, un cop d'estat mediàtic. Tancant això no tindrem ni ràdios ni televisions que parlin en el nostre idioma.

El mitjà que pretenen tancar no agradava a la majoria dels valencians, sinó que era el pp el que defensava els seus interessos ideològics.

Això és veritat. Però l'instrument no té culpa. Quan el pianista toca malament no es trenca el piano, el pianista canvia. Ells estaven manipulant i saquejant la radiotelevisió, i no es tracta de tancar-la, de quedar-se sense els mitjans bàsics de comunicació, de perdre l'espai de generació d'opinió, de protecció lingüística, etc. Cal treure a aquesta gent de la Generalitat i recuperar la ràdio i la televisió per a tots els ciutadans.

Com hauria de ser la RÀDIO del futur?

La majoria volem una radiotelevisió valenciana, que parli de nosaltres, que parli en el nostre idioma, que tingui en compte la nostra història i les nostres inquietuds. Un mirall –encara que sàpiga que sempre serà un mirall distorsionat– on mirarem i ens reconeixerem. Fins avui no ho volem, però ara queda clar que la gent vol la radiotelevisió pública.

En 1990 tenia una quota de públic del 21,4%, enfront del 3,5% de 2013.

Les xifres eren molt petites. La societat li va girar l'esquena per complet. No obstant això, hi havia alguns programes que tenien èxit. Per exemple, el temps només el donava RTVV amb el detall que nosaltres necessitem. Hi havia una sessió gastronòmica en valencià, cada dia una família explicava el que menjaven, com el preparaven. Música també en valencià. Tenia molt bon nombre d'espectadors. El programa Trau la llengua (treu-li la llengua) també va tenir èxit. Es tractava d'expressions valencianes, pròpies d'expressió. L'Alqueria blanca, una sèrie que mostrava el món rural de la dècada dels 60. Encara que es podia criticar molt ideològicament, perquè mostrava un franquisme idíl·lic, tenia un bon seguiment.

És a dir, quan RTVE ha realitzat la programació en valencià i pensant en els valencians, el públic ha respost. Per contra, que Isabel Sant Sebastià vingui a donar la seva opinió sobre la política del PSOE no aporta res a la majoria de l'audiència.

Des de 2011 és membre del consell d'administració. Quina experiència has tingut?

L'EVE va ser elaborat pel Consell de llavors. Em vaig sentir molt sol, contra el món, el PSOE i IU seguien amb la vella pràctica. Des de 1990 he denunciat que els consells d'administració no són per a posar polítics, sinó per a posar a experts en comunicació. L'únic grup parlamentari que ho va completar va ser Compromís. Jo em vaig posar, soc sociòleg, i encara que sigui una pena que jo digui, un referent en la recerca de la comunicació. El PSOE i IU van posar a la disposició dels mitjans de comunicació als quals no tenien ni idea de deute.

Semblant consell d'administració no ajudaria molt.

Res. Compromís té una política diferent, diguem pròxima a les reivindicacions de la ciutadania. Ha estat molt dur i desagradable, a vegades només votava jo contra els comptes que presentava el secretari general (el del pp), el PSOE i IU es van abstenir. No obstant això, sembla que han entès alguna cosa, i a l'abril, quan es va crear el nou consell d'administració, per sort, van canviar d'actitud. El PSOE va proposar a dos periodistes, coneguts periodistes que han fet un llarg camí, bons amics i col·legues. IU ha fet el mateix, ha proposat a un periodista. Amb ells m'emporto molt bé i crec que hem fet una bona feina. I d'una vegada em vaig sentir protegit. El pp ho va intentar i va proposar gent d'ambient universitari. En veritat, és d'agrair, perquè el consell anterior era d'una classe desagradable. No anaven més que a donar la seva veu.

Els veïns de València han sortit al carrer per la neu. Com ha reaccionat la societat?

Sembla que la societat valenciana ha començat a despertar tard, però s'està despertant. El pp pagarà car aquesta decisió. Potser no volen adonar-se, però estan morts, perduts i vençuts.

Per tant, li passarà la factura.

Alt. Ja t'ho he dit, estan morts, perduts i vençuts. Avui mateix [13 de novembre] un diputat del pp de Xàtiva ha presentat la seva dimissió. D'aquí i fins al 27 de novembre veurem què ocorre, si perden els vots de cinc diputats del pp, no podran aprovar la llei de tancament de la radiotelevisió. De no aprovar-se la llei, Fabra (president de la Comunitat Valenciana) haurà de dimitir del seu càrrec i convocar eleccions a Catalunya. Si accepten, serà una burla a la societat. Que estiguin preparats el dia 27 perquè en el centre de la ciutat i en les corts, encara que estiguin envoltats per la policia, no podran evitar l'aglomeració de gent. No es quedaran sense la protesta de la ciutadania, que no vol denunciar.

Tenen esperances que alguns diputats del PP votin en contra del tancament d'RTVV?

Sí, tenim esperances. El de la setmana que ve ens donarà una pista. [Els cinc membres del pp del consell d'administració han dimitit i han estat triats per decret del partit. El dia 19 acceptaran o rebutjaran el procés de selecció realitzat].

En quina situació es troben els treballadors?

Per part seva, el pp ha reconegut que l'ere ha estat "nul". Ahir [13 de novembre] es van reunir amb els treballadors i els van dir que, com diu la llei, els indemnitzaran, entre altres coses. Seran readmesos, però no es reincorporaran a l'empresa. És a dir, els donaran vacances. El que el pp no vol és que els treballadors entrin en el centre de treball. No vagi a ocórrer que no vulgui sortir més tard.

Potser s'emporten deu o onze al treball, però no a les 1.000 persones que són al carrer. Els obrers poden convertir-se en exèrcits [riu] en les seus de la radiotelevisió. Si es neguen a sortir, el panorama seria el de Grècia.

Acceptar l'anul·lació de l'ERE i negociar amb els sindicats per a mantenir l'empresa, els surt més barat que liquidar-la.

Segons la premsa, l'empresa Vertice 360 o Unitat Editorial poden posar en marxa una radiotelevisió privada autonòmica amb subvencions públiques. Seria una fi, es revoltarien els ciutadans.

Empresa privada en lloc de pública.

[María Dolores] del marit de Cospedal, Pedro J.rena o El Mundo.