Tigre o lleó, quin és més ràpid? I més fort? Més lluny, la lluna o el sol? Són dels quals es pregunten de nens. En la majoria es fan altres preguntes: què preferiries, un tartazo en la cara o una bala?
Una comparació salvatge i implacable, presa pel diputat d'UPN Carlos Salvador, és una metàfora en la qual la presidenta Yolanda Barcina ja hauria mort. Afortunadament, la senyora Barcina ha sobreviscut i no ha causat ni molt menys maldecaps. Però paraules com la de Salvador no són insignificants, creen discurs i discursos un ambient… i una vegada madurat en aquest humus, les paraules es converteixen en lleis. Espanya és un país pròsper en aquesta metamorfosi de càstig verbal i ambiental, però, en el fons, és el senyal d'identitat de qualsevol Estat que pretengui basar el seu dret en la pena i la repressió. Enginyeria jurídica dels Estats totalitaris.
Hi ha exemples més representatius del que ha ocorregut amb la doctrina Parot? Sembrar l'odi en el dolor d'algunes víctimes, augmentar el discurs, portar la llei fins al límit, que les justícies al final encauzen… i ara les comèdies per a controlar l'odi. Hi ha molts exemples, per exemple, en les activitats relacionades amb la ikurriña.En el moment del Txupinazo es demanen penes d'entre 35 i 160 anys de presó per a tretze joves (en els incidents ocorreguts un jove madrileny va resultar ferit de gravetat després de rebre un botellazo al cap) per obrir una gran ikurriña en Sanfermin 2010.
Caldrà veure en què queda el compte dels imputats per col·locar la ikurriña d'enguany. En principi, el delicte és greu, segons el jutge, per la situació que podia causar: si queia la ikurriña a la plaça que estava abarrotada de gent, qui sap què podia passar. En 2010 desenes de policies municipals van entrar amb les seves porres en la plaça, enmig d'una multitud que no presentava situacions de risc. Era més important retirar la ikurriña que el perill que es podia derivar. I es va produir un altercat i un ferit greu. De qui era principalment la imprudència? Un exemple. El cas dels tartalaris que van ser jutjats dilluns passat també forma part de l'àmbit de la discrepància jurídica. Quatre activistes anti-TAV han demanat penes d'entre cinc i nou anys de presó per llançar quatre pastissos a Yolanda Barcina a Tolosa (Occitània) en 2011. És a dir, que l'ex general Galindo va complir quatre anys en la presó per torturar i assassinar a Lassa i Zabala i que Gorka Ovejero pot passar nou anys a la presó per posar un pastís a un mandatari. És una de les mesures.
Els exemples de l'altra mesura són nombrosos, gairebé innombrables. La Fundació Euskal Memòria va documentar l'any passat un total de 4.716 casos de tortures ocorreguts en les últimes dècades. Avui dia no hi ha ningú en la presó per torturar a Espanya. En la dècada dels 80 es van produir algunes petites condemnes i a partir dels 90 no ha existit oficialment cap tortura a Espanya, per la qual cosa tampoc s'han comès penes. El País va entrevistar diumenge passat a Luis Roldán, ex director de la Guàrdia Civil: “Bé, si no som hipòcrites, un ha d'entendre si deté a l'home que ha matat a 23 persones, si interroga i declara, què li ha fet fer aquest reconeixement? Hi ha hagut cops, pressions físiques que no deixen rastre, però que poden arribar a ser el que puguis imaginar. També les pressions psíquiques. Algú creu que declaren el que declaren sense violència?”.
A Espanya el més destacat és en els casos relacionats amb el conflicte basc, però va molt més allà d'això. Per exemple, en la primavera de 2012 un ertzaina va assassinar a Iñigo Cabacas amb un pelotazo al cap. Recentment han estat imputats cinc ertzaines i es veurà què passa. I les cloaques de diners del PP van portar durant molt de temps el cas de Luis Bárcenas? Fa onze anys que es va produir el desastre del Prestige, encara no hi ha cap imputat per aquests fets en l'Audiència Nacional. La llista és interminable.
No obstant això, la tendència autoritària d'Espanya no acaba i el Ministeri de l'Interior espanyol posarà aquest mateix mes en mans del Govern l'avantprojecte de modificació de la Llei de Seguretat Ciutadana. Els delictes contra els símbols d'Espanya es consideraran greus. O escarni, piquets de vaga, reunions sense autorització davant les institucions, escalada d'edificis oficials i altres.
Més o menys agradades són moltes les accions que es realitzen en l'àmbit de la desobediència civil. Es poden denunciar, castigar. Es fan a la vista. Les raons donades per Gorka Ovejero poden coincidir que: “Tartaka no pretén ferir a les persones, només es vol baixar d'aquest pedestal d'impunitat que envolten als polítics” eldiario.es, 14-11-2013. Però la bala i el pastís no es poden barrejar, sobretot en els jutjats. Hi ha dues mesures. Dos, dos, dos, dos. I cal denunciar-ho. Sense parar.