En Hernani (Guipúscoa) viuen prop de 20.000 persones. En els últims 20 anys s'han fet passos importants en el coneixement del basc. El 60% de la població és euskaldun i el 20% és capaç d'entendre el basc. El basc ha cobrat força en diversos àmbits, com el treball intern i extern de l'Ajuntament, les associacions i l'ensenyament. No obstant això, s'aprecia tanta força en el que es coneix com ús informal del castellà en l'ús del carrer, amistós, familiar... Les raons són mil i complexes; hàbits d'ús de l'una o l'altra llengua, comoditat, desconeixement dels hàbits lingüístics de cadascun...

L'objectiu principal dels Euskararen Eguna en Hernani és fomentar l'ús social de la llengua, sabent que no és fàcil fer front a aquest repte.

Que el basc prengui el carrer, les famílies i les penyes no és un objectiu d'un dia per a un altre, no és una cosa que s'aconsegueixi amb una intervenció temporal. Les mentalitats, les creences i els comportaments dels parlants estan implicats i són necessaris una participació àmplia i activa per a influir en ells. Segons els organitzadors d'Euskararen Eguna, els moviments socials, les associacions, les institucions públiques i la ciutadania de la localitat són conscients de la situació i, per tant, és imprescindible començar a treballar.

Les iniciatives de foment de l'ús social han de ser sostenibles i sostenibles. És a dir, des del punt de vista dels agents d'Hernani, és imprescindible que els esforços siguin factibles i compartits, tant en termes de recursos (iniciatives senzilles i organitzades per la ciutadania) com en termes de temps (donant continuïtat cada any).

Des de principis d'any es treballa el tema de l'ús social i en aquest context es va decidir organitzar alguna cosa per al 3 de desembre. Seguint la filosofia que acabem d'exposar, s'han sumat a aquest treball un gran nombre d'agents: Associació d'Amics Berria, Associació de Basca Dobera, AEK Euskaltegia, Udal Euskaltegia, BanaizBagara Elkartea, Elizatxo ikastola, Langile ikastola, Inmakulada Ikastetxea, Hernani Institutua, Servei de Basc de l'Ajuntament, i una àmplia representació de la ciutadania.

Tour lingüístic

Durant la temporada s'han posat tours de tots els colors: tours per a mostrar el patrimoni històric; tours feministes per a visibilitzar la història de les dones; tours gastronòmics que posen el ventre a ballar... En Hernani, mitjançant el tour lingüístic, s'analitzaran les pèrdues i els avanços del basc, per al que es pararan en cinc o sis llocs i donaran explicacions. El narrador conduirà un viatge d'una hora i mitja, en el qual cada parada serà narrada per les persones que van viure aquella època. En una d'aquestes parades el tema serà l'escola. El programa tractarà sobre l'escola castigadora del segle XX, sobre l'escola innovadora d'Agustín Iturriaga, sobre l'època de la República, sobre l'educació de Franco i, com no, sobre la creació de les ikastoles. També parlaran sobre els Jocs Florals, el dia d'Olerti, amb José Ariztimuño Aitzol. Després de la guerra de 1936, el repàs es realitzarà als moviments que, encara que humils, van treballar en un ambient de prohibició i repressió. En una altra de les parades del programa s'analitzarà la incidència de la immigració des del punt de vista cultural i lingüístic.

Després de la mort de Franco va haver-hi una revolta en Hernani, com en altres mil pobles. Van començar a crear-se grups culturals, classes nocturnes, ikastoles, fent passos per a euskaldunizar l'administració. Els guies prolongaran el relat fins a finals del segle XX i parlaran de l'ambient de llavors: de la creació de les associacions de basca, de la normalització del basc en diferents àmbits, etc.

El Tour Lingüístic pretén conscienciar a la ciutadania del recorregut que s'ha realitzat per a arribar a la situació actual. Hernani va ser un poble totalment euskaldun, i després gairebé va perdre la llengua. Volen donar a conèixer les causes de la pèrdua i els esforços que s'han fet per a sortir d'aquesta situació, amb noms i cognoms. I sobretot, que els joves sàpiguen que la ciutadania es va comprometre a recuperar la llengua en perill d'extinció i que s'adonin que el procés de recuperació no ha finalitzat.