El jutge ha declarat la setmana passada culpable de la derrota d'Epsilon a Tarragona com a "culpable d'assassinat". El gerent principal, Joan Villadeprat, és l'únic administrador que s'ha fet responsable de la situació. Un jutjat de Vitòria-Gasteiz ha condemnat a l'empresari català a pagar 900.000 euros als damnificats per deutes i durant tres anys no podrà administrar béns d'altri ni exercir labors de representació d'uns altres. L'empresa volia competir en la Fórmula 1 i va rebre ajudes econòmiques del Govern d'Espanya i de Vitòria, sota la presidència d'Ibarretxe i del PNB. Diverses caixes d'estalvis li van concedir crèdits per sobre dels 37 milions d'euros. Aquests dies hem conegut que la cooperativa Fagor Electrodomèstics va rebre milions d'euros durant el Govern de López i Urkullu, quan el deute superava els 800 milions d'euros. No són les úniques empreses que han rebut ajudes i han fracassat. Els milers de milions d'euros que s'han “amagat” a la ciutat, Jubernor, etc. són només la punta de l'iceberg dels diners públics. No hi ha responsabilitat política?

Tot això posa en qüestió les ajudes que les institucions concedeixen a algunes empreses i projectes. Com és possible que Ibarretxe considerés Epsilon com un “projecte nacional” en el pla estratègic si el mercat no l'acceptava? Com s'entén la caiguda del projecte Hiriko subvencionat i promogut tant per les institucions públiques? Com explicar que Fagor, que tenia un deute sense avanços, acabava d'aconseguir ajudes públiques de milions d'euros? Caldria vigilar més els diners públics, veure més els projectes que es presenten i la garantia que tenen per a seguir endavant. D'altra banda, la transparència en la presentació de les ajudes ha de ser major. Els diners públics no pertany al partit governamental i li ho dona als amiguets. Serveix a la ciutadania per a crear ocupació, mantenir-ho i millorar els serveis socials.