Deixant enrere les cadires –una cadira en la neu (2007) i el joc de cadires (2009)– i Uxue Alberdi ens ha portat les mosques en el seu tercer llibre. En la primera banqueta sentim fred amb les narracions sueques i en el segon ens van fer sentir afectuosos els amics que ens van transmetre els records de la guerra. El tercer llibre, titulat Euli-gir, és una recopilació de contes amb aquest ambient bulliciós i inquiet de principi a fi. Aquesta escriptora ens ensenya que comença a provar diferents estils, un creador que no té por al canvi ni a provar coses noves.

Juntament amb el títol, la imatge de la portada ens transmet una estranya emoció: una dona jove ens mira cara a cara, però no podem veure el seu rostre, ja que es queda oculta darrere de la col·lecció de flors mortes que ens ofereix.

No tot és a les nostres mans, en la primera narració apareixen les mosques donant el to al llibre, els personatges que estan en un caseriu busquen alguna cosa i les mosques els impediran complir el seu objectiu. De la ciutat d'Esmorzar es van al poble amb la família d'Añes i Tru “a celebrar que el fantasma de les ecografies té penis”.Venia el cérvol tercer, el protagonista servirà de criada per a cuidar a la senyora Klara, que està a punt de morir. En el text, a foc lent, trobarem a una mestressa de casa responent a les preguntes de la policia en l'interrogatori sobre el suïcidi del seu marit. Puc ajudar-te en alguna cosa? en el conte Marta Albéniz treballarà al seu bufet i els que són allí no li coneixen.

En la narració Distopies literàries, els joves escriptors Martina i Joana estan a la mercè de l'editor Benoit. En la càmera estenopeica es donaran cita dues persones en una casa i tractaran sobre el rastre que fins llavors ha tingut (i no l'ha tingut) un en la vida de l'altre. Una parella de dorments bé rep a casa a la mare d'una d'elles i són testimonis d'una metamorfosi d'una forma molt inconscient. És el preludi el que posa fi a aquesta col·lecció, encara que el títol ens parla del principi. Allí està Sara maingu, una de les grans chelistas de la història, i li proposaran tornar a l'escenari amb la mà esquerra de Leonard, la llavors promesa de chelo.

En les narracions se'ns mostren els plecs del quotidià, deixant a la vista la part absurda i fosca de la realitat, i la preocupació per la incertesa del quotidià a través de situacions i el·lipsis. Reivindica la influència de nosaltres mateixos i del nostre entorn i la incapacitat de controlar-lo tot, perquè en l'ambient moscovita de la vida tot no és a les nostres mans.