Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"Hem de tenir com a objectiu les obres d'art que produeixen subjectivitats revolucionàries"

  • Amb Antonio Negri va escriure una trilogia:Imperi, Multitud: guerra i democràcia sota l'Imperi i Commonwealth. Després de participar en el cicle de places i ocupacions iniciat en 2011, han tornat a escriure el pamflet Expressió. Però Michael Hardt (1960, Washington) és un teòric literari. Recentment ha estat a Pamplona de la mà de La Formiga Atòmica Llibres i la Fundació dels Comuns.
"Gaur ez genuke ekoitzi beharko ahots nazional bateratu bat literaturan; ezta, bestalde, norbanakoen batuketa bat ere, singularidadeen sare bat baizik. Nola osatu talde bat, multiplizitateen sare bat, hori litzateke proposamen interesgarria". Xabier Maeztu
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

En els seus textos filosòfics i polítics parla sovint del comuna o del comuna. Però què seria el comú en la literatura, més enllà del clar paral·lelisme de la relació comercial?

Respondré indirectament. Seria interessant parlar sobre la literatura de la multitución. Pensaria sobre la literatura popular, sobre el nacional popular al qual es refereix Antonio Gramsci. Deia que la literatura italiana no havia desenvolupat una veu nacional popular, mentre que França ho tenia en la literatura dels segles XVIII i XIX. Per a Gramsci era important que la literatura no reflectís a la gent, sinó que ajudés a construir a la gent. Per això, deia que la literatura té un potencial revolucionari.

Per tant, si prenguéssim com a hipòtesi la literatura nacional popular, podríem començar a pensar en què pot ser diferent la literatura de la multitución. Avui no hauríem de produir una veu nacional unificada, ni, d'altra banda, una suma d'individus, sinó una xarxa de singularitats. Una proposta interessant és com formar un grup, una xarxa de multiplicitats. Potser a Gramsci li semblaria malament, però seria un èxit literari de la meva perspicàcia. Per a mi, la literatura de la comunitat seria la literatura de la multitución. Se t'ocorre algun exemple? Hi ha textos que compleixin aquestes normes?


Les tinc però no són les d'ara: Manhattan Transfer o Berlin Alexanderplatz.

Sí. Això és el que pensava jo.

Però totes són obres que han sorgit fa unes dècades. És un problema?

No, perquè tots compartim aquests textos.

Creu que hi haurà un nou pas en la literatura, igual que en la política, vinculat al cicle de places que s'ha obert en 2011? La literatura popular creada en el cicle 1789-1989 pot ajudar-nos, pot ser útil políticament avui?

La capacitat de crear noves subjectivitats m'ha atret molt. Això pot tenir resultats polítics. El paper polític de l'art, en sentit ampli, es treballa a nivell subjectiu.

Tanmateix, no tinc exemples de la literatura actual, encara que això no significa que no estigui produint. La producció és tan gran que, desgraciadament, no podem seguir tot. Però crec que en l'economia cada vegada és més important la creació de subjectivitats, per exemple, en comparació amb les mercaderies. Per tant, el paper de l'art i la força de la seva creació estaran cada vegada més units.

En qualsevol cas, no em refereixo a l'art ple d'eslògan, a les imatges que reflecteixen les lluites. Hem de tenir com a objectiu les obres d'art que produeixen subjectivitats revolucionàries. A nosaltres de moment se'ns ocorren exemples de mitjan segle XX: Brecht, estètica de la resistència, art amb consciència polititzada.

Quin seria el lloc adequat per a la producció de l'escriptor? Quina posició pot tenir?

Per a donar resposta a això, convé analitzar fins a quin punt la producció econòmica ha ingerit elements de la producció artística. He llegit a Paolo Virco les reflexions sobre aquest tema, especialment en parlar sobre la llengua. Diu que la producció econòmica s'ha tornat cada vegada més parladora. Ha dirigit les pràctiques lingüístiques i performatives als serveis i a les produccions no materials. I crec que això pot significar la força que pot tenir la narració del creador. Però al mateix temps hi ha riscos. Per exemple, es poden crear formes artístiques que s'empassen molt ràpidament. Tal vegada avui dia es pot vendre una forma narrativa més ràpid que mai.

En aquest sentit, la qualitat mateixa pot ser un punt de vista polític? O és un mer prejudici.

Molts escriptors modernistes europeus de principis del segle XX estaven molt preocupats per la centralitat dels anuncis. El llenguatge no era més que una mercaderia en els anuncis. I alguns autors modernistes van intentar distingir entre l'art i el món de les mercaderies. Quant del llenguatge dels anuncis té Ulysses, de James Joyce? I l'objectiu va ser precisament allunyar-se del món de les mercaderies.

Creus que pot haver-hi un divorci entre l'art i els que poden necessitar art? En el sentit que Adorn distingiria entre les formes populars i elitistes?

No tinc un enfocament apocalíptic. Potser un dels meus defectes és el rebuig de les perspectives apocalíptiques del món. A més, crec que el llenguatge dels campaments i de les places dels últims anys està molt ple d'estètica. El nivell més alt s'ha produït al parc Gezi de Bermeo. Hi ha hagut eslògans continus, acudits, s'ha enfrontat al règim fonamentalment amb recursos lingüístics. Les consignes a favor del 99% s'han superat amb folgança. El 99% té, a més, molt pocs elements artístics, ja, ja. Molt es va estendre l'insult d'Erdogan contra ells. Els va dir que eren uns paranyers i de seguida van començar a fer jocs de paraules. Al parc Gezi també els col·lectius LGTB van utilitzar jocs de paraules per a fer arribar les seves reivindicacions. Eren molt estètics. Desgraciadament, fa uns minuts no podia pensar en un escriptor actual, un artista que pogués aprofitar-se i produir la situació actual. Però potser, entre els activistes podem trobar persones adequades per a fer invencions d'idiomes, com les actuals Brecht o Joyce.

Marx parlava tant de la llengua viva de les mercaderies del mercat com de la llengua morta de l'Estat. Els activistes actuals poden jugar lliurement amb els dos. Allí podem trobar les alternatives actuals.


Últimes
2025-03-21 | Iñaki Lasa Nuin
Ezegonkortasuna eta desoreka

Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]


2025-03-21 | Axier Lopez
‘Pikoletoak’ ere Euskal Herrian euskaraz

Guardia Zibilaren historia bat - Hemendik alde egiteko arrazoiak izenburupean, datorren astean argitaratuko dugun 305. LARRUN aldizkariaren pasarte batzuk dira ondorengoak, erakunde armatuaren sorrera garaietan girotutakoak.


Rosa Zarra Ertzaintzaren pilotakadak hil zuen

Rosa Zarra Ertzaintzaren pilotakada baten ondorioz hil zela da Eusko Jaurlaritzako Poliziaren Biktimen Balorazio Batzordeak atera duen ondorioa, Berria-k jakinarazi duenez. Orain arte, Ertzaintzak beti egin dio uko bertsio horri, eta Rosa Zarra berak zuen gaixotasunaren ondorioz... [+]


Oier Sanjurjo
“D eredua bultzatzen eta ikastolen nortasuna zabaltzen ahaleginduko naiz”

Nafarroako Ikastolen Elkarteak lehendakari berria du. Oier Sanjurjok hartu dio lekukoa Elena Zabaleta Andresenari.  Beste zazpi kide izanen ditu alboan Sanjurjok.


2025-03-21 | ARGIA
Ertzainen %20ak eta udaltzainen %30ak ez dute euskara-eskakizunik azken deialdian

ELA sindikatuak azaldu duenez, azken Lan Eskaintza Publikoaren oinarrien arabera, Ertzaintzarako eskainitako lanpostuen %20ak eta Udaltzaingoaren %30ak ez daukate euskara-eskakizunik. Gasteizen, adibidez, udaltzain-lanpostuen erdietan, 24tan, ez dago euskara-eskakizunik.


Donostiako Birunda gune autogestionatua “ilegalki” hustu dute

Ustez, lokalaren jabetza eskuratu dutenek bidali dituzte sarrailagileak sarraila aldatzera; Ertzaintzak babestuta aritu dira hori egiten. Birundak epaiketa bat irabazi du duela gutxi.


Inoren Ero Ni + Lisabö
Eta eromenaren lorratzetan dantzatu ginen

Inoren Ero Ni + Lisabö
Noiz: martxoaren 14an.
Non: Gasteizko Jimmy Jazz aretoan.

----------------------------------------------------

Izotz-arriskuaren seinalea autoko pantailatxoan. Urkiola, bere mendilerro eta baso. Kontzertuetara bideko ohiko errituala: Inoren... [+]


2025-03-21 | Euskal Irratiak
Iparraldeko euskalgintzak Senpereko Larraldea etxea galduko du

Euskalgintzak Senpereko Larraldea etxea faltan botako du. Uda gabe, Bertsularien lagunak, bertan gelditzen den azken elkarteak, lekuz aldatuko du eta etxea hetsiko dute. Euskararen, euskal kulturaren eta arteen ohantzea izan da Larraldea, urte luzetan Andoni Iturrioz mezenasak... [+]


Euskal Herriko Filosofia Zaleen Sarea eratzeko prozesua abian da

Txinparta izeneko prozesua Martxoaren 21ean hasiko da eta urte bete iraungo du. "Udaberriaren hasierarekin batera proiektu herritar berri bat" aurkeztu nahi dutela adierazi dute. 


Duero ibaitik gora otsoa berriz ehizatzea onartu du Espainiako Kongresuak

PP, Vox, Junts eta EAJren botoekin Espainiako Kongresuak onartu du otsoa espezie babestuen zerrendatik ateratzea eta, horren ondorioz, berriz ehizatu ahal izango dute Duero ibaitik iparrera.


2025-03-21 | Elhuyar
Autismoak: normaltasuna zabaltzeko aukera bat

Berrogei urte dira Euskal Herrian autismoaren inguruko lehen azterketak eta zerbitzuak hasi zirela. Urte hauetan asko aldatu da autismoaz dakiguna. Uste baino heterogeneoagoa da. Uste baino ohikoagoa. Normalagoa.


Eguneraketa berriak daude