“Volíem aprendre a llegir, ser un coet i saber per què un escriptor escriu un treball, per a què i quan l'escriu, en quin context històric, empès per què, sense esperar a ningú i sense que ningú digui res, la qual cosa volíem llegir per decisió pròpia”.
Aquestes paraules de Gotzon Barandiaran expliquen el punt de partida de l'Escola de Literatura. Va ser creada en 2003 per membres del Club de Cors Solitaris de Larrabetzu per a reivindicar la rebel·lió del lector i per a rebutjar la “vana literatura imposada pels mercats”.
Deu anys després, els objectius i la visió de partida es mantenen. No obstant això, enguany l'Escola de Literatura ha fet un esforç per a unir forces, i l'organització ha estat assumida per diferents agents culturals:En concret, l'Associació d'Escriptors Bascos, l'Associació de Traductors Correctors i Intèrprets de Llengua Basca, 111 Acadèmies, l'Associació de Teatre del País Basc, els departaments de Literatura de la UEU, Sareinak i Elearazi.
Entre els membres que s'han sumat al nou equip organitzador es troben Iratxe Retolaza i Amaia Serrano. Tots dos creuen que la transmissió de les literatures en l'educació reglada no compleix la seva funció. “Fa deu anys no ho complia, i avui menys. En l'ensenyament obligatori s'han reduït les hores lectives i en la universitat també s'ha reduït l'espai dedicat a la literatura”, diu Serrano.Per a
donar resposta a aquesta manca, l'Escola de Literatura organitza sessions participatives de quatre hores al mes, un dissabte. Retolaza creu que és una escola sense elitismes: “Els ponents presenten el tema, però el completem amb les aportacions de tots. També té una mica de taller”.
Segons Retolaza, l'Escola de Literatura ofereix una oportunitat única de trobada entre aficionats a la literatura de diferents pobles i edats. “Entre els quals s'acosten, alguns són escriptors o volen ser escriptors, i altres simplement són amants de la literatura. Hi ha gent diversa”. No obstant això, el repte d'enguany és atreure a més joves. També s'intentarà potenciar la comunicació a través de les cròniques que publicaran els membres de l'associació.
En la primera sessió que es va celebrar el 19 d'octubre en Larrabetzu, es va analitzar la faceta teatral d'Ander Lipus a partir de la intervenció de l'investigador Jaime Valverde. D'altra banda, en el programa que se celebrarà a la casa de cultura Sanzenea de Zarautz, Maialen Marín s'ha referit a la literatura xinesa contemporània. Fins a maig, oferiran altres sis programes en altres tants racons d'Euskal Herria.
AZAROAK 16. Txinako literatura garaikidea. Maialen Marin. Sanzenea kultur etxean (Zarautz)
ABENDUAK 14. Amaia Lasaren alfabeto berria. Josune Muñoz eta Amaia Lasa. Bilboko Alhondegian.
URTARRILAK 18. Ramon Saizarbitoria eta iragana. Markos Zapiain. Mikelazulon (Orereta).
OTSAILAK 22. Joseba Sarrionandia: itsasoa da bide bakarra. Eider Rodriguez. Xaia ostatuan (Pausu, Urruña).
MARTXOAK 15. Harrikoa eta literatura. Inma Errea eta Irati Jimenez. Euskaldunon Biltokian (Iruñea).
APIRILAK 12. Abangoardiak euskal literaturan. Iñigo Aranbarri. Durangoko udal-liburutegian.
MAIATZAK 10. Euskarari ekarritako poesia. Gerardo Markuleta. Gasteizko El Pilar gizarte-etxean.
89 urterekin hil da, Liman, eta idazle perutarraren seme-alabek eman dute haren heriotzaren berri. Gaztelaniazko literaturaren egilerik ospetsuenetakoa izan zen, eta 1960ko eta 1970eko hamarkadetan Latinoamerikan literaturak izan zuen loraldian paper garrantzitsua jokatu zuen... [+]
Euskal Herriko Kontseilu Sozialistak (EHKS) antolatuta, egun osoko jardunaldia egin dute igandean, Bilboko Campos Eliseos antzokian. Hainbat hitzaldik osatu dute egitaraua, eta jardnualdia amaitzeko Bigarrenez Aresti etorkizunaren aurrean antzezlana estreinatu dute.
Bozen lehen itzulian pare-parean geratu ostean, inkesta gehienek aurreikusten zutena baino tarte handiagoa atera dio egungo presidenteak Luisa González hautagai correistari. Oposizioak "iruzurra" salatu eta botoak berriz zenbatzea eskatu du.
Gure amak beti esaten du: “Ez dut sekula ulertu zergatik gertatu zen Lehen Mundu Gerra”. Ez dio batere zentzurik harrapatzen. Ez du ulertzen zergatik inplikatu ziren Europako potentzia zaharrak halako basakeria batean eta ez zaio buruan sartzen nola konbentzitu... [+]
Adierazpen askatasuna aldarrikatzeko eta "eskuin erreakzionarioaren ofentsibari aurre egiteko" batuko dira. Egun horretarako Euskal Preso Politikoen alde antolatua zuten hitzaldia eta ekitaldia salatu du UPNk, eta hura zelatatzeko agindu du Espainiako Audientzia... [+]
Maki gerrillari antifrankistek Euskal Herrian ez zuten presentzia bereziki nabarmena izan, baina batzuk pasatu ziren, baita erregimenaren errepresio bortitza pairatu ere. Guardia Zibilak hiru hil zituen Ibaetan 1947an eta bat Zubietan 1948an, ahaztuta badaude ere.
Ekimenak bakea eta justizia soziala sustatzeko proiektuak finantzatzea du helburu. Sustatzaile diren gizarte mugimenduek mezu argi bat bidali diete gobernuei eta armagintza industriari: "Ez dugu gerraren konplize izan nahi".
"Demana el teu torn i t'acompanyarem", ha dit el digne i animat locutor d'estudis Arnold al jove corresponsal que recorre els carrers de la capital biscaïna. El presentador s'ha dirigit immediatament als oients, que no han trigat a respondre. "Mentrestant, anem a Pamplona...". Allí... [+]
A l'inici de l'any, el grup Zedarrak ha apostat públicament per "obrir un debat" sobre la indústria de la "defensa", també sobre la nuclear, alguna cosa que el Govern Basc s'ha sumat de manera imminent. En primer lloc, a través del vicelehendakari i conseller d'Economia, Mikel... [+]
