La IA es defineix com “un estudiant euskaldun, d'esquerres i feminista”. Aquest és també el model educatiu que vostès demanen? Fins a quin punt estem prop d'aquest model?

De moment és més l'esperit que la realitat. En l'últim congrés hem ratificat el nostre projecte, el nostre model escolar, que és l'Escola Nacional Basca, euskaldun, que educa als alumnes en valors d'esquerres i feminista d'arrel. La IA vol ser un instrument per a aconseguir aquest projecte i per tant, aquest té el mateix caràcter: euskaldun, d'esquerres i feminista. No obstant això, en el context actual, no veiem que es pugui desenvolupar aquest model d'escola, perquè Euskal Herria està dividida territorialment o perquè el sistema patriarcal és el que domina. Representem el nostre projecte en una Euskal Herria euskaldun, feminista i socialista composta per set territoris.

Ara la LOMCE està roent. Més enllà del que cal demanar a les institucions, quin paper tenen o han de tenir els alumnes en tot això?

El que demanem directament a l'alumne és que es vinculi a la lluita, que aclareixi i lluiti a través de l'organització totes les seves inquietuds i dubtes, perquè l'alumnat que no s'organitza té molt difícil aconseguir els objectius que vol. Més o menys prop de les nostres intencions, la LOMCE és l'atac que tenim ara i si no ens organitzem, no pararem aquesta llei. Fem una crida als alumnes a lluitar en qualsevol àmbit, ja sigui en la comissió d'estudiants, participant en una compareixença, acudint a les manifestacions… Que actuïn activament, perquè ara és la LOMCE, però abans estava la LOE i en canviar de govern vindrà una altra. I demanem a les institucions que escoltin i tinguin en compte el que diu l'alumnat, perquè la LOMCE posa a l'alumne en el centre de la reforma educativa, però mai es té en compte a l'alumne, siguin d'un partit o d'un altre.

Precisament, recentment la consellera d'Educació del Govern basc, Cristina Uriarte, va convocar als agents educatius per a debatre el pla Heziberri 2020, que té com a objectiu desenvolupar el currículum basc, però no va convidar a cap organització estudiantil. Us sembla que la veu dels alumnes no es té en compte?

En alguns fòrums no. En Heziberri, el Govern Basc no ha tingut cap intenció que els alumnes participin, no volen. El mateix en la pràctica diària, perquè tot el sistema educatiu està pensat per a l'alumnat però sense l'alumnat. La majoria de la comunitat educativa que es mobilitza és l'alumnat, però en l'àmbit institucional tenim una participació molt limitada. En el consell escolar d'educació mitjana, per exemple, hi ha sis pares, professors i treballadors, però només dos alumnes, i en els claustres i consells universitaris, almenys en la UPV/EHU, el 51% són professors. Amb la LOMCE, la decisió que se'ns dona als alumnes i alumnes seria encara menor, perquè es converteix en consultiva. I la pròxima reforma de la universitat també busca reduir la representació estudiantil. En gran manera, es tracta d'institucionalitzar tot, d'estar ofegat dins del sistema, per exemple, perquè per a demanar una assignatura en basca en la UPV/EHU cal passar milers de marcs, votacions i tràmits. La participació d'un munt d'alumnes en les manifestacions al carrer no té legitimitat dins del sistema actual, ja que les decisions es prenen en els òrgans i com més alt estigui l'òrgan, més baixa és la representació dels alumnes. Són trucs del sistema perquè les legítimes demandes dels alumnes es perdin en el camí.

Teniu alguna relació amb els rectors de la UPV/EHU i de la UPNA?

No, perquè veuen la nostra participació d'una manera institucional i sabem que això és un parany. Quan en els òrgans superiors el 51% està format per catedràtics, per a què volen que hi hagi alumnes si la nostra representació està limitada al 5 o 10%? Ens volen blanquejar la cara, dir que hem participat, però seria una participació assistencial, en la pràctica no és real. Per tant, mentre les institucions no ens reconeguin de veritat, nosaltres tampoc les legitimarem.

Heziberri 2020 no és el primer intent de completar el currículum basc. Quines característiques hauria de tenir el currículum basc?

El currículum situat al País Basc hauria de servir, com a eix del basc, per a transmetre determinats continguts, però també uns valors. És a dir, el debat no se centra en si aprendrem la història d'Espanya o la del País Basc o en quantes hores dedicarem al basc i a l'anglès (encara que la LOMCE ens porta a aquest debat superficial), l'important és aconseguir una combinació de continguts i valors. Fa sis o set anys, amb la participació de diferents agents, els alumnes i alumnes vam fer les nostres aportacions al disseny curricular elaborat per la Federació d'Ikastoles, Udalbiltza i Sortzen Ikasbataz, i aquest hauria de ser el fonament del currículum: des del poble i per al poble, i no des de la delegació o un agent concret, sinó des de la comunitat educativa i amb la ciutadania. Amb Heziberri, d'una banda, no estem d'acord en les formes, perquè no ens han tingut en compte, ni ens han informat, i per un altre, el pla és absolutament ambigu, no serveix per a fer front a la LOMCE; a poc a poc va construint un sistema educatiu propi?, pot ser que per a fer passos endavant en l'elaboració d'un currículum?, pot ser que només s'estigui treballant en Araba, Bizkaia i Guipúscoa. La intenció pot ser bona, però té més mancances que beneficis definits. En l'educació s'han donat grans avanços, hi ha molts projectes sorgits en la diversitat: tenim un currículum basc, tenim la proposta del Consell Social del Basc per a aconseguir alumnes plurilingües; per a què Heziberri, si tot això existeix? Per què no acollim els projectes que ja tenim i els desenvolupem?

Veus als teus alumnes desesperats i aturats o entusiasmats i actius?

Amb la
reforma universitària de Bolonya, ens han inclòs en el sistema: avui dia sembla impossible organitzar-nos en classe o deixar una classe per a acudir a una manifestació perquè tenim classes presencials obligatòries o perquè per diversos protocols no es pot canviar d'hora. Però cada vegada veiem més cruament el nostre futur i tenim una enorme passió per canviar les coses, per mobilitzar-nos. Tots els dies hi ha xerrades, mobilitzacions, vagues, tancaments o concentracions en l'educació.

Parlant de barreres per a organitzar-se i mobilitzar-se, la IA té la Carta de Drets de l'Alumnat Basc. Senten que s'han vulnerat i agredit els vostres drets?

En la carta s'enumeren nou drets, no perquè siguin els únics que cal lluitar, sinó perquè són drets que tenim pel mer fet de ser alumnes, i és cert que últimament s'estan vulnerant contínuament. Bolonya vulnera completament tots: drets lingüístics, de participació, organitzatius, dret a la vaga…

Ha esmentat Bolonya. La polèmica de les antigues polèmiques ja està en marxa en totes les universitats.

En 2006 vam dir que Bolonya portaria la privatització de les universitats i impulsaria la figura de l'alumne que només podrà dedicar-se als estudis. Ens van contestar que estàvem bojos i que el canvi pedagògic seria profitós. Avui dia, desgraciadament, el fantasma que anunciem s'ha complert i les taxes són cada vegada més altes, amb un increment mitjà del 21% de les matrícules, una retallada de les beques, gairebé ens veiem obligats a realitzar postgraus i els preus dels quals s'han encarit enormement, i a més les empreses privades tenen cada vegada més competències en universitats i postgraus: El Màster El Correu per a periodistes, el Màster Quirón per a metges… També ens preocupa que l'estudiant està tot el dia en la universitat, que són escoles, tutories i pràctiques, que el sistema de crèdits ha canviat i que el nombre d'hores que els alumnes han d'ingressar és molt alt, que l'ensenyament s'ha convertit totalment presencial i que no hi ha temps per a completar el procés d'aprenentatge pel seu compte fora d'aquestes hores lectives. Els estudis s'han encarit, però no tenim temps per a treballar, per a poder pagar els estudis. També controlen les hores introduïdes en plataformes virtuals, biblioteca, pràctiques…

Es parla molt de la LOMCE i sabem poc de la reforma que volen implantar en la universitat…

Encara no sabem molt bé el que passarà, però la privatització de serveis acordada entre l'associació mundial de comerciants i la Unió Europea va fer que l'educació entrés a Bolonya. Doncs bé, ara veiem que arriba Bolonya II, la segona fase, la reforma que es durà a terme en el període 2015-2020, i creiem que aprofundirà en la privatització dels serveis i limitarà més la participació. El rector, per exemple, no té per què ser algú dins de la universitat, pot ser un gestor que vingui de fora. Al costat d'això, totes les reformes universitàries aposten per la intel·ligència científic-matemàtica, rebutjant les carreres de lletres i humanitats.

Aposteu pel feminisme. El Govern Basc ha posat en marxa un pla per a fomentar la igualtat de gènere en 50 centres educatius. Es pren de debò aquest tema?

El Govern Basc ha elaborat el pla, sí, però no l'ha elaborat amb el moviment feminista ni amb la comunitat educativa. El pla ha estat elaborat per alguns experts institucionals, per la qual cosa ja veiem mancances en els seus orígens. En aquest cas, no estem d'acord amb les formes més que amb el pla. Avui dia les escoles són mixtes, però continuen garantint un sistema patriarcal, tal com el demostren les pròpies dades: en les carreres tècniques, per exemple, hi ha molts més homes que dones, perquè ens han educat des de la infància. La coeducació és l'únic camí a l'escola igualitària i feminista, un model d'escola que ens educa fora dels rols de gènere, i quan diem que volem una escola feminista no sols diem que volem superar el sexisme o les actituds homofóbicas, sinó que el feminisme és la base per a crear alumnes lliures. Volem educar a nenes i nens de la mateixa manera, però volem educar a les persones, persones lliures i independents, crítiques, capaces de fer front a la vida. Això només es pot aconseguir a través del feminisme i creiem que el pla del Govern pot ser útil en concret per a fer front al sexisme o a l'homofòbia, però no treballa el concepte de coeducació de manera integral. Si hagués format l'escola juntament amb la comunitat i el moviment feminista, hauria estat més enriquidor.

Esteu immersos en les celebracions del 25 aniversari.

Hem aprofitat el 25 aniversari per a presentar als ex alumnes que han estat en la IA, com la política Marian Beitialarrangoitia o el membre d'Euskal Herrian Euskaraz Azaitz García. D'alguna manera hem volgut simbolitzar que els militants que ens hem educat en la IA, els que des de l'àmbit de l'educació hem volgut transformar Euskal Herria, hem continuat lluitant en favor d'una altra Euskal Herria. Volem mirar cap enrere, però sense deixar de mirar cap endavant.

Com resumiries el recorregut dels 25 anys de la IA, els seus principals assoliments i traves?

El moviment estudiantil, l'educació basca i, en conseqüència, la negació del mateix País Basc han estat una constant de traves per part dels diferents governs i administracions: LOU, LOMCE, Bolonya, model trilingüe, Pla de Pau, TIL, Decret de Drets i Deures de l'Alumnat… La repressió ha estat aclaparadora: la policia en les mobilitzacions estudiantils, les universitats plenes de cambres, les detencions… Per contra, valorem molt positivament l'actuació de la IA, perquè ha servit per a educar en la militància a diverses generacions: Als 15 anys som inconformistes, volem canviar el món i la IA et dona eines per a això, per a protestar i per a reivindicar, cadascun en la seva mesura. Des de la humilitat, creiem que hem fet una gran aportació al món de l'educació, entre altres coses, en la lluita contra Bolonya o en l'euskaldunización de l'educació. La parlamentària Maribi Ugarteburu, el membre de l'Observatori de Drets Humans Julen Arzuaga, la sindicalista Ainhoa Etxaide o la portaveu de Bilgune Feminista Izaskun Guarrotxena, van ser membres de la IA, van fer els seus primers passos en aquesta organització estudiantil, i en aquest sentit definim amb orgull a la IA com a escola revolucionària.

Quins són els principals reptes de futur?

La primera i més crua és fer front a la LOMCE juntament amb la resta de la comunitat educativa. Segon, considerar com a aportació el que es fa dia a dia en els centres educatius, facultats, pobles i barris en el camí de la constitució de l'Escola Nacional Basca. La creació d'una unitat didàctica de carnestoltes en Soraluze, l'elaboració del currículum d'Orion o l'organització de les classes de basca per part dels alumnes en finalitzar l'escolaritat en la Universitat de Navarra són una gran aportació. Aquestes petites lluites són el veritable repte, perquè si no ens quedem en aquest “no a la LOMCE”, no sempre ho diem, i nosaltres hem de dir sí: la nostra estratègia d'alumnes, posar en la mateixa direcció totes aquestes lluites locals i anar construint l'Escola Nacional Basca a poc a poc.

El grup Gose ha fet amb la cançó del 25 aniversari de la banda. Ha arribat la “rebel·lió estudiantil” que s'esmenta en la cançó?

Som joves, ens han dibuixat un futur molt fosc i hem de canviar les coses. Els alumnes estem amb ganes de fer una revolució. Ha arribat la revolta? Sí, però això és només el començament de la revolta, està la LOMCE, però hi ha molt per fer, i serà una rebel·lió permanent.