La connotació intimista de Gaua és innegable. El ressò del piano ens porta a l'interior, a enroscar-nos entre sensacions i pensaments. Totes aquestes intencions i aspiracions apareixen sobretot en la composició: ens ha presentat melodies dolces, ha jugat amb el tempo, ha estès les ressonàncies de les notes i ha destacat la presència dels silencis.

Les melodies que han sortit de les entranyes de l'autora s'han vist acompanyades per la solitud i el silenci de la nit i la possibilitat minimalista d'interpretar fa que l'oient reuneixi aquesta mateixa intimitat, convidant-nos a escoltar-la en la foscor al final del dia.Aquesta
música tranquil·la crida a parar el moment, un crit que alenteix la velocitat més forta que ha tingut el pas del temps. En aquests temps en els quals vivim endollats a dispositius multiusos, diria que ha caigut en la fase de relaxació amb un sospir i ha creat cançons que ens ajudaran a connectar amb nosaltres mateixos.

Mikel Azpiroz (Donostia-Sant Sebastià, 1971) va començar a tocar el piano als sis anys d'edat. En un principi es va basar en la música clàssica, però des de molt nen ha tingut referència al jazz i al blues. En els últims anys, Elkano ha treballat estretament amb el grup Browning Cream i també amb Jabier Muguruza. No obstant això, la banda havia compost cançons més personals que no tenen cabuda en aquests formats, i va decidir reunir-les en un disc.
Va gravar el disc en el bell auditori Pau Casals del Vendrell de Tarragona, amb l'ajuda d'un gran piano i de nit. Els estils i les maneres de tocar empassats durant anys han anat apareixent de manera homogènia en les deu cançons, al qual li han sortit de manera natural. Ha afirmat que es tracta de la producció més personal de la història, que fins ara ha tingut un "toc terapèutic".

Mentre escoltes les cançons se sent una aura misteriós, solitari, pacífic. El piano és l'únic protagonista. No hi ha cap altre element, ni text ni cap altre instrument. Aquesta reflexió li ha donat llibertat per a interpretar i li ha semblat una condició indispensable per a fer les cançons més significatives. Una de les principals mostres de tot això és que la lentitud o la rapidesa en el desenvolupament de la cançó ha anat adaptant-se a la ment.

Mikel Azpiroz ha fet una gran feina. Delicat, suau i inspirador. Sens dubte, als amants de la música clàssica i contemporània els agradarà. Tot aquell que no tingui afició a escoltar aquest estil de música pot escoltar-lo fàcilment, ja que el so del piano i les dolces melodies entren amb suavitat.