La cooperativa engloba a cinc pobles de la zona, dividits en tres grups de reunions: Azkoitia-Zestoa, Zarautz i Lasarte-Villabona. Cada grup ha de reunir-se una vegada al mes per a discutir propostes o problemes i pagar la quota mensual. A més, se celebra una assemblea mensual de la cooperativa amb els representants de cada grup.

Entre altres coses, la recollida de verdures és la que diferència a Uztaro de la resta de grups de consum, ja que són els propis socis els que prenen el menjar directament de la terra. Cada setmana, un dels tres grups s'encarrega d'anar a Beizama i recollir les verdures. “Al principi, creem el projecte i ens encarreguem de recollir les verdures i repartir les cistelles, però era un treball massa gran”, explica Itziar Arconada, fundadora de la cooperativa. “Demanem llavors una major implicació dels membres de la cooperativa, i amb el temps, i també gràcies a les visites a les hortes, el compromís dels quals fins llavors tenien el rol de consumidors ha augmentat”.

Els d'Uztaro han aconseguit trencar la relació vertical entre baserritarras i consumidors i establir una relació horitzontal basada en la cooperació. Potser per això, no tenen intenció que el seu projecte s'estengui de grandària. “Des del principi vam posar la frontera en 50 cistelles i ja hem arribat de gom a gom”, explica Ainara Sarasketa, membre de la cooperativa. “Basar-nos en l'autogestió porta a funcionar en la precarietat, i estem limitats a 50 cistelles, tant pel terreny com per la quantitat de treball”. “El nostre objectiu, en comptes d'ampliar la nostra cooperativa, seria crear una xarxa de cooperatives petites”, ha afegit Arconada.

El model econòmic d'Uztaro no genera excedents. Els socis paguen una quota fixa cada mes, hi hagi o no molta collita, per la qual cosa la grandària de les cistelles és sempre diferent. “Quan hem estat plens de verdures, ens les intercanviem amb grups que tenen els aliments que ens falten”, explica Arconada.

En el camí cap a l'autogestió integral, en Uztaro s'han creat comissions amb la comissió de llavors per a eliminar la dependència d'agents externs en el procés de plantació, mentre que amb la comissió de diners extres s'organitzen festivals amb la finalitat d'obtenir finançament. També tenen una comissió de fruiteres.

Cap a l'agroecologia

“La compra de cistelles de verdures s'ha convertit en una moda –assenyala Arconada-. Les empreses multinacionals han rebut aquest missatge i han començat a vendre cistelles de menjar ecològic. L'ecologisme significa que els aliments s'han produït sense químics, però amb el nostre projecte volem impulsar l'agroecologia: a més de no tenir químics, volem animar a la gent a consumir menjar de temporada i local, i si és possible, a través d'estructures autogestionades que estan fora del capitalisme”.