Com quedaran els PRESSUPOSTOS, això és el que s'observa amb rigor, aquí i allà, en submergir-se en aquesta època de l'any. En qualsevol lloc o lloc hi ha molt en joc. En aquesta casa també fem el mateix: “Com estan els pressupostos del Govern Basc per a l'any vinent?”

“En previsió per als
mitjans de comunicació bascos, enguany es mantindrà”. I quan és així, uf… és la primera reacció, perquè hi ha menys possibilitats i llavors comèdies. Traduït, retallades salarials, menys diners per als col·laboradors, falta d'inversions… El que ve de les subvencions, com diu un company, va “directament a les venes”, si haguéssim de treure'l de les vendes… En els mitjans de comunicació bascos d'iniciativa popular no tindrien tants mitjans i mitjans més febles. Per tant, no hi ha dubte, molt menys en aquesta època de crisi, i si no mirem el que està passant en els mitjans de comunicació.

Aquesta és la realitat, i en una mesura significativa, gràcies a les institucions públiques, tenim aquest àmbit de comunicació en basca. Això cal reconèixer-ho i agrair-li-ho a les institucions públiques, especialment al Govern Basc. A més, no tinc cap dubte que així ha de ser, que les institucions públiques han de secundar i impulsar als mitjans de comunicació bascos d'iniciativa popular. Per moltes raons: Per a secundar al voltant de 600 llocs de treball, perquè els euskaldunes puguin llegir i escoltar en basc; per a enfortir i ampliar la visió de la comunitat basca a Euskal Herria i en el món, per a compactar a la pròpia comunitat, per a impulsar la pluralitat social… I, entre altres coses, perquè són molt eficaces des de l'àmbit de l'eficiència econòmica. Per exemple, quant li costa a l'administració finançar EITB? Quants mitjans d'iniciativa popular? Quin dels dos grups té més eficàcia en el desenvolupament de la comunitat euskaldun?

Jo no ho sé i m'agradaria saber alguna cosa més, perquè sé que tots dos tenen una gran influència, com qualsevol xarxa de mitjans de comunicació en una societat moderna, però caldria fer un mesurament en Zelanda. Tenim dades de tota mena sobre mil comptes, però no. Per exemple, quin grup és més resilient en si mateix? Quin grup té més capacitat per a sortir més forta de la situació? Sí, el de la resiliència no és una comparació molt justa, sense finançament públic no hi hauria EITB i els mitjans de comunicació bascos d'iniciativa popular sí (una altra cosa és quant i com). Però, per exemple, a quins productes afectaria més el descens del 25%?

M'agradaria llegir, per exemple en una tesi, quin ha estat la influència d'aquests dos grups de comunicació en els últims 30 anys: en els llocs de treball, en les audiències, en el desenvolupament del corpus lingüístic, en l'impacte social, en la xarxa, en la cultura basca, en el nostre imaginari, en la pluralitat… Com ens veuran els bascos en aquests àmbits? No és una qüestió de competència, a veure qui gana, però, per descomptat, seria interessant des del punt de vista de l'eficiència dels recursos públics. He hagut d'escoltar i llegir tantes vegades el subordinats que som els mitjans de comunicació bascos. I en aquests temps de crisis, veient com es mouen els milions a l'empresa i a la iniciativa privada, és poc el que es dirigeix al món del basc (encara que estic segur que en la Viceconsejería de Basca els tindrien maldecaps a l'hora de repartir diners). Sé, a més, que en aquesta dialèctica de transacció, qui ho sol·licita sempre ha de demanar més tentazioa.Tira, almenys tenim una dada per a iniciar la tesi: En el pressupost del Govern Basc per a 2014 es preveuen 107,3 milions d'euros per a EITB (quant és per a les de basca?) 4,8 milions d'euros per als mitjans bascos d'iniciativa popular.

Que ningú entengui des d'aquestes LÍNIES que estic demanant retallades als periodistes col·laboradors d'EITB, tenen bastant amb el que tenen. Però de cara a l'eficiència dels recursos públics, en algun moment caldrà abordar també aquests graons, no per a reduir els d'EITB, però sí per a incrementar els nostres. En les previsions del Govern Basc per a 2014, els mitjans de comunicació en basc tenen la mateixa quantitat que l'any passat, quan el pressupost creix gairebé un 10% i el del Departament de Cultura puja un 5%. A més, haig d'estar content, i estic content, perquè això dels mitjans de comunicació es manté, quan uns altres s'estan a baix. Però què els diré, i potser aquest últim fil de reflexió no és molt racional, però em molesta saber que en els mitjans del nostre àmbit es gastaran 4,8 milions d'euros en 2014 i que en el Departament de Seguretat es gastaran 606 milions d'euros o 365 milions d'euros en trens d'alta velocitat. Un milió d'euros al dia!