El català que amb 6 anys va pujar el seu primer 4.000 i amb 10 anys va creuar els Pirineus es planteja un nou projecte, pujar i baixar els cims més alts de tots els continents a la màxima velocitat fins ara, portant el menor material possible: Mont Blanc, Elbrus, Matthernhorn, Akonkagua, McKinley i per a acabar, en 2015, Everest. L'esportista de 1,70 metres i 57 quilos està disposat a continuar demostrant que és el més ràpid i que no té cap mena de límit.

Summits of my life, per exemple, cerca la relació més estreta possible entre l'ésser humà i la muntanya. Es pot gaudir de la naturalesa mentre es fan proves tan dures?

La muntanya i la naturalesa són part molt important de la meva vida, perquè sempre he estat envoltada de muntanyes i em sento més ben envoltada d'elles. I sí, durant la prova es pot gaudir de la naturalesa, encara que com tot té els seus pros i les seves contres. La muntanya et dona i te la lleva, i això cal reconèixer-ho per a estar en la muntanya.

Puja i baixa els cims sense ajuda i amb el menor material possible. Fins a quin punt s'arrisca vostè a les seves aventures? Cal tenir por a la muntanya?

Sí, cal tenir por i molt respecte, el que mana allà a dalt és la muntanya, no nosaltres. La por t'ensenya on estan els teus límits i fins a on pots arribar. Per això, és bo tenir por i escoltar el que et diuen el teu cos i la pròpia muntanya. Desgraciadament, la mort està molt present en aquesta mena d'aventures i ens ha tocat d'alguna manera a tots. La línia que separa la felicitat del barranc és molt fina i devem saber quins riscos estem prenent, hem de saber que a la muntanya podem pagar la felicitat per la pell.

Efectivament, vostè ha dit que la responsabilitat és d'un mateix. Sembla perillós que alguns vulguin fer el que tu fas…

Sí, per molt preparada que estigui la muntanya sempre és perillosa i hem de ser humils davant ella. Hem d'adonar-nos que podem perdre molt i cal acostar-nos a la muntanya amb aquesta actitud, hem de conèixer les nostres capacitats, atendre el nostre cos, tenir en compte la meteorologia… Hi ha molts factors que cal tenir en compte i no crec que la gent hagi d'imitar el que jo faig, sense saber les conseqüències que això comporta.

Però ets un referent per a molts esportistes. Això li genera responsabilitat? Què intentes fer arribar a la gent?

Intento transmetre una manera de veure la vida i la muntanya i el que aquesta ens pot ensenyar: humilitat, esforç, valor, amistat, perseverança… Crec que la muntanya sempre ens ensenya alguna cosa i que cada dia anar aprenent alguna cosa és el repte més interessant.

Vivim el boom de les carreres populars, de les carreres de muntanya i dels triatlons. Creus que l'esport amateur s'ha prostituït?

No, és bo que hi hagi gent que vulgui sortir a la muntanya i fer esport. Em sembla molt interessant si respectem l'entorn i també ens respectem entre nosaltres. L'objectiu de les proves de trail running no és superar els rècords, sinó gaudir fent el que a un li agrada i estar motivat per a complir els objectius que té cadascun; si l'aconsegueixes, és igual que arribi el primer o l'últim, em sembla que té el mateix mèrit.

He llegit que el teu cor és capaç de mantenir entre quatre i cinc hores el ritme que sofreix el cor d'un atleta de 25 anys durant 4-5 minuts. Són trets innats o són conseqüència d'una cosa treballada?

No sé, suposo que té a veure amb la genètica, però també probablement influeix el fet que hagi viscut sempre en la muntanya, a altes altituds, i que els pares hagin portat a caminar en la muntanya des de la infància, que mai hagin deixat de fer-lo. Diria que és la suma de tot.

En el teu llibre (Córrer o morir, en català) està molt present el sofriment. Sense sofriment no hi ha veritable esforç?

El sofriment em serveix per a millorar constantment, i això és el que em reforça.

Creu que la societat actual és massa còmoda i que posem objectius massa fàcils?

Com a tot arreu hi ha de tot, però no crec que sigui millor o pitjor posar objectius senzills. L'important és posar objectius, siguin quins siguin, i treballar per a aconseguir-los.

Què és guanyar?

Gaudir del camí, aprendre alguna cosa i, si és possible, trobar la felicitat en el recorregut.

Has guanyat les proves més difícils del món. Una vegada aconseguit tot, què?

Bé, només he fet la meitat del projecte Summits of my life, així que encara tinc un parell d'anys per a pensar [somrient].

En el llibre conta que en una carrera vas sortir amb un únic objectiu: guanyar. Però després un altre corredor (Tarcis) que va caure en la cara es va detenir a ajudar-lo.

El millor de les proves de trail és que sovint és qüestió d'amistat. Guanyar és important, però a mi m'alegra més saber que he ajudat a algú. Al final em recordaré d'això en el futur, i no d'haver obtingut una victòria més.

Mentre corres, les teves lluites són més psicològiques que físiques. On està el límit?

El resultat és un intercanvi d'habilitats físiques i psíquiques. Quan les cames no avancen, el cap pot ajudar-lo a superar-les, millorar i avançar. I al contrari, quan la ment et diu que no pots més, has d'utilitzar la força física per a aconseguir-ho. Tots dos són essencials, cames i cap, i si un dels dues falla, no puc fer res.

Sembla que estàs volant en les baixades. Com aconsegueixes controlar el teu cos a tanta velocitat?

És sobretot un exercici cognitiu, saber associar el que veus amb la rapidesa de trobar respostes i solucions, i tot això conduir-ho als músculs.

En el fons, sempre busques emoció…

Soc molt racional a l'hora de planificar carreres i buscar solucions, i molt emocional a l'hora d'executar-les.

Passes moltes hores corrent, no és per a tornar-se boig? T'has quedat adormit mentre corres!

Sí, és una bogeria, però al cap i a la fi és el meu dia a dia, com uns altres condueixen el dia o el passen davant de l'ordinador. I arribar a dormir no és tan difícil: si no et quedes a dormir, quan corres entre 30 i 40 hores t'adormiràs inevitablement, a mesura que facis esforços. Se't van tancant els ulls i, malgrat la lluita, no pots oposar-te a ella. En aquest moment només hi ha una solució: parar-se una estona i tirar una migdiada.

Quin consell donaries a qui ha perdut la motivació i s'ha rendit?

Per a lluitar pel que li agrada. Les coses no són fàcils d'aconseguir i el que ens costa aconseguir-ho és el que ens dona un veritable plaer.

Summits of my line. Tràiler del projecte A fini linee: