En ple debat sobre la independència gràcies als vents de Catalunya, dues forces s'enfronten de ple en l'altre extrem de l'Estat espanyol, a Galícia. No es tracta de forces emergents, sinó d'augmentar les posicions tradicionals dels uns i els altres. D'una banda, el pp es mostra més espanyol que mai. Al marge dels dissimulo i les actituds més suaus de l'època de Fraga, els populars utilitzen un discurs agressiu cap al nacionalisme gallec, i si el mal no fos més que un discurs mitjà. El pp, tant a Santiago de Compostel·la com a Madrid, està fent un gran esforç perquè no se li produeixi el tercer problema nacional. Entre altres coses, a través d'un nou concepte inventat de “terrorisme gallec”.

A l'altre costat del ring es troba el nacionalisme gallec. El seu principal referent històric, el BNG, està tornant i superant les posicions radicals dels seus inicis. No sols pel que fa a la sobirania: també en els plantejaments de l'esquerra ha deixat enrere l'ambigüitat d'una època no tan llunyana, que, d'altra banda, ha estat propiciada pel context de crisi. Es tracta d'un procés donat en els últims quatre anys, que molts han qualificat com "accelerat".

El BNG s'ha acostat, entre altres, als grups més petits però molt actius que han resistit a la reivindicació de la independència. A Galícia la paraula “independència” és una paraula relliscosa, i fins ara molt pocs l'han integrat amb normalitat en el nucli del seu discurs. Els partits abertzales més grans, el BNG i el nounat Anova, són més partidaris d'utilitzar una altra terminologia. Així, a Galícia es fa amb total normalitat, tant els uns com els altres, la distinció entre independentisme i nacionalisme. No obstant això, la realitat és molt més complexa que el que suggereix el parell de frases anterior.

La paraula independència no s'embeni bé

El primer que cal aclarir és que dins de BNG i Anova hi ha independentisme, i no com un sentiment vague, sinó en estructures concretes. Per a no allargar-nos en va amb explicacions tècniques, i encara que sigui en detriment de la precisió, diguem que totes dues parts accepten les dobles militàncies i els corrents interns organitzats. Un d'ells és el MGS (Movemento Galego ao Socialisme) que existeix oficialment des de 2009 dins del BNG. Segons Rafa Vilar, membre de la direcció, el fet que el BNG es desvinculés dels plantejaments abertzales i d'esquerres originaris va causar malestar en diversos militants i va anar precisament per això que van crear el MGS.

“El BNG havia donat l'esquena a la qüestió de la sobirania i emmarcava el discurs –diu Vilar- al marc estatutari, i sabia que, a la vista del succeït amb el Pla Ibarretxe i l'Estatut de Catalunya, no arribaríem a cap part per aquest camí”. En el període esmentat per Vilar, semblava que només sota unes certes sigles de fora del BNG i amb poques forces (Snó-UP, Causa Galiza, FPG, actualment en Anova...) es podien trobar gallecs per la independència, “però nosaltres teníem clar que al nostre país estava la majoria dels independentistes, encara que estiguessin ocults”. La paraula encara té un to tabú, però es pot dir que el naixement del MGS no ha estat en va, ja que el BNG ha accelerat el seu discurs a favor de la sobirania.

Precisament, Xavier Vence, portaveu nacional del BNG, va cridar entre crits d'independència, " independència" les primeres paraules després de fer-se amb el càrrec en l'assemblea nacional que va tenir lloc el mes de març passat. Segons la crònica de la publicació digital Praza pública, fa temps que no s'escoltava aquest lema en un congrés del BNG. No obstant això, no és una paraula que calgui usar tots els dies, almenys en el que ens diu Venç: "A Galícia, per dir-ho d'alguna manera, tenim un nacionalisme de baixa intensitat, i les reivindicacions no s'expressen tan explícitament com a Catalunya. Gran part dels electors nacionalistes, ja siguin del BNG o d'un altre partit, no es consideren independentistes. Pensen en Galícia, voten a favor de la seva identitat i interessos, però no recorden la independència. Hi ha una diferència important amb els abertzales d'altres països”. Per tant, el BNG prefereix parlar de sobirania a independència.

Causes de la feblesa

El fet que a Galícia el nacionalisme sigui menys fort que a Euskal Herria i Catalunya obeeix a diversos factors. D'una banda, Galícia porta més temps sota el domini espanyol: “Euskal Herria va perdre els furs en el segle XIX i a Catalunya se li van llevar els drets nacionals en 1714. Nosaltres, en canvi, estem sota el control de la corona espanyola des de 1492”, explica Carlos Morais, membres de l'organització independentista Nós-UP (Nós-Unida Popular). “En segon lloc –ha afegit–, una part de les elits gal·les van ser substituïdes per les portades d'Espanya, la qual cosa va escapçar el territori. Els que manen sempre s'han negat a desenvolupar un projecte polític propi”. Això explica una de les peculiaritats del nacionalisme gallec: és gairebé del tot de l'esquerra.

L'absència d'una burgesia abertzale no ha afavorit al nacionalisme gallec. Almenys així ho creu Dalt Seixo, secretari general del sindicat abertzale CIG: “L'existència d'un nacionalisme de dretes ajudaria a conscienciar als sectors que tenen un pes important en la societat”. Per cert, afegim, llevaria força al PP.

Intentant reunir forces a favor de la sobirania

Els populars estan orgullosos del seu pas per Galícia. “S'està atacant amb més força que mai a tot aquell que tingui un caràcter gallec –diu Séix-, almenys en l'era de Fraga ho feien”. Cal destacar les mesures que es van adoptar contra el gallec una vegada recuperat el poder en la Xunta en 2009 i la multitudinària resposta que se'ls va donar al carrer. No obstant això, aquella demostració de força que es podia emprar en benefici del patriotisme havia passat en va. "L'oportunitat perduda", opina Paula Ríos, membre de l'associació feminista i independentista Mulheres Nacionalistes Galegas. “Aquella força es va perdre en el forat de la divisió entre els grups abertzales”, es lamenta Ríos.

La plataforma Galiza pola Soberania (GpS), un dels fundadors de Vitor Vaqueiro, acaba de néixer amb l'objectiu de superar la divisió i unir forces a favor de la sobirania. “En aquestes enquestes sobre els sentiments de nacionalitat, un percentatge pròxim al 30% respon a la condició de patriota”, explica Vaqueiro. Però no és aquesta la força que es reflecteix en les eleccions. “Volem arribar als qui s'abstenen, no perquè votin, sinó perquè es mobilitzin per la sobirania”. GpS intenta distanciar-se del llenguatge habitual dels partits polítics. L'objectiu és parar esment als elements d'identitat que queden fora de l'agenda política i potenciar l'imaginari gallec. Per exemple, Apalpador, l'equivalent gallec d'Olentzero.

En qualsevol cas, el GpS té un caràcter polític evident. El seu manifest fundacional indica l'objectiu final de la iniciativa: la constitució d'una república gallega independent. El mateix objectiu que recentment ha aprovat el BNG. No és d'estranyar. En el GpS participen individus i no associacions o partits, però en gran manera és una plataforma impulsada pel BNG. Cal assenyalar, d'altra banda, que en ella són presents la majoria dels àmbits del nacionalisme, així com els de l'independentisme. El buit més espectacular és el dels membres d'Anova.

Per què no Galiza pola Independència? D'una banda, igual que Xavier Vence, ens parla de la necessitat de fer una acurada selecció de paraules per a acudir a la societat gallega. Però afegeix un altre punt de vista: “Aquí estan Grècia i Portugal, per exemple, independents, però no sobirans en absolut en aquest moment. Podria dir que la sobirania és un concepte més ampli i que inclou la independència. Al revés no”.

Anova vs. resta

El partit liderat per Xose Manuel Beiras es va constituir l'any passat per una sèrie de sectors que van abandonar el BNG. Des de llavors, el desacord entre el BNG i Anova ha estat la principal mostra de la fragmentació del nacionalisme gallec. O, quan estem, el desacord entre Anova i tots els altres, perquè cal tenir en compte que avui dia se senten molt més prop del BNG les organitzacions independentistes que fins fa poc li retreien que la tebiesa estigués perduda en la superfície de l'autonomia. En qualsevol cas, tots critiquen durament el pecat d'Anova: el d'ajuntar-se amb un partit que té el seu àmbit laboral en tot l'Estat per a les últimes eleccions gallegues. En concret, amb la Unitat Esquerda (UE), és a dir, amb la part gallega d'Esquerra Unida. La suma de tots dos -també hi ha Equo i Espazo Ecosocialista amb poques forces en la coalició– es diu AGE, Alternativa Galega d'Esquerdas, i va donar una gran sorpresa en aquestes eleccions, ja que va aconseguir nou diputats –cinc EU, quatre Anova- per sobre dels set del BNG.

Xose Manuel Beiras, a més de portaveu d'Anova, és de l'AGE. En la seva opinió, molts nacionalistes han donat per bona la unitat amb la UE: "Segons les enquestes que es van fer després de les eleccions, més del 60% dels vots de l'AGE van ser abertzales. La ruptura de la tradició de no reunir-nos amb les forces de l'Estat no ens ha llevat vots, i no ha afeblit el nacionalisme, com ens acusa el BNG. Per contra, va ser el BNG el que va perdre molts vots”.

El procés de preparació de les candidatures per a les eleccions europees de 2014 ha augmentat el debat. El BNG i els independentistes no estan disposats a acceptar un partit com el de la UE en una candidatura tancada a Galizar. Per part seva, Anova vol fer una proposta d'unitat a tots, “tant als partits abertzales com als partits d'esquerres que estan disposats a reconèixer el dret a decidir a la nació gallega”, ha assenyalat Beiras. Anova és partidari de conformar una candidatura d'esquerres de tot l'Estat, incloent-hi IU, si està disposat a reconèixer que en l'Estat hi ha quatre nacions –la quarta seria Espanya– i reconeix que cadascuna de les quatre és un subjecte polític amb dret a decidir. Segons el polític nascut a Santiago de Compostel·la, Esquerda Unida ha fet aquest pas, ja que el 24 de juliol l'AGE ho va fer públic però en un comunicat que va tenir escassa repercussió a causa del greu accident de tren en Angrois va reconèixer el dret d'autodeterminació de Galícia. Evidentment, és més difícil portar a iU, “perquè entre altres coses, a Euskal Herria tenen problemes”. No obstant això, Xose Manuel Beiras assenyala que en el màxim òrgan de direcció d'IU són majoria els que estan disposats a acceptar el plantejament de les quatre nacions; això sí, a saber en quin ritme. “El missatge que s'està difonent és que les gallegues no podem pel nostre compte”, acusen la resta d'abertzales a Beyas. I una pregunta en la ment de tots: serà possible celebrar de manera conjunta el Dia de la Pàtria de l'any que ve (24 de juliol)?