Un bodyboarder retrocedeix accidentalment en el temps. Viu des de 1912, però no s'adona del que li ha succeït. Creu que es troba en un espai d'entrenament especialment preparat per a ell, un escenari que li dificulta física i psicològicament el món que li envolta. L'esportista modern se submergirà en la realitat sociopolítica i cultural de principis del segle XX, en plena il·lusió.

L'humor absurd promet la nova companyia de teatre Bada, “a vegades surrealista, i a vegades tràgica”, i fent l'ullet a la nostra història –la mar va devorar a centenars de mariners a causa de la galerna en 1912– ens portarà al primer pla la capacitat de supervivència i l'obstinació de l'home.

Segons ens explica Urki Muguruza, director i guionista de l'obra, el treball està relacionat amb la climatologia i les previsions meteorològiques: “Avui dia és fàcil conèixer, més o menys, el temps que tindrem a dos o tres dies o l'estat de la mar. Aquests canvis que expliquem científicament es consideraven com a voluntat de Déu en aquella època, i hi havia moltes supersticions”.

Però la figura darrere del meteoròleg continua existint aquí, segons ens informa Muguruza: “Realment va existir. Era clergue i treballava per a la Diputació Foral de Guipúscoa. No obstant això, les comunicacions de llavors no eren tan ràpides com les d'avui, i en 1912, quan va donar el senyal de galerna i va arribar a les ribes de la costa, hi havia molts pescadors biscaïns en alta mar”.

Sota la direcció d'Urki Muguruza (Zarautz, 1982), Traganarru reuneix set actors: Iñigo Azpitarte (en el paper del bodyboarder), Jon Ander Alonso, Iker Etxarri, Erika Olaizola, Gurutze Eizmendi, Inazio Tolosa i Iñaki Santos.

Sempre hi ha coses que aprendre del passat. “Moltes vegades no entenem el passat”, diu Muguruza, “al protagonista li passa el mateix, que no comprèn el que li està passant, però ell té la seva pròpia veritat, que està fora de la realitat, i la mantindrà costi el que costi, com si no hi hagués més que la seva pròpia veritat. En qualsevol situació buscarà el costat bo i voldrà utilitzar-lo al seu favor”.

Donada la importància que l'obra ha donat a la previsió, hem demanat a la directora que faci de vident, que imagini el que passarà en les Trobades d'Azpeitia, i més encara, com acollirà el públic a Traganarru: “Espero que tota la trobada tingui èxit. Quant a la nostra obra, crec que la connectarem bé, perquè no és una obra traduïda, sinó que s'ha creat en basca i parla de coses d'aquí. És un personatge molt identificable. D'altra banda, encara que se situa en el context d'una tragèdia, es tracta d'una comèdia, una comèdia per a riure, per a estar ben entretinguda en l'hora i quart que dura. Crec que el públic sortirà a gust del teatre”.

El grup ha dedicat gran energia i temps a aquesta obra, “fem un treball de qualitat i tenim tots els recursos. Què ens falta? Unir actuacions”. Tenen l'esperança posada en programadors i tècnics culturals, la protecció dels quals els resulta imprescindible: “A veure si som nous, perquè les nostres obres es moguin de poble en poble”.