Amb un no prou i tenim dos Jean Etxepare en la literatura basca. Per a la felicitat dels lectors, és evident que tots dos han estat noms destacats, cadascun en el seu temps, en la seva missió. El nostre Etxepare és Landerretxe, també anomenat “jove”, no amb poc humor negre: se'n diu així perquè va morir jove. I va morir jove, de 24 anys, afligit d'una malaltia cardíaca. Per a llavors ja va deixar escrites algunes obres de teatre, va aconseguir el grau màxim amb els contes. Les cireres de Pentecosta són el resultat d'aquesta última producció. Entre 1957 i 1961, Piarres Xarriton va introduir en el periòdic el que havia tret en diverses revistes, en 1963, a la casa Goiztiri. Nosaltres hem llegit el que Inazio Mujika Iraola li va preparar en 1991 per a Erein.

 

I no he portat aquí el llibre per aquests contes que semblen infantils. Encara que hi ha alguns que no són més que caramels: “Tots els murs són cendres, tots els arbres són de grèvol, totes les fruites són de poltre”. Encara que alguns, per sota de la boira, oculten una cosa més fosca. No he portat el llibre aquí pel que fa als pocs articles que té al final. A pesar que el 68 encara està lluny, mostren la claredat de demanar fermament el basc unificat: “Si no fem la unitat de la mà, maleïda si l'estimem a la nostra mà”. No ho he portat per les cròniques de les corregudes de la plaça de toros de Baiona –Luís Miguel Dominguin, “ha sortit de la plaça, malvat, cridat i enquistat”–, o pels dos poemes que es poden llegir per a rematar la col·lecció –un, a més, traduït del portuguès–.

 

He portat aquí el llibre, sobretot per contes com “Kurutze gorriak”, “Argiak -zirinta”, “Itsas-izarra”. Perquè agafa l'esgotament del campament, l'esclavitud de la ciutat, els diners fàcils d'Amèrica. Perquè ens diu, abans dels punkis, que no hi ha futur, o si hi ha negre. Perquè els bascos només sabem parlar de “Ardiez, de bihis, de l'època, de les races del poble, dels assassinats i dels matrimonis”. Perquè actua contra l'immobilisme: “Estar sempre en el mateix lloc és anar enrere”; per amor a la lectura: “No han de lloar que algú li està fent un catecisme fora del catecisme”; un crit d'una relació més sana entre home i dona: “Li estimo massa per a ser el seu cap”. Descobreix què diu dels soldats en el conte “Kurutze Gorriak”. Què diu de la guerra en “Els de casa”. Indicació de l'agricultura: “A veure si el poble d'Eskual no serà salvat per les cames de falguera”. Xarriton també ho va endevinar.

 

I ho he portat, perquè potser el Creador de 1961 de Martin Ugalde no té la seva unitat temàtica i estilística, la primera en el gènere. Però sí, perquè el conte volia ser modern, perquè va portar la novetat i va introduir el gènere en les senderes de l'època.