Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. 
Aquest poble de pedra
- Salvatierra no està on està per casualitat. Qui no ha passat alguna vegada per Salvatierra? De camí a Pamplona, de camí a Bilbao, o de tornada a casa. No fa falta anar a Agurain per a saber on està. En Salvatierra/Agurain no s'acaba el camí, ell està en el camí. No és possible acostar-se d'amagat. Sempre la mira, sempre l'aguaita, sempre l'espera, des que veu a algú en l'horitzó, fins que s'acosta prou per a estrènyer la seva abraçada de pedra.
Erregearen Ataria kalea, gure bidearen abiapuntua. (Arg: Pedro Tapias/ Baskimagen)
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.
Pastors i caçadors, guerrers enviats pels regnes de Navarra i Castella, contrabandistes i duaners, comerciants i pelegrins. Tots ells han vist a Salvatierra en entrar en la Llanada i a tots els ha vist Salvatierra a mesura que s'ha acostat. Per això està en la zona de Salvatierra.
Fa 5.000 anys, els ramaders passaven pel pujol de la planícia alabesa oriental, per a traslladar als animals de les pastures d'estiu a les pastures planes d'hivern. Des del mateix territori en el qual es troben els dòlmens construïts als voltants de Salvatierra. El pas dels anys i dels segles va convertir els boscos en pasturatges i camps de cultiu i entre aquests prats i camps van dibuixar el camí que els romans van construir de Bordeus a Astorga, la calçada Iter XXXIV. Les pedres de l'antiga calçada continuen sent atacades pels pelegrins que opten per passar pel túnel de Sant Adrián, en direcció a Santiago de Compostel·la, des de Salvatierra.
Pla del rei
Però Salvatierra no sempre ha estat de pedra. Navarra fins a 1200, el regne de Castella s'havia ensenyorit de Salvatierra aquest any. Alfons X el Savi aviat es va adonar de la necessitat d'una nova estació en el camí cap a Sant Sebastià i en 1256 va concedir el fur de vila i va convertir el poblat salvatierra d'Hagurahin. És llavors quan cal travessar el mur d'accés a la vila i les set portes que hi ha per a això. La visita, igual que el rei, es pot començar pel Portal del Rei. Igual que la Lluna, la gegantesca església fortificada de la plaça de Sant Joan ens atreu cap a la plaça. En el segle XV a. les sòlides parets de segles i les estretes i escasses finestres mostren que l'església no s'utilitzava només per a escoltar la missa.
A l'altura de l'església, veurem una llarga filera de grans arcs que pugen pel carrer de l'esquerra i dos carrers més al costat d'ella. El rei de Castella va dividir la ruta cap als ports del Cantàbric, com si d'una carrera ciclista es tractés, en etapes que es podien fer en un sol dia de carruatge. Laguardia, Vitòria, Segura, Villafranca, Salvatierra… A més del nom propagandístic, molts d'aquests pobles s'assemblen també en la seva estructura: estan formats per llargs carrers que es troben enfront de les esglésies que solen estar situades a banda i banda del poble.
Hi ha tres carrers en Salvatierra. Central, Principal. Té l'amplària suficient per a passar en el carruatge i allí es troben les cases més elegants del poble. El de l'esquerra és el carrer Zapatari i el de la dreta és el carrer Carnisseries. Abans d'ascendir per aquest últim, podem observar, a l'altre costat de l'església, el barri que es troba darrere d'uns coixins de pedra. No és espectacular, però els Aguraindarras coneixem aquest racó del poble amb el nom d'Urdai Txikia. Aquest era el barri jueu de Salvatierra, on es troba una de les altres set portes de la muralla. Entrant com el rei i sortint com un jueu, es pot fer una passejada de dos quilòmetres al voltant de la muralla, fins que torni a aparèixer a la porta del rei.
Carrer Carnisseries
Hi ha poca gent i pocs cotxes al carrer de les Carnisseries, i fins al final no hi ha bars ni botigues. No és difícil imaginar que en alguns llocs s'ha retrocedit uns segles. L'inici del carrer és en si mateix una plaça, com la resta del poble, utilitzada en el seu moment per a aprofitar el permís de celebració del mercat que va aconseguir amb el fur. Però quan baixem el carrer, les parets de pedra ens estrenyeran. A la dreta, el convent gegant de les religioses. Sobre la porta un dels exemplars més antics de l'escut de la vila. Una mica més a baix, l'última casa abans d'arribar a la cantonada, la de les Vídues. Aquest és l'edifici civil més antic situat en Salvatierra, abans de l'incendi de 1564. El camí no sols va portar a comerciants i pelegrins, sinó que més de 600 persones van morir aquest any per la pesta negra. I el foc, potser, havia matat a la pesta negra. Es diu que la casa de les vídues era l'única casa de pedra que existia fins llavors en Salvatierra, per la qual cosa es va mantenir en peus. Després de l'incendi, no obstant això, el mur de pedra es va anar esfondrant a mesura que es construïen cases de pedra en llocs de cases de fusta incendiades. Entre elles, la casa on es recullen els delmes que es poden veure abans d'arribar a la plaça. Tres espigues d'escut petit ho denunciaran.
Porta Nord
Abans que ens adonem, tindrem a la vista l'altra església fortificada que uneix els carrers i ens mirarà. Igual que la de Sant Joan, aquesta de Santa María és també una església gòtica del segle XVI. Sense entrar en el pòrtic, si mirem bé en la paret de la dreta, veurem el txoko habilitat per a celebrar el mercat dels cereals. En la paret s'aprecien clarament els noms, disposats a posar sacs al davant: blat, ordi, alolva... Si es prolonga el pas cap a l'esquerra de l'atri, es pot veure el Camí Nord original d'accés a Salvatierra.
Aquest d'Iparralde era el que els pelegrins que venien de Guipúscoa travessant el túnel de Sant Adrián, entre els monts Aratz i Aizkorri, utilitzaven per a entrar al poble. Seguint el seu camí, ens trobarem en primer lloc amb l'elegant casa dels Azkarraga, i amb un munt de cases amb grans escuts i llaurats que segons avancem pel carrer Major, ens acostarem de nou a la plaça de Sant Joan.
Olbea en Salvatierra
Esplai. Tablados. És el nom que reben els pòrtics de les cases de Salvatierra. Qui habitualment veu el temps en Euskal Telebista sap molt bé que els hiverns són freds aquí, però Eki també ens escalfa molt bé a l'estiu. Les primeres olvas van ser erigides pels veïns de Salvatierra per a la celebració de la fira.
Igual que Olbea, són moltes les paraules que s'han guardat en basca en Agurain. Per exemple, les sardes i les mans són utilitzades pels salvatierros castellanoparlants per a acudir a les herbes.
A punt d'acabar la gira del poble, el visitant que ha recorregut els carrers ja s'adonava de les ganes de viure en basca amb els veïns d'Agurain. El que compari a Agurain amb Salvatierra de fa 50 anys, en comptes d'amb un altre poble d'Euskal Herria, veurà amb claredat quant ha avançat la nostra llengua al nostre poble. El segle XX va començar sense els seus propis vascoparlantes i avui dia el 50% és euskaldun o gairebé euskaldun.
Un ou entre sabates
Pujant per Olbea al carrer Zapatari ens trobarem de seguida amb l'elegant edifici vermellós. No es pot descriure millor que com un ou l'Ajuntament de Salvatierra. L'Ajuntament és una pela d'ou amb gemma del segle XIII en el seu interior. Pela que protegeix l'antiga església de Sant Martí.
En el pòrtic d'aquesta església es van celebrar les primeres reunions de l'antiga Hagurahin, i es van construir presons, magatzems i altres, contra els seus murs, fins que en el segle XIX l'església i tots els afegits de la zona es van cobrir amb una sola teulada. Reformada fa pocs anys, val la pena fer una visita real, i per a això n'hi ha prou amb consultar les possibilitats en l'oficina de turisme del carrer Nagusia. La millor manera d'acabar la visita? Després de conèixer el poble de pedra, barrejar-se amb els veïns d'Agurain i prendre un glop.
Fins llavors!
Més llegits
Utilitzant Matomo
#1
Amets Aranguren Arrieta
#2
Leire Artola Arin
#3
Eneko Imaz Galparsoro
#4
Xabier Letona Biteri
#5
Unai Lomana Uribezubia
T'interessa pel canal: Araba
Pagolarren gainean eolikoak jartzearen aurkako aldarria, plazara
Elkarretaratzea egin zuen Aiaraldeko Mendiak Bizirik plataformak atzo Laudioko Lamuza plazan, Mugagabe Trail Lasterketaren testuinguruan.
2025-03-03
Zigor Olabarria Oleaga
Martxoak 3tik 49 urte
“1976ko Gasteizko greben mugimendua eskola politikoa izan zen”
Martxoak 3ko sarraskiaren 49. urteurrena beteko da astelehenean. Grebetan eta asanblada irekietan oinarritutako hilabetetako borroka gero eta eraginkorragoa zenez, odoletan itotzea erabaki zuten garaiko botereek, Trantsizioaren hastapenetan. Martxoak 3 elkartea orduan... [+]
2025-03-03
Zigor Olabarria Oleaga
Memoria bala bat da buruan
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
2025-02-28
Olaia L. Garaialde
Arabako ospitaletako komunen irisgarritasun falta salatu du Eginaren Eginez elkarteak
Elkarteko Elena Avalosek salatu du aulki gurpildunarekin komunera sartzea oztopatzea, pertsona desgaituen eskubideen, autonomiaren eta duintasunaren kontra doala.
2025-02-25
Unai Lomana Uribezubia
M8an faxismoaren kontra eta aliantza feministen alde egingo du Euskal Herriko Mugimendu Feministak
Martxoaren 8an kalera ateratzera deitu ditu herritarrak mugimendu feministak, "desberdinkeriek bere horretan" dirautelako. Zapalkuntza mekanismo berriak agertu direla salatu dute, eta feminismoa "ezkerreko borroken erdigunera" eramateko beharra aldarrikatu.
2025-02-25
Eneko Imaz Galparsoro
M3moria Auzolana ekimena sortu dute, Martxoak 3ko grebekin loturiko objektuak eta testigantzak biltzeko
Martxoaren 3ko Memoriala hornitzeko erabiliko dira bildutako objektuak. Ekimena ahalik eta jende gehienarengana iristeko asmoz, jardunaldiak antolatuko ditu Martxoak 3 elkarteak Gasteizko auzoetan.
2025-02-24
Unai Lomana Uribezubia
Diskoteka bateko atezaina atxilotu dute Gasteizen, “zuhurtziagabekeriazko giza hilketa” egotzita
Gertakariak igande egunsentian suertatu dira 5:00ak aldera Gasteizeko Mitika diskotekan. Hildako pertsona 31 urteko gizon bat da, eta lurraren kontra buruarekin hartutako kolpe baten ondorioz hil da, antza atezainak kolpe bat eman ostean.
2025-02-24
Zigor Olabarria Oleaga
Diario de Noticias de Álava egunkariko langileen salaketa
“Adimen artifiziala horrela erabiltzea kazetaritzari eta irakurleari iruzur egitea da”
Diario de Noticias de Álava (DNA) egunkariko langileak sinadura greban daude, eta aspaldi ari dira beren lan baldintza “miserableak” eta horiek kazetaritzaren kalitatean duen eragina salatzen. 2013tik soldatak izoztuta dituzte, eta ordutik erosahalmenaren %30... [+]
Guardian de Laudio vol presentar l'expedient d'acomiadament de 171 treballadors en la primera setmana de març i es concentraran en contra
Els treballadors es concentraran davant l'edifici de la societat SPRI el divendres de la setmana vinent.
2025-02-20
Gedar
Les obres de construcció del TAV entre Vitòria-Gasteiz i Burgos segueixen endavant
Els primers treballs de la connexió del TAV amb Madrid i l'AVE costaran prop de 2.000 milions d'euros. Aquest cap de setmana s'ha celebrat una manifestació a Pamplona per a denunciar les condicions d'esclavitud en les obres de construcció del TAV.
2025-02-18
Unai Lomana Uribezubia
Criden a recordar "amb llibertat" el 3 de març
Els sindicats ELA, LAB, ESK i STEILAS i l'associació M3 han exigit que la jornada de memòria, "popular i socialment plural", se celebri "sense repressió". Es tracta d'una petició dirigida al Govern Basc, "a diferència de l'any passat", que reclama que es garanteixi el dret a... [+]
2025-02-17
Arabako Mendiak Aske
En defensa de Labraza
"L'objectiu del ple d'Oyón és clar, legitimar legalment els megaprojectes energètics amb irregularitats substancials en la tramitació"
Dimecres passat vam viure un dia dur i desagradable, no sols per a Labraza, sinó per a tots aquells pobles que estem amenaçats per una... [+]
Eguneraketa berriak daude