La passada primavera el Ministeri de Medi Ambient espanyol va aprovar els Estudis d'Impacte Ambiental de dos projectes de l'Autoritat Portuària de Bilbao. Tots dos molt estretament relacionats. Un, el projecte de construcció del denominat Espigó Central, correspon a l'ampliació del port. Es pretén construir tres molles que sumin un total de 600.000 metres quadrats. El segon projecte té per objecte l'extracció de sorres del fons marí per a l'obtenció del material necessari per a l'empleno de l'Espigó Central i d'altres edificis.

 

Segons les dades facilitades per l'Autoritat Portuària, es pretén extreure un total de 49 milions de metres cúbics de sorra d'una zona de fons marí d'entre 33 i 63 metres de profunditat. Per a això, s'ha triat un cap de vuit quilòmetres quadrats situat enfront del pujol de Punta Luzero, en la cara exterior de l'Abra. Dels materials extrets, vint milions es destinaran a l'Espigó del Mig i altres obres a menor quantitat. D'aquests 49 milions de metres cúbics, el Port ha deixat per determinar l'ús de 22.500.000 metres cúbics, que podrien no ser extrets, segons el comunicat. Sense més, volen assegurar-se el permís de sortida, per a poder satisfer les necessitats que puguin sorgir en el futur. De fet, els materials no s'obtindran d'una sola vegada, sinó en diverses fases.

 

Aclarim, a més, que l'aprovació del Ministeri de Medi Ambient no suposa en si mateixa l'autorització per a l'inici de les obres, encara que sigui condició indispensable. Aquest permís ha de ser atorgat pel Ministeri de Foment, i res indica que vagi a ser denegat. Cal recordar que totes les autoritats portuàries de l'Estat espanyol depenen d'aquest Ministeri. En definitiva, Foment s'autoritza l'inici de les obres.

 

El projecte de l'Autoritat Portuària no és recent, ni tampoc la lluita contra ell. Preocupats per les possibles conseqüències per al medi ambient de l'extracció de sorres, diverses associacions veïnals i grups ecologistes han qüestionat el projecte en els últims anys. S'afegeixen diversos Ajuntaments. Precisament, quan en 2011 es va donar a conèixer l'Estudi d'Impacte Ambiental del projecte realitzat per AZTI-Tecnalia, l'Ajuntament de Muskiz va contractar a Alejandro Cearreta, geòleg de la UPV/EHU, perquè valorés l'estudi d'AZTI des del punt de vista de la seva àrea de coneixement.

 

Així ens explica Cearreta les claus de la seva anàlisi: “La principal conclusió era que els materials a dragar no estaven prou caracteritzats; de pas, jo no soc el primer que ha difós aquesta idea, ja que el Ministeri de Medi Ambient i el Govern Basc ja havien dit el mateix”. Fonamentalment, el dèficit esmentat pel professor de la UPV/EHU consisteix en: L'Autoritat Portuària pretén dragar una gran superfície fins a una profunditat mitjana de cinc metres, però només es va realitzar una caracterització dels sediments superficials i, a més, dels materials procedents d'una petita zona. “El lògic és caracteritzar tot el material –assenyala Cearreta–, per a saber si els exemplars tenen una grandària adequada per al farciment, per a poder calcular si existiran problemes de recolonització de l'entorn, per a analitzar si els sediments seran danyats des del punt de vista mediambiental… Aquest Estudi d'Impacte Ambiental tenia un escàs valor”.

 

Segons ens explica Alejandro Cearreta, AZTI-Tecnalia va prendre 121 mostres, totes de pell. Es va analitzar la granulometria de totes les mostres, és a dir, si són els materials adequats per als treballs que el Port vol realitzar, però només es va mesurar la qualitat ambiental en vint mostres. En alguns casos, es van trobar quantitats mitjanes de metalls pesants i en un d'ells la quantitat de mercuri era alta. Quant als contaminants orgànics, la concentració de PCB en les onze mostres pot ser alta, encara que no es pot dir amb total seguretat a causa dels mètodes de mesurament utilitzats.

 

“L'informe d'AZTI –afegeix Cearreta– assenyala que no tot el material és sorra, argila i fang, és a dir, la qual cosa es coneix com a materials fins. Això és important perquè aquests materials tenen més capacitat per a retenir substàncies contaminants”. Segons el geòleg, els processos d'extracció, neteja i transport podrien donar lloc a l'emissió d'aquests contaminants a la mar. Com veurem, els materials fins estan en el centre dels arguments dels qui estan en contra de les pretensions del Port.

 

Finalment, Cearreta s'ha referit a la influència que les labors de dragatge tindrien a les platges de la zona. “L'informe d'AZTI es refereix a una reducció d'entre un 15 i un 20% de l'energia de les ones a les platges que es troben a l'interior de l'Abra, però no indica les seves conseqüències. De fet, reconeixen que és molt difícil preveure les conseqüències, ja que per a això es requereix una bona caracterització tridimensional de la morfodinámica de les platges. Però aquesta caracterització no s'ha realitzat i AZTI no ha demanat al Port que el faci”. Segons Cearreta, les platges estan perdent i recuperant-se contínuament al mateix temps. Si no es produeix aquesta recuperació, és a dir, si es perd més sorra que la que es guanya, la platja va desapareixent, com va succeir precisament amb una altra platja dins de l'Abra, la de Les Sorres, que avui no té importància.

 

L'Ajuntament de Muskiz va basar les seves al·legacions al projecte del Port en l'estudi de Cearreta. Com ja s'ha comentat, no van ser les úniques al·legacions. Finalment, la Direcció de Qualitat i Avaluació Ambiental de Madrid va requerir informació addicional, per la qual cosa a l'octubre del passat any l'Autoritat Portuària va encarregar a AZTI l'elaboració d'un nou informe. Ho havia fet. Una vegada analitzats tots dos informes, i com s'ha indicat anteriorment, l'Autoritat Portuària ha rebut una Declaració d'Impacte Ambiental favorable.

 

Des del mes de juny els qui estan en contra del projecte estan sol·licitant aquest segon informe d'AZTI, però no han aconseguit el seu objectiu fins a dates recents. No obstant això, en l'escrit que l'Autoritat Portuària ha remès a Argia es poden trobar referències a aquest informe: “Les conseqüències són totals: el nombre d'agents contaminants es redueix dràsticament a menys de 25 centímetres de profunditat. Això posa de manifest que només en zones molt concretes de les capes superficials existeix una contaminació que es pugui considerar”. Alejandro Cearreta no ha tingut temps d'analitzar la totalitat del segon informe, però ens ha donat la seva opinió sobre la resposta del Port. Segurament, la frase que acabem d'esmentar és, per al professor de la UPV/EHU, l'única novetat significativa respecte al primer informe. “En qualsevol cas, no n'hi ha prou amb dir que els contaminants disminueixen per sota dels 25 centímetres, és una informació massa general”.

 

La plataforma Obri Bizirik defineix el projecte de dragatge com el major atac sofert pel litoral basc en la història de la costa basca. Veïns ecologistes, associacions veïnals, ciutadans i ciutadanes... s'han reunit en Abra Bizi per a denunciar un projecte que, al seu judici, perjudicarà el medi ambient.

 

“El segon informe d'AZTI no ha fet més que augmentar la preocupació que ja teníem”, ens comenta Kike Prada, membre de la plataforma getxotarra. Prada ha llegit atentament l'informe i ha arribat a les greus conseqüències: “A partir de les seves dades –i si la realitat és diferent, no pot sinó empitjorar–, es pot dir que es dispersaran set milions de tones de materials fins [llots i argiles] en la mar i, per tant, en la cadena alimentària. En aquests mateixos materials s'acumula la contaminació”.

 

El primer informe elaborat per AZTI conclou que en 2008 el percentatge de materials fins en la zona que es vol dragar era d'entre el 2% i el 5%. Per contra, segons el segon informe, aquests percentatges eren sensiblement majors quatre anys després: Entre el 9% i el 20%. Aquesta pujada, segons Prada, és molt preocupant. Recordeu que, com s'ha dit abans, són els materials que més possibilitats tenen d'acumular substàncies contaminants.

 

“Ells mateixos han dit que aproximadament el 8-10% del material està contaminat, i que això és poc. Però el 8% dels 49 milions de metres cúbics són uns quatre milions, i en tones, uns set”, diu Prada. D'altra banda, segons les simulacions realitzades per AZTI, en les pitjors condicions aquests materials poden dispersar-se en 90 quilòmetres quadrats. “Creiem que són suficients raons per a deixar el projecte en suspens”.

 

També han acudit als ajuntaments de la comarca, per a presentar a través de Bildu les mocions que demanen paralitzar les pretensions de l'Autoritat Portuària. De moment, la moció ha estat aprovada en dos ajuntaments d'Uribe Kosta (Sopela i Plentzia). En el segon, amb els vots a favor del PNB, que ha provocat la sorpresa de molts, i el discurs que en aquest debat han fet els jeltzales és similar al de l'Autoritat Portuària.

 

Les protestes, des del punt de vista de la llei, seran molt difícils de paralitzar, segons ens ha dit un militant ecologista que vol ocultar el seu nom. Més encara des que l'Advocacia de l'Estat va intervenir en l'assumpte. Al principi, es dubtava que el dragatge pogués ser contrari a la Llei de Costas –un article diu que el treball d'extracció de sorra no es pot fer si no és per a recuperar les platges–. L'advocat va tancar aquesta via al·legant que el cas no tenia res a veure amb la Llei de Costas i ara, qui vulgui accedir a la via judicial haurà d'esperar, ja que fins que no es donin les llicències no es podrà recórrer. Sospitem que també van al fons d'un calaix.