Què tenim sempre? Cada cert temps, Treviño fa el salt als mitjans…

No és mentida. Dius que cada cert temps se sent el soroll de Treviño. Tanmateix, això no vol dir que quan Treviño no apareix en els mitjans estiguem quiets, no estem parlant de res. No. Sempre estem treballant per a solucionar aquest problema. A vegades amb major intensitat, unes altres amb menor intensitat, però sempre aquí, en el treball. Aquí està el problema, el problema, i explicar en els mitjans, no explicar, sempre és aquí.
És, doncs, un problema.

I terrible. Per a Treviño i per als qui som de Treviño. Aquest marc administratiu ens genera dificultats i situacions difícils, de tota mena. Bé en l'àmbit sanitari, en el de l'educació i en el de la prestació de serveis en general. Estem com estem, en la més dura precarietat. Castella-Lleó no ens dona el servei que necessitem i ens veiem obligats a acudir a Àlaba i al País Basc a la recerca d'ajuda per a cobrir les nostres necessitats. Per a entendre el que suposa la dependència de Castella-Lleó és útil veure el que ens està passant en l'ensenyament. En el comtat de Treviño, el 65% dels alumnes en edat d'estudiar han d'anar a Vitòria-Gasteiz (des dels tres anys!), si volen estudiar en basc. En els centres educatius d'aquí no es fa cap oferta de basca, i, per contra, Treviño està lligat al basc, igual que tot Àlaba. Per tant, si es queden estudiant aquí, no es corresponen amb la realitat lingüística del país. El problema es distorsiona a partir dels anys, quan arriben als setze o divuit anys, ja que aquests joves viuen a Vitòria.

La sortida dels alumnes a estudiar no augmentarà l'èxode en el futur?

El risc és real: hi ha risc que desaparegui l'escola pública d'aquí. La demanda de la gent de Treviño està en el model de basc, que és el que regeix a Àlaba. Si no s'ofereixen, cada vegada queden menys nens a l'escola i mantenen l'escola de manera artificial, ja que no hi ha suficients alumnes per a mantenir l'escola pública. Sent una demanda i una oferta diferent, els joves es van. I l'educació no és més que un exemple.

Han elaborat una proposta de Llei orgànica que, excepte sorpreses, serà aprovada pel Parlament Basc. Per què?

Ha estat una alternativa. La regulació dels límits provincials ve recollida en els Estatuts de la CAPV i de la Comunitat de Castella-Lleó. De fet, només en el cas d'aquestes dues comunitats està prevista la regulació dels límits en els estatuts de l'una i l'altra. Per tant, ens fixem en el camí de l'estatut, i d'aquí partim. Sempre que hem volgut obrir una bretxa, Castella-Lleó ha establert un bloqueig. Cada vegada que nosaltres hem treballat l'informe, ells només han respost “Informe No”. D'aquí ve que s'hagi optat per modificar les fronteres, que correspon fer a les institucions de l'Estat mitjançant una Llei orgànica. I així hem partit.

Ho han fet a través del Parlament Basc…

Sí, perquè els ajuntaments no tenen capacitat per a acudir al Congrés espanyol. Per això hem recorregut als partits polítics d'Àlaba i Euskal Herria perquè fessin el camí a la nostra intenció en el Parlament Basc. La iniciativa és legal i legítima, i per això hem acudit. També hem redactat el text, l'hem posat a la disposició dels partits i els hem demanat que ens el portin a Madrid per a resoldre definitivament la situació. I així ho han fet, i està en camí d'aprovar-ho.

Les institucions de Castella-Lleó no tenen res a dir?

La paraula la té Madrid, el congrés dels seus diputats. Si Castella-Lleó hagués respost afirmativament a la nostra petició, no obstant això, hauria d'haver estat aprovat a Madrid, és a dir, hauria d'haver estat tramitat pel Congrés de Madrid, que és el que té l'última paraula. Sense ell no hi ha res. L'informe s'ha creat en Treviño, on l'hem elaborat amb l'ajuda d'un grup d'advocats experts en la matèria. Com a Ajuntament nosaltres no tenim capacitat per a tramitar la proposta de Llei a Madrid, el Parlament Basc ens farà el pont. Al cap i a la fi, Madrid decidirà, malgrat el que diguin els estatuts de totes dues comunitats, perquè Madrid ja té la potestat de canviar les fronteres provincials.

Fins i tot per l'aquí aprovat, amb una majoria absoluta del Partit Popular a Madrid, vostès creuen que també acceptaran la seva proposta a Espanya?

Per descomptat, aquí està el PP de l'estat. Però aquí també estaven en el "no" al principi, i després han tingut dubtes. Ens agradaria que ho acceptéssim per unanimitat, no fa falta dir-ho… A Burgos també, abans estaven en contra de la nostra tesi, tots, i ara comencen a escoltar-se altres veus. Per tant, aquí també hi ha escletxa… Sabem que, malgrat l'aprovació de la proposta a Vitòria, el PP de Castella i Lleó té força per a influir… De totes maneres, el pas del gegant és que Treviño arribi al Congrés d'Espanya, sigui a favor o en contra, independentment de la tramitació. Perquè Castella-Lleó, Burgos, no ha presentat cap argument per a perpetuar la situació actual, que només diuen que empara les lleis, i tampoc tindran arguments en el Congrés d'Espanya per a mantenir la situació de Treviño. Per tant, diguem que sí o que no, tenim una gran victòria.

Diuen que no tenen arguments…

No. Em diràs com han de justificar aquest anacronisme. Tants diners s'està balafiant i, d'altra banda, s'està reivindicant la “racionalitat de les administracions”. Contradicció, evident. Serà bonic veure com els uneixen!... Nosaltres, efectivament, estem intentant racionalitzar el tema, perquè no es tracta només del comtat de Treviño. També estan sofrint la situació els pobles dels voltants de Treviño. La situació de Treviño també obliga aquests pobles a viure mirant a Vitòria-Gasteiz, sense possibilitat d'harmonitzar res en el mateix Treviño. Si es volen utilitzar alguns serveis, la gent de Treviño ha d'anar a Vitòria-Gasteiz i els dels pobles de voltant. Moltes vegades ha d'empadronar-se allí… El PP també haurà d'explicar què és “racionalitzar”. És a dir, si només racionalitzaran el que vulguin.

Per què segueix així?

Aquí no hi ha petroli, no hi ha mines de diamants… Quin és l'interès? Des de Castella-Lleó ens diuen que gasten de mitjana més del que gasten en la seva comunitat autònoma en Treviño. I pot ser que sigui cert, però mantenir l'escola pública en un 25% els resulta car, és molts diners. Per què mantenen aquesta situació? Es comporten com si fos un cas de propietat, tenen tírria, una lluita entre comunitats autònomes o una cosa així, en lloc de respondre als serveis que Treviño demanda i necessita.

Pensen que, en general, Treviño compta amb el suport de les institucions i agents socials d'Euskal Herria?

Sí i no. La proposta que ha fet Treviño ha estat assumida per diversos partits, entre ells el PNB i el PSE. És a dir, no sols l'han tramitat, sinó que l'han fet seva. Uns altres, ens han considerat legal i legítima, ens han vist sense capacitat legal i ens han admès a tràmit… En general, les institucions i agents d'Euskal Herria no sempre han assumit el problema de Treviño. No sempre. I en això no distingirem partits polítics ni institucions. Pobres! Hem d'ajudar!”. I la qüestió no és aquesta. El cas de Treviño compta amb tots els arguments que se li antullen. Treviño té un impacte i una distorsió terribles, però no sols per a Treviño, sinó per a tot l'entorn: des de les infraestructures fins als plans estratègics de desenvolupament… els arguments són tots els que es volen, aquest és un pegat, un pegat posat en el centre, que impedeix que tot el pla es dugui a terme amb normalitat… Però fins ara, Treviño és Llaurava!, Estem molt més amb vosaltres!

“Treviño és Àlaba!”…

És un eslògan molt bonic i atractiu, si vols, però a l'hora de fer això no s'ha treballat com cal. En cas contrari, tants anys amb aquesta problemàtica damunt de la taula, ho haurien solucionat, no? És una qüestió política, diu Castella-Lleó, “Treviño és nostre, nostre!”. Fa temps que s'havia d'haver arreglat, però no hi ha hagut cap compromís per a fer el treball amb ganes. A veure si aquesta vegada avancem. Per a nosaltres és molt important arribar al Parlament Basc i d'aquí al Congrés de Madrid.