A l'abril de 2012, abans de la publicació de l'Ordre Foral de vedes, Itsas Enara i altres quinze societats ornitològiques, naturalístiques i ecològiques van presentar a la Diputació de Guipúscoa un document de 35 pàgines amb diverses propostes sobre la gestió de la caça. En resum, es van realitzar mitja dotzena de peticions: finalitzar la temporada de caça de la becada el 31 de gener, com en la resta dels ocells –actualment es tanca el 16 de febrer-, posar un dia o dos de descans a la setmana en la caça de becades, retardar mitja hora l'obertura de la jornada de caça, aplicar amb rigor el protocol d'onades de fred, col·laborar entre la Diputació i la Fiscalia de Medi Ambient davant delictes contra la fauna silvestre, i participar en el consell assessor de caça de la representació de les associacions conservacionistes. González ha recordat que l'Ordre Foral de la temporada 2012-13 no va tenir en compte cap de les sol·licituds presentades, ni tan sols la d'enguany.

Quan li vaig cridar perquè entaulés conversa em vas dir que els caçadors constitueixen un lobby potent.

Efectivament, és per això que, entre altres raons, les negociacions amb la Diputació de Guipúscoa estan estancades. Hi ha molts vots en joc. Abans estava el PNB en el poder i ara estava Bildu. Es pot pensar que les coses haurien de ser diferents, però dins de Bildu hi ha diversos aspectes… La dels caçadors en general, és un grup de pressió forta, amb un gran poder econòmic. És un negoci que mou molts diners: indústria armera, gestió de vedats de caça, subhastes de llocs…

Sol·liciten que la gestió de la caça sigui assumida pel Departament de Medi Ambient.

La caça és gestionada –i secundada– pel Servei d'Animals i Plantes Silvestres que actualment presideix Iñigo Mendiola. Aquest servei forma part de l'oficina de muntanyes i Medi natural, dins del Departament d'Innovació, Desenvolupament Rural i Turisme. La integració de la gestió de la caça en aquest departament genera un conflicte d'interessos: els interessos de la indústria fustera i dels caçadors han estat els més importants en detriment de la naturalesa. Creiem que si estiguessin en mans del Departament de Medi Ambient, es tractaria de protegir més estrictament a la fauna silvestre.

Existeix la comissió de caça del territori.

És un òrgan consultiu. Està format per la Diputació, la Federació de Caça i la Societat de Ciències Aranzadi. En el mateix galliner han entrat l'amo i la guineu. Es reuneixen abans de la publicació de la veda de caça. En la majoria dels casos, la Diputació segueix els desitjos dels caçadors. Pot ser que no els autoritzi el contrapás, però es prolongarà la cacera de la becada. Aranzadi és un mer oïdor, no pressiona, és una societat de ciències, no conservacionista. Alguna vegada va demanar que ens donés la veu, però no li van fer cas.

Vostè no demana que es prohibeixi la caça.

Entre els conservacionistes hi ha diferents corrents. Jo crec que no cal prohibir la caça, sinó racionalitzar-la. Per exemple, les batudes de senglar i cabirol són perilloses, no sols per als caçadors, sinó també per als muntanyencs i ciclistes. Caldria marcar millor la zona de seguretat, ja que alguns caçadors pensen que la muntanya és seva. L'any passat es van practicar 1.000 casos de senglars en Bizkaia, segons les dades facilitades. Es dispararien uns 4.000 tirs, hi ha alguna cosa. [En 2012-13 van morir a Guipúscoa 950 cabirols i 930 senglars, 200 més que l'any anterior].

És necessari matar a tants senglars?

L'home està abandonant el bosc i, a més, els senglars i els cabirols no tenen depredadors al seu voltant. La Diputació va perseguir els llops perquè l'activitat econòmica (Idiazabal Latxa) exigia que les ovelles circulessin lliurement per la muntanya. La naturalesa en permanent intervenció no és la naturalesa. L'única manera de controlar que els animals no es danyin si són caçadors és perquè l'ecosistema no està recte. No estic dient que els caçadors no hagin de fer batudes, però nomenar un garant per a la supervivència de l'equilibri… Quants cabirols i senglars hi ha a Guipúscoa i quants maten? Aquestes preguntes haurien de ser contestades per la Diputació. Els caçadors no tenen capacitat tècnica per a respondre. El problema de la quantitat de cabirols i senglars és que encara no ha sobrepassat la frontera que el país reconeix. Per això puja. Les fronteres que admet el país no es corresponen amb les que posen els éssers humans.

Quant a la caça de la becada, es diu que caldria posar dies de descans.

La becada es guarda en el bosc, descansa tots els dies en el mateix lloc i les possibilitats de caça augmenten. Amb dos dies de descans a la setmana –prohibició de caçar becada– li donaríem una mica d'aire [en Bizkaia, els divendres no es pot caçar becada]. Es prohibeix disparar als pollastres des de llocs de caça. No obstant això, al començament del dia està a mitjanit, i abans d'entrar en el bosc, uns caçadors els disparen un tir. Es pot caçar fins al 30 de novembre a partir de les 7.30 del matí i a partir de l'1 de desembre a les 8 del matí. Proposem retardar mitja hora.

Els restaurants no poden vendre becades per a tallar ales als caçadors furtius. En moltes ocasions, no obstant això, l'ofereixen fora de la carta. A mi em van oferir una tórtora en un restaurant de Guipúscoa fa poc, i tampoc es pot comercialitzar. D'altra banda, hi ha vilatans que es dediquen al camp amb l'aixada en una mà i l'escopeta en l'altra, esperant l'arribada de les becades, tant a l'alba com al vespre. Tinc un conegut que en veure els guardis amaga l'arma entre els enciams...