Les societats conservacionistes et diran que els caçadors constitueixen un sòlid lobby, i al contrari, els caçadors diuen que les administracions obeeixen les indicacions dels ecologistes.
La caça, l'activitat cinegètica, mou molts diners, no es pot negar. A més dels caçadors –seran uns 60.000 a Euskadi–, d'una forma o una altra afecten diferents institucions, negocis i col·lectius: administracions locals (Govern Basc, Govern de Navarra, departament dels Pirineus Atlàntics, diputacions i ajuntaments), gestors de vedats, federacions de caça i associacions de pobles, fàbriques d'armes i comerços, agències de viatge que ofereixen turisme cinegètic, mercats de gossos de caça, associacions de naturalesa i de drets.
El dia 12 comença la temporada de caça de la becada en Hego Euskal Herria, així com de pagauso, txoloma, birigarro, usapal, perdiu i guatlla a Guipúscoa i Bizkaia. A Àlaba i Navarra es va obrir la temporada l'1 d'octubre en el cas dels ocells migradors i l'1 de novembre en el cas d'altres espècies de caça menor, ja siguin sedentàries (perdiu i faisà) o mamífers (conills, llebres i guineus), en condicions estrictes. El senglar i el cabirol van començar la primera setmana de setembre, igual que en Iparralde, on es va produir el sisme. A la regió d'Aquitània es va obrir la caça d'ocells el segon diumenge de setembre. Milers de caçadors esperaven: En total, Navarra ha aconseguit 33.000 federacions, 13.000 a Guipúscoa, 2.500 en Bizkaia i 2.000 a Àlaba. En el departament dels Pirineus Atlàntics, en Bearno i al País Basc Nord, hi ha unes 23.000 llicències.
“Hi ha molts vots en joc”, ens ha dit Héctor González, membre de la societat ornitològica Itsas Enara, en ser preguntat per la política de caça de les institucions guipuscoanes. “A Navarra hi ha 33.000 llicències, cosa que significa que hi ha 33.000 vots en joc”, assenyalava Toño Munilla, membre del grup ecologista Gurelur en Nafarroa Hitza (11-01-2013): “Als polítics no els importen els ocells, protegeixen els caçadors. La caça a Navarra la gestionen els caçadors, cadascun en la seva demarcació; el Govern no inclou les mans. Per això cacen tot l'any, posen verí...”
“Mentre en altres països es respecta la caça, Guipúscoa segueix les directrius dels col·lectius anti-cinegètics”, va denunciar l'Associació de Caçadors i Pescadors ADECAP-Gazteak, que en 2012 la Diputació va prohibir la caça en el mont Ulia, tal com demanava l'Ajuntament de Sant Sebastià en 2009 i el de Pasaia en 2011, després de declarar-la zona d'oci i gaudi de la naturalesa. Els caçadors de Guipúscoa s'han mostrat moltes vegades molt durs en contra de la coalició abertzale.
En la temporada de caça, els caçadors d'Hego Euskal Herria se sotmeten al mandat de vedes de caça que el Govern de Navarra i les diputacions fan públic al començament de temporada, en compliment de la llei aprovada pel Govern Basc al març de 2011.
“Les lleis venen de dalt a baix”, ens explica Iker Hidalgo, president de la Federació Biscaïna de Caça: “La directiva europea, la llista d'espècies cinegètiques a Espanya, les lleis autonòmiques de caça, les diputacions… La llei del Govern és més general i l'ordre foral de vedes regula aspectes més concrets: calendari de caça de cada espècie, horaris, va cabre diari…”.
En paraules de Pilar Unzalu, consellera de Medi Ambient, Ordenació del Territori, Agricultura i Pesca del Govern Basc en 2011, “la caça en el medi natural ha de ser compatible amb la protecció de les fonts de vida i assegurar línies de desenvolupament sostenible del medi rural com a activitat econòmica complementària a l'agricultura i la ramaderia”. Amb l'objectiu de “preservar l'arrelament social de la caça i aconseguir la implicació dels qui la practiquen en la gestió sostenible del medi natural”, la llei recull el llistat d'espècies cinegètiques, les zones de caça, les infraccions, les indemnitzacions, les distàncies de seguretat, la participació de les entitats locals, etc. El PDF d'aquesta Llei, les Ordenis Forals de Vedes i altres documents es penjaran en la pàgina web d'Argia, al costat de les entrevistes i opinions oposades, tot el panorama de la caça.
4.000 postuetako batzuen kudeaketa herriko ehiza taldeen esku uzten dute udalek (ehiza soziala egiteko), eta beste batzuk enkantean ateratzen dira. 180 euro ordaintzen dira batzuengatik, eta 15.000 eurora hel daitezke preziatuenak, Baztango Kintokoak edo Luzaide-Gabarbidekoak kasu. Datu ofizialik ez dagoen arren, garai batean 100.000 uso ehizatzen zirela uste da, baina gaur egun ez dira hainbeste, uso askoz ere gutxiagok zeharkatzen dituztelako Pirinioak, neguak hain gogorrak ez direlako eta Europako beste zonalde batzuetan bazka gehiago dutelako.
La xerrada d'Irene Coulon sobre la bella dorment i la imatge de la incineració ha estat el tema principal de la Feministaldia d'enguany. Ha estripat les idees culturals del somni, aclarint que també tenim masculinizado el somni. Moltes de les lliçons (culturals) del somni estan... [+]
Recentment he tingut l'oportunitat de veure l'últim treball de Pierre Carles, un autor de documentals compromès. Sota el nom de Guérilla donis FARC, l'avenir a uneix histoire (guerrilla de les FARC, el futur té història), proposa un relat renovat del conflicte armat que ha... [+]
La mala gestió de la gota freda valenciana ha provocat un canvi en les alertes per meteorologia adversa, com s'ha posat de manifest en la primera temporada d'hivern "". Davant l'amenaça que els rius es desbordessin en Hego Euskal Herria, les indicacions de protecció van arribar... [+]