En un ambient d'amistat, un festival creat per la passió i la cultura ha de ser interessant. El director de cinema ondarrutarra Aitzol Aramaio va morir en 2011 i en el seu honor, els seus compatriotes i amics de tota la vida van organitzar l'any passat per primera vegada el festival creatiu Marabilli, un festival que pretén reflectir "el seu amor a l'art, el seu optimisme i la seva vitalitat". Enguany se celebrarà la segona edició del festival, del 10 al 13 d'octubre en Ondarroa, i a més d'homenatjar el director de la pel·lícula Txokolate apur bat, han aconseguit reunir creadors i obres de diversos àmbits culturals. Hi haurà dansa, exposicions d'art, teatre de carrer, fotografia... i en ella participaran, entre altres, Oier Lertxundi, Unai Iturriaga, Garazi Etxaburu, Ismael Iglesias, Bide Ertzean, Bingen Mendizabal, Rafa Rueda o Kiko verí.

 

El festival que té al cap a Aramaio, com no podia ser d'una altra manera, farà un lloc especial al setè art. Directors, actors i crítics de cinema s'acostaran al programa per a parlar sobre la creativitat i el cinema, i comptaran amb la presència de Jon Garaño, Jose Mari Goenaga, Nagore Aranburu, Fernando León d'Aranoa, Asier Altuna i Koldo Almandoz, entre altres. D'altra banda, podrem veure en pantalla gran el documental Agur esan (Adeu als nens de la guerra), Pura vida (Iñaki Otxoa d'Olza) sobre el muntanyenc, i Amalur (presentat pel mateix Fernando Larruquert), un dels pioners del cinema basc. I al costat d'ells, l'estrena de #ResistOndarru, Zubi herria harria, i la pel·lícula estimessin eskuak, que encara és a les sales de cinema.

 

L'autora del llibre del mateix títol, Karmele Jaio, l'actriu Loli Astoreka que participa en la pel·lícula i la directora de la pel·lícula, Mireia Gabilondo, seran els encarregats de presentar les mans de mestressa. Després de dirigir una emotiva i enèrgica història sobre les finestres que donen a l'interior, el bergarés Gabilondo ha adaptat el llibre de Jaio amb l'obra. El fràgil equilibri de la vida de Nerea s'enfonsa quan la seva mare és traslladada a l'hospital degut a la seva pèrdua mental: la relació de parella, la filla, el treball i la necessitat de cuidar a la seva mare és massa per a una sola persona. Així arrenca la Mare. Una vegada desbordat el got ple, només són dos les opcions: desesperar-se o avançar amb més força. Malgrat ser una pel·lícula accidentada i amb tints melodramàtics, la pel·lícula posa sobre la taula temes interessants: la cura (en aquest cas, el de la mare hospitalitzada), generalment a la disposició de les dones; la lluita per la conciliació familiar i laboral; les dificultats per a trobar-se en el remolí quotidià; o els rols, relacions i responsabilitats dins de la família.

 

Cal destacar que es tracta de l'únic llargmetratge de ficció en basca que s'ha realitzat enguany. Fa a penes dos anys, en el mateix Argia parlàvem de la prosperitat del cinema basc, Arriya, urte berri on, AMONA!, Es tracta de Bertsolari, Bi ANAI, Azken bidaia i Gartxot. Malgrat la crisi, la sequera d'enguany és significativa i dona molt a pensar.