Aquí, a Europa, mentre exigim i exigim el manteniment del benestar obtingut durant anys de lluita, la qual cosa és just i necessari, 842 milions de persones, una de cada vuit habitants del planeta, s'estan morint de fam i de malalties. D'aquests milions de persones, no poques, en el seu afany de sobreviure, es llancen a la mar, malgrat posar en perill la seva vida. Buscaran pa quotidià que el capitalisme els nega al seu país, però al mateix temps el capitalisme explota aquests pobles, traient grans beneficis dels recursos naturals que existeixen a Àfrica, Àsia i Amèrica del Sud. Milers d'immigrants, en la majoria dels casos molt joves, es veuen obligats a buscar un paradís especial a Europa… I en aquest intent molts perden la vida. Alguns d'ells són rebuts en la mort, però la majoria no. Les mars europees s'han convertit en un cementiri anònim de milers d'immigrants. Dijous passat, a l'illa italiana de Lampedusa, més de 300 persones van perdre la vida i només 155 dels vaixells en els quals viatjaven prop de 500 africans han estat rescatats amb vida. El vaixell es va incendiar i després es va enfonsar.

Uns altres són llançats directament a la mar pels traficants d'immigrants. Aquest és el cas dels cadàvers dels 13 eritreus trobats la setmana passada en la costa sud de Sicília. L'alcalde de la localitat està convençut que els traficants els van llançar “a la mar com si fossin un bestiar”.

Nosaltres, els “privilegiats” europeus, malgrat les greus retallades que hem sofert –i és lògic continuar lluitant contra ells–, no podem oblidar aquesta realitat humana i hem de buscar formes solidàries de frenar la sagnia perquè no hi hagi fam i malalties en aquells països. Hem de lluitar contra el capitalisme, contra l'explotació que sofreixen milions de persones a Àfrica, Àsia i Amèrica del Sud.