Entre els nou joves, hi ha gent d'origen basc, però la majoria es van apuntar per curiositat, i tots s'han tornat a Washington sorpresos pel que han descobert. Més d'un ha mostrat la seva intenció de tornar a Euskal Herria a estudiar més. Han estat a l'estiu i a penes han descansat. Abans de la seva arribada, es va llegir el Basque history of the world de Mark Kurlansky i l'Obabakoak de Bernardo Atxaga amb l'objectiu de donar a conèixer la història. De fet, els dos llibres en els quals s'han basat han estat els que han basat el programa. Dues vegades per setmana han rebut classes de basca en AEK d'Arrasate (un total de 12 hores) i han visitat diverses cooperatives i dues facultats del Grup Mondragón. També s'han referit a la situació política, a Euskal Herria, i a Geoff Bats, que treballa en el sindicalisme d'esquerra en EE. D'altra banda, han visitat el Museu de la Pau de Guernica, on han realitzat diverses exposicions.
També han treballat l'agricultura ecològica i el patrimoni dels caserius. Així, a més de visitar diversos caserius i fires de Debagoiena, han après a elaborar formatge en el caseriu Bioso d'Arrasate. Amb l'objectiu d'acostar-se al patrimoni artístic, han visitat el Santuari d'Arantzazu, el Museu de la Ceràmica Basca d'Ollerías i el museu etnogràfic Ibarraundi, situat en Eskoriatza, per a conèixer els utensilis dels caserius i els vells instruments musicals. També han estat en Zugarramurdi, on han estat parlant de la Inquisició.
D'altra banda, s'han acostat al Museu Guggenheim de Bilbao i han pogut comprovar la transformació que ha experimentat la ciutat i acostar-se a entorns naturals com el d'Urbia. Presentat pel director Asier Altuna, el programa ha tingut l'oportunitat de gaudir de la pel·lícula Bertsolari i de parlar sobre el bertsolarismo. I com no podia ser d'una altra manera, els alumnes estatunidencs han tingut l'oportunitat de submergir-se en les festes dels pobles.
Amaia Martiartu està molt contenta amb l'acolliment que ha tingut el programa i s'ha mostrat optimista amb l'evolució que pot tenir en els pròxims anys: “En més d'una ocasió, en la universitat d'Evergree, he parlat de l'experiència de les cooperatives del País Basc, dels costums, de la situació política i de l'idioma d'aquí, i tenia ganes d'ensenyar-l'hi als alumnes. A més, estic molt a gust amb l'equip que he portat. Han estat molt oberts a conèixer i aprendre d'aquí i no, com a vegades els bascos ens movem fora, mirant a cadascun en el seu propi melic”. El professor d'Arrasate dona un gran valor a portar gent estrangera i a ensenyar el nostre poble de la manera més completa possible: “Si el que hem après aquí es difon de manera activa als EUA, podem anar trencant els prejudicis creats pels grans mitjans de comunicació”.
L'State Collegue d'Evergree, no obstant això, no és una universitat a l'ús. En la dècada dels 70 diversos professors estatunidencs van intentar crear una universitat independent del model general d'ensenyament i unint les seves forces van crear la que es troba a Olympia. Des de llavors està en peu i es basa en una oferta feta a la mesura dels alumnes. L'oferta principal és el bloc d'Arts Liberals, que és el que els alumnes trien el que volen estudiar, ja que no hi ha assignatures concretes, sinó programes multidisciplinaris. “Per exemple, en un programa de 16 crèdits es combinen la filosofia índia, la biologia marina del Pacífic i la literatura francesa. Per tant, són els propis professors els que creguin els programes, sense dependre de ningú. És més, els responsables de la universitat obliguen als estudiants al fet que en el primer any prenguin els temes més variats possible, al fet que gestionin els seus estudis al seu gust”, explica Martiartu.
En Evergreene no es fan exàmens i si algun alumne/a està interessat/a en una assignatura molt concreta i aconsegueix un tutor/al fet que li doni el vistiplau, pot obtenir diversos crèdits treballant pel seu compte. Els estudiants també col·laboren amb les presons de la zona, així com amb els refugiats. Com a curiositat, han estudiat en aquest, per exemple, Matt Groening, creador dels reeixits dibuixos animats Els Simpson, i Macklemore, cantant i músic d'hip-hop.
Aquest tipus de centres educatius oberts i diversos han rebut reaccions adverses per part dels partits més tradicionals de la zona de Washington. “Hi ha qui diu que és la universitat de lesbianes, punkies i hippys, però de molts llocs dels EUA la gent acudeix expressament a estudiar allí perquè no té parangó. Tenim llibertat per a triar els camps que vulguem, i si ho fas de manera adequada, la teva educació serà perfecta”, ens compta Laura Humprey, alumna d'Evergreene, que ha participat en el programa per a conèixer Euskal Herria. En opinió de Martiartu, seria molt interessant donar a conèixer en què consisteix el sistema educatiu d'Evergreen al País Basc.
Basque Country study abroad programan parte hartu duten ikasleetako bi elkarrizketatu ditugu eta herrialde batek eta besteak eskaintzeko duenaz aritu gara.
Zer da Euskal Herritik gehien harritu zaituztena?
Laura Humprey: Harremanetan oinarritutako baloreak dituzuela: negozioetan, familian... Eta sozialki duzuen bizitza handia. Gehiena izan da ona, bi gauza ezik: jendea zaborra lurrera botatzen ikusteak min handia egin dit, eta sumatu dut atzerritarrekiko aurreiritziak dituela jendeak. Beharbada hemen AEBetan baino kultura dibertsitate txikiagoa dagoelako.
Stephano Garfield: Hemengo komunitate zentzuak zur eta lur utzi nau. Amaia [Martiartu] behin baino gehiagotan saiatu zen hori azaltzen, eta hona etorri arte ez dut ulertu. Jendeak Olympyan beste modu batean egiten du bizitza publikoa.
Ez da oso ohikoa hain egonaldi motza egitera etorri eta euskara ikasten ahalegintzea.
S.G.: Hizkuntza zaila da, baina ez nik uste nuen beste. Eta, zinez, ikasten jarraitzeko asmoa dut.
L.H.: Nik ere sorpresa hartu dut, zailagoa izango zela uste nuelako. Areago, esango nuke ingelesa dakigunok erraztasun handiagoa dugula euskara ikasteko, soinuak gurearen antzekoak direlako; gaztelaniarekin aldiz, alderantziz gertatu zitzaidan.
Zer iritzi daukazue Mondragoneko kooperatibei buruz? Egingarria ikusten duzue halakorik AEBetan?
S.G.: AEBetan ere badira kooperatibak, baina ez hemengoen tamainakoak, ezta hain esparru zabaletan ere. Sinesgaitza da nazioarteko merkatuan lehiatzen diren enpresek pertsonen harremanak zaintzea eta gaizki dabilen enpresetako bati guztiek laguntzea.
L.H.: Ni gehien harritu nauena da taldearen barruan langileak enpresa batetik bestera mugitzeko aukera izatea; eta bestea, soldaten ratioarena: kooperatibetan 1 eta 8 artekoa da, eta AEBetan 1 eta 300 artekoa izan daiteke. Evergreenen inguruan halakorik sor liteke, baina hortik kanpo zaila ikusten dut. Behar handiko egoera bat izan behar du jendea elkartu eta halako apustua egiteko, Cleveland-en bezala.
Zer ikasi duzue gugandik?
S.G.: Gauza asko! Guk bizi izandakoarekin alderatuta hain da ezberdina guztia: kooperatiben zentzua eta indarra, harremanen aldeko baloreak, hizkuntza baten aldeko lana... Adibidez, Emun enpresaren esperientziak eta elkarte gastronomikoek txundituta utzi naute.
L.H.: Stephanorekin bat egiten dut. Gauza bereziena hemen dituzuen baloreak dira. Eta oro har alderdi sozialak harrituta utzi nau: jendearekin aurrez aurre egotea, telefono edo internet bidez izan beharrean, oso arraroa da niretzat, baina oso gustuko dut. Ez dut etxera bueltatu nahi, han isolatuta bizi naizelako. AEBetan jendearekin denbora pasatzen dut, baina ez da kalitatezko denbora. Denbora hori hemen kalitate handikoa da.
Euskal Herrira itzultzeko asmorik baduzue?
S.G.: Bai, linguistikan interes handia daukat eta euskarari buruzko ikasketak sakondu nahi ditut. Izan ere, euskararena oso hizkuntza-egoera interesgarria da, kultura eta hizkuntza indartsuak dira eta oso lotuta daude. Datorren ikasturtean kontratu baten bidez bertsolaritzari buruzko ikerketa egiteko asmoa daukat Euskal Herrian.
L.H.: Hiru aste oso denbora gutxi da, baina niri balio izan dit Euskal Herriaz gehiago ikasi nahi dudala jakiteko. Jakina errepikatzea gustatuko litzaidakeela.
La UPV/EHU Palestina va néixer amb l'objectiu de trencar amb totes les empreses i institucions israelianes que estan duent a terme un genocidi en Palestina i treballen amb ella. La impunitat d'Israel prové de les seves relacions polítiques, militars, econòmiques, científiques... [+]
A principi de curs les eleccions havien de ser el principal esdeveniment de l'agenda informativa de la UPV/EHU. En la Facultat de Ciències Socials i de la Comunicació, a més, tenim una doble cita, ja que l'assemblea del nostre centre també es triarà a l'octubre. S'obre la... [+]