Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

20 anys de ferides fosques

  • Els zumaiarras li cridaven Txato i els militants Anuk. El passat 26 de setembre es van complir 20 anys de la mort del jove de 26 anys Xabier Kalparsoro Golmaio en mans de la policia. Després de la seva fosca mort s'amaguen tants anys de dubtes. Un altre pegat de la llarga cadena de ferides incompletes en aquest poble que parla de la veritat, del relat i del sòl ètic.
Xabier Kalparsororen oroitarria Zumaiako labarrean.
Xabier Kalparsororen oroitarria Zumaiako labarrean.Axier Lopez

La vida de Txato no ha estat molt diferent de la de molts joves militants en els últims 50 anys al País Basc. De jove es va unir a les diferents batalles de Zumaia, començant des de l'època d'estudiant de l'institut. En l'organització juvenil Jarrai va tenir responsabilitats polítiques a nivell de Guipúscoa i va ser alliberat durant anys. Als 17 anys va ser detingut per primera vegada per agents de la Guàrdia Civil. Als 25 anys, amb un acte de sabotatge, es va escapar a Ipar Euskal Herria, després de ser agredit per la policia en un carrer. Allí es va fer membre d'ETA.

A partir de maig de 1993

Aquest mateix estiu, en passar per Hego Euskal Herria, es va trobar amb un ex de Jarrai en un bar de Vitòria-Gasteiz. En una conversa amb ell, el va informar que acabava de sortir d'una llarga detenció. Aquest amic va comunicar a la policia la situació de Calparsoro amb aquestes paraules: “Tenia la cara totalment desfigurada i les mans en la pell viva. L'Ertzaintza va dir que ho havia detingut, que no s'havia produït res. Li van fer de tot, li van drogar i després li van deixar lliure”. L'endemà va menjar amb ell en el pis d'altres persones. Preguntat per les esgarrapades que tenia als braços i a les cames, va prendre un tovalló i va escriure amb inquietud: “M'han tingut entre esbarzers durant moltes hores, no vull parlar d'això”. Immediatament va agafar l'encenedor i va calar foc al seu tovalló. Hores més tard, es va informar que l'Ertzaintza havia detingut a Llodio a un refugiat, identificat com Anuk, per desordres públics. Els periòdics ho van publicar, però tots els policies ho van negar. L'endemà, Txato va cridar a la caserna de la Guàrdia Civil de Sansomendin per a comunicar-li la identitat de la persona morta. Ningú s'ho havia cregut.

Llodio, Durango, Indautxu i Basurto

El 13 de juliol es va produir la troballa d'un zulo d'ETA en les muntanyes pròximes a Llodio. L'últim dia d'aquest mes, la Policia Nacional es va personar en el seu domicili a la recerca de Calparsoro, mort en accident de trànsit. No ho van trobar.

El passat 23 de setembre la Policia Municipal de Durango va contactar amb els agents de la Policia Municipal de Zumaia i gràcies a ells la família de Kalparsoro es va assabentar que Xabier estava detingut per robatori. Li van donar dades contradictòries com que no volia parlar amb la seva família, "en un estat d'embriaguesa, com si estigués boig", segons la mateixa font. La família es va acostar a Durango i, per ordre judicial, els van informar que havien estat traslladats a Indautxu, a Bilbao. Quan es van acostar a Indautxu, se'ls va respondre que havien estat traslladats a l'hospital de Basurto, a petició del mateix Xabier. Allí sí que era a l'hospital, però no van poder veure'l. Durant els dos dies que va romandre en coma fins a la seva mort, la família va ser privada de la visita en nom de l'estat d'incomunicació decretat per la policia. Es van assabentar de la presència de Xabier gràcies a una infermera.

Versió oficial

La simple i curiosa descripció que la policia ha donat fins avui de la mort de Calparsoro és: Quan estava detingut a l'habitació del segon pis de la comissaria d'Indautxu, va tirar al sòl a la policia que estava amb ell i va saltar per la finestra. Va morir a causa de la caiguda.Com en
la majoria dels casos en els quals s'ha produït sospita de guerra bruta o tortura, són nombrosos els esdeveniments que posen en qüestió la versió oficial (veure quadre).

Un camí de justícia estèril

Les denúncies presentades pel Grup contra la Tortura, l'Ajuntament de Zumaia i la família Kalparsoro van ser arxivades per la jutge del Jutjat d'Instrucció número 1 de Bilbao, María Soledad Alejandre Demenech. L'únic que ha deixat la via judicial fins ara ha estat en 1995, quan s'ha produït un desallotjament. L'Audiència de Bizkaia va condemnar a dos guàrdies civils que es trobaven de guàrdia en Indautxu per no impedir que Kalparsoro saltés per la finestra i caigués a terra. La condemna a 6 mesos de presó, que fins avui ningú ha complert, ha estat condemnada a penes de presó. De fet, el Tribunal Suprem espanyol va rebaixar la sentència a una simple falta.

Encara que la família de Txato ha acudit a Vitòria-Gasteiz, Estrasburg o Brussel·les, fins al moment no ha rebut cap ajuda per a conèixer tota la veritat sobre aquest succés. Això només ha fet que la mort de Xabier prolongui durant anys el dolor que ha causat en la família. Esperem que, en aquests temps de retrobament entre PSE i PNB, no es tornin a repetir els obstacles que s'han trobat per a esclarir aquest episodi tan fosc ocorregut en l'època del pacte d'Ajuria Enea.

Mentrestant, com cantaven els membres de Deabruak Teilatuetan, els amics d'un " poble que no creï una versió oficial" han tingut l'oportunitat d'exigir veritat i justícia en el penya-segat que ha recollit les cendres de Txato.

Frogek utzitako bestelako bertsioa

– Esposatuta zegoen. Hil ondoren ere esposen markak nabariak ziren.

– Terrorismoaren aurkako lege zorrotzaren neurri guztiak ezarri zizkioten. Neurri horiei muzin egin eta leihotik behera salto egitea oso zaila da.

– Basurtuko mediku batek familiari esan zion tortura zantzu ugari zituela.

– Autopsia egin zuen auzitegiko medikuak idatzi zuen ezinezkoa zela Kalparsororen heriotza salto baten ondorioa izatea. Gorpua hormatik gertuegi zegoen eta beraz, erorketa inpultsorik gabekoa izan zen

– Basurtuko erizain baten arabera, “ez nazazue gehiago jo” oihukatu zuen ospitalean zela onera etorri zen momentu batean.

– Urriaren 7an, Kalparsorok ETAko zuzendaritzari igorritako eskutitzak argitaratu zituen Egin egunkariak. Testu horretan abuztuaren 30etik aurrera Laudion poliziak atxilotu, mendira eraman eta zenbait egunez bahituta izan zutela azaldu zuen Kalparsorok. Poliziak emandako droga baten ondorioz burua erabat galduta eduki zutela aditzera ematen zen. Egun horien ostean libre utzi eta Ertzaintza atzetik izan zuela idatzi zuen.

– Laudio inguruko zenbait herritarrek bailarako mendietan poliziaren presentzia handia izan zela adierazi zuten, Kalparsorok eskutitzean bahituta izan zela dioen egun beretan.

–Durangoko abokatu batek Kalparsororen amari adierazi zion Durangoko udaltzainen komisaldegitik ertzainak, guardia zibilak, Espainiako poliziak, militarrak eta zerbitzu sekretuetako kideak azaldu zirela. Poliziaren arabera kaptazio lanak egiten zituen ETAko kide arrunta izanik, neurriz kanpoko mugimenduak, edonola ere.


T'interessa pel canal: Guda zikina
Maixabel Lassa diu que des dels aparells d'Estat es va voler matar a Juan Mari Jauregi i a ell
El seu marit, Juan Mari Jauregi, vivia llavors en el Palau de La Cimera de Donostia-Sant Sebastià, quan el primer era el Governador Civil de Guipúscoa, a mitjan anys noranta. Jauregi va ser assassinat per ETA a Tolosa l'any 2000.

2024-11-12 | Julene Flamarique
Sortu es manifestarà el 20 de novembre a Bilbao amb motiu de l'aniversari dels assassinats de Brouard i Muguruza
Sortu ha advertit que els Estats espanyol i francès volen "ofegar el moviment d'alliberament nacional" i ha afirmat que els assassinats dels militants d'HB Santi Brouard i Josu Muguruza "formen part de la guerra bruta" que fan tots dos estats.

Proposen que La Cimera sigui la “casa de les víctimes de l'Estat”
Grups memorialistes i familiars de Joxean Lassa i Joxi Zabala han proposat que el Palau de La Cimera es converteixi en un espai de reconeixement, reparació i divulgació de les víctimes. Segons la Llei de Memòria Democràtica, l'edifici quedarà en mans de l'Ajuntament de... [+]

Eneko Etxeberria: “Hitz bakarrean, inpunitatea bilatzen du Gobernuak”

Maiatzaren 30ean Nafarroako Gobernuak zenbait biktimaren aitortza egin zuen eta senitartekoek Sekretu Ofizialen Legea bertan behera uzteko eskatu zuten. Horien artean, Mikel Zabalza eta Mikel Arregiren familiak. ‘Naparraren’ anaiak ere egina du eskaera hori. Eneko... [+]


2024-06-28 | Ahotsa.info
Nou pas per a reconèixer la petjada de la tortura en Sakana amb el documental 'Arg(h)itzen'
Les graderies de la Sala Principal del Centre Cultural Iortia d'Altsasu s'han omplert de públic aquest dimecres en l'estrena del documental Arg(h)itzen. Es tracta d'un relat de la petjada de la tortura en la Sakana, i per primera vegada, s'ha triat la data idònia per a la seva... [+]

Lizartza va homenatjar el ‘Naparra’ i va recordar 44 anys després de la seva desaparició
José Miguel Etxeberria Naparra va ser vist per última vegada en Ziburu l'11 de juny de 1980 i la seva mort no ha estat revelada fins a la data. En el caseriu Igarolabekoa de Lizartza se li ha celebrat l'acte de memòria i la família ha sol·licitat un any més que s'aclareixi la... [+]

Bigarren saioan ere ez dute ‘Naparra’-ren gorpuzkirik aurkitu Landetan

Jose Miguel Etxeberria, Naparra, aurkitzeko bigarren saioak porrot egin du Landetako Mont de Marsan herriko inguruetan. Iruñean ostiral honetan egindako agerraldian horren berri eman dute Eneko Etxeberria Naparra-ren anaiak eta Iñaki Egaña Egiari Zor... [+]


Quinze anys després de la desaparició de Jon Anza, les preguntes segueixen sense contestar
Fa quinze anys va desaparèixer el militant basc. En Baiona es va agafar el tren per a Tolosa (Occitània) i no va tornar a aparèixer. Als onze mesos, el cadàver va ser detectat en el dipòsit de cadàvers de Tolosa (Occitània). Els seus afins i els seus advocats reivindiquen... [+]

Als 40 anys de la seva tortura i assassinat, Zabala i Lassa encara no han estat considerades víctimes del terrorisme
Diumenge que ve, 15 d'octubre, es compleixen 40 anys del segrest de Joxean Lassa i Joxi Zabala en Baiona per part del GAL. Després de ser torturades i assassinades per la guàrdia civil, encara no han estat considerades víctimes del terrorisme.

2023-09-26 | Axier Lopez
Presentat el projecte ciutadà per a ajudar a resoldre l'assassinat de Xabier Kalparsoro
Avui 30 anys va morir en mans de la Policia Espanyola el militant zumaiano Xabier Kalparsoro Golmaio. Amb l'obertura de la web Anuk.eus se celebrarà avui, 26 de setembre. Segons Hegiak, l'associació impulsora de la iniciativa, els anys estan darrere de la fosca mort d'Anuk.

L'ex ministre Belloch promet detenir la tortura en arribar al Govern
En 1993 també va ser nomenat Ministre de l'Interior Juan Alberto Belloch, fins llavors ministre de Justícia. En la seva entrevista amb El Periódico d'Aragó, afirma que va cridar llavors cap de la Guàrdia Civil i va prometre que “fugir a la xarxa” s'acabaria d'ara... [+]

Homenatge als assassinats en la segada asturiana d'Hondarribia
El dissabte es compleixen 49 anys de l'assassinat de José Luis Mondragon i Roke Mendez a la platja d'Asturiaga per la policia espanyola i la Guàrdia Civil. Homenatge a la platja.

En la segona sessió tampoc s'han identificat policies de la Massacre de Pasaia
La família i la defensa de Joseba Merino sol·liciten que la pròxima sessió d'identificació sigui amb fotografies de l'època dels assassinats. Només ha aparegut un dels tres policies convocats, perquè els altres dos estan morts segons la defensa policial.

Encara que el Govern reconeix a Zabalza la seva condició de víctima, la justícia ha arxivat l'assumpte en tres ocasions
“Si no s'investiga, no és possible que existeixi una resolució judicial i una imputació”. Amb aquestes paraules va respondre la germana de Lourdes Zabalza Mikel Zabalza al Ministre d'Interior del Govern espanyol, Fernando Grande-Marlaska, qui va determinar al Senat que la... [+]

Eguneraketa berriak daude