La vida de Txato no ha estat molt diferent de la de molts joves militants en els últims 50 anys al País Basc. De jove es va unir a les diferents batalles de Zumaia, començant des de l'època d'estudiant de l'institut. En l'organització juvenil Jarrai va tenir responsabilitats polítiques a nivell de Guipúscoa i va ser alliberat durant anys. Als 17 anys va ser detingut per primera vegada per agents de la Guàrdia Civil. Als 25 anys, amb un acte de sabotatge, es va escapar a Ipar Euskal Herria, després de ser agredit per la policia en un carrer. Allí es va fer membre d'ETA.
Aquest mateix estiu, en passar per Hego Euskal Herria, es va trobar amb un ex de Jarrai en un bar de Vitòria-Gasteiz. En una conversa amb ell, el va informar que acabava de sortir d'una llarga detenció. Aquest amic va comunicar a la policia la situació de Calparsoro amb aquestes paraules: “Tenia la cara totalment desfigurada i les mans en la pell viva. L'Ertzaintza va dir que ho havia detingut, que no s'havia produït res. Li van fer de tot, li van drogar i després li van deixar lliure”. L'endemà va menjar amb ell en el pis d'altres persones. Preguntat per les esgarrapades que tenia als braços i a les cames, va prendre un tovalló i va escriure amb inquietud: “M'han tingut entre esbarzers durant moltes hores, no vull parlar d'això”. Immediatament va agafar l'encenedor i va calar foc al seu tovalló. Hores més tard, es va informar que l'Ertzaintza havia detingut a Llodio a un refugiat, identificat com Anuk, per desordres públics. Els periòdics ho van publicar, però tots els policies ho van negar. L'endemà, Txato va cridar a la caserna de la Guàrdia Civil de Sansomendin per a comunicar-li la identitat de la persona morta. Ningú s'ho havia cregut.
El 13 de juliol es va produir la troballa d'un zulo d'ETA en les muntanyes pròximes a Llodio. L'últim dia d'aquest mes, la Policia Nacional es va personar en el seu domicili a la recerca de Calparsoro, mort en accident de trànsit. No ho van trobar.
El passat 23 de setembre la Policia Municipal de Durango va contactar amb els agents de la Policia Municipal de Zumaia i gràcies a ells la família de Kalparsoro es va assabentar que Xabier estava detingut per robatori. Li van donar dades contradictòries com que no volia parlar amb la seva família, "en un estat d'embriaguesa, com si estigués boig", segons la mateixa font. La família es va acostar a Durango i, per ordre judicial, els van informar que havien estat traslladats a Indautxu, a Bilbao. Quan es van acostar a Indautxu, se'ls va respondre que havien estat traslladats a l'hospital de Basurto, a petició del mateix Xabier. Allí sí que era a l'hospital, però no van poder veure'l. Durant els dos dies que va romandre en coma fins a la seva mort, la família va ser privada de la visita en nom de l'estat d'incomunicació decretat per la policia. Es van assabentar de la presència de Xabier gràcies a una infermera.
La simple i curiosa descripció que la policia ha donat fins avui de la mort de Calparsoro és: Quan estava detingut a l'habitació del segon pis de la comissaria d'Indautxu, va tirar al sòl a la policia que estava amb ell i va saltar per la finestra. Va morir a causa de la caiguda.Com en
la majoria dels casos en els quals s'ha produït sospita de guerra bruta o tortura, són nombrosos els esdeveniments que posen en qüestió la versió oficial (veure quadre).
Les denúncies presentades pel Grup contra la Tortura, l'Ajuntament de Zumaia i la família Kalparsoro van ser arxivades per la jutge del Jutjat d'Instrucció número 1 de Bilbao, María Soledad Alejandre Demenech. L'únic que ha deixat la via judicial fins ara ha estat en 1995, quan s'ha produït un desallotjament. L'Audiència de Bizkaia va condemnar a dos guàrdies civils que es trobaven de guàrdia en Indautxu per no impedir que Kalparsoro saltés per la finestra i caigués a terra. La condemna a 6 mesos de presó, que fins avui ningú ha complert, ha estat condemnada a penes de presó. De fet, el Tribunal Suprem espanyol va rebaixar la sentència a una simple falta.
Encara que la família de Txato ha acudit a Vitòria-Gasteiz, Estrasburg o Brussel·les, fins al moment no ha rebut cap ajuda per a conèixer tota la veritat sobre aquest succés. Això només ha fet que la mort de Xabier prolongui durant anys el dolor que ha causat en la família. Esperem que, en aquests temps de retrobament entre PSE i PNB, no es tornin a repetir els obstacles que s'han trobat per a esclarir aquest episodi tan fosc ocorregut en l'època del pacte d'Ajuria Enea.
Mentrestant, com cantaven els membres de Deabruak Teilatuetan, els amics d'un " poble que no creï una versió oficial" han tingut l'oportunitat d'exigir veritat i justícia en el penya-segat que ha recollit les cendres de Txato.
– Esposatuta zegoen. Hil ondoren ere esposen markak nabariak ziren.
– Terrorismoaren aurkako lege zorrotzaren neurri guztiak ezarri zizkioten. Neurri horiei muzin egin eta leihotik behera salto egitea oso zaila da.
– Basurtuko mediku batek familiari esan zion tortura zantzu ugari zituela.
– Autopsia egin zuen auzitegiko medikuak idatzi zuen ezinezkoa zela Kalparsororen heriotza salto baten ondorioa izatea. Gorpua hormatik gertuegi zegoen eta beraz, erorketa inpultsorik gabekoa izan zen
– Basurtuko erizain baten arabera, “ez nazazue gehiago jo” oihukatu zuen ospitalean zela onera etorri zen momentu batean.
– Urriaren 7an, Kalparsorok ETAko zuzendaritzari igorritako eskutitzak argitaratu zituen Egin egunkariak. Testu horretan abuztuaren 30etik aurrera Laudion poliziak atxilotu, mendira eraman eta zenbait egunez bahituta izan zutela azaldu zuen Kalparsorok. Poliziak emandako droga baten ondorioz burua erabat galduta eduki zutela aditzera ematen zen. Egun horien ostean libre utzi eta Ertzaintza atzetik izan zuela idatzi zuen.
– Laudio inguruko zenbait herritarrek bailarako mendietan poliziaren presentzia handia izan zela adierazi zuten, Kalparsorok eskutitzean bahituta izan zela dioen egun beretan.
–Durangoko abokatu batek Kalparsororen amari adierazi zion Durangoko udaltzainen komisaldegitik ertzainak, guardia zibilak, Espainiako poliziak, militarrak eta zerbitzu sekretuetako kideak azaldu zirela. Poliziaren arabera kaptazio lanak egiten zituen ETAko kide arrunta izanik, neurriz kanpoko mugimenduak, edonola ere.
Maiatzaren 30ean Nafarroako Gobernuak zenbait biktimaren aitortza egin zuen eta senitartekoek Sekretu Ofizialen Legea bertan behera uzteko eskatu zuten. Horien artean, Mikel Zabalza eta Mikel Arregiren familiak. ‘Naparraren’ anaiak ere egina du eskaera hori. Eneko... [+]
Jose Miguel Etxeberria, Naparra, aurkitzeko bigarren saioak porrot egin du Landetako Mont de Marsan herriko inguruetan. Iruñean ostiral honetan egindako agerraldian horren berri eman dute Eneko Etxeberria Naparra-ren anaiak eta Iñaki Egaña Egiari Zor... [+]