Segons un estudi internacional (Randstad Workmonitor, les claus de les expectatives en el mercat laboral durant els pròxims cinc anys), nou de cada deu treballadors espanyols creu que “els exigeixen més de cinc anys”, però el 94% diu que “està disposat a fer qualsevol cosa per a no perdre la seva ocupació”. Aquests resultats són una mostra de la situació dramàtica en la qual la por de perdre el lloc obliga els treballadors a fer tasques que deterioren la seva salut, fins al punt de posar en risc la seva vida. És sabut que les retallades en molts àmbits han obligat els treballadors a treballar més ràpid, la qual cosa ha suposat una precarietat i un empitjorament de les condicions laborals. És perjudicial per a la salut laboral (depressions, malalties, suïcidis…) i també per a la vida, com ho demostren els accidents mortals de treball.

Així, no és casualitat que en les últimes tres setmanes hagin mort vuit treballadors en accidents de treball a Euskal Herria. És evident que a conseqüència de les retallades es treballa més i amb menys seguretat, ja que molta gent està atrapada per la precarietat. És evident que les retallades maten. És evident que ho maten el capitalisme i les seves reformes. És evident que els governs obsessionats amb el mandat rebut també són còmplices i assassins.

Si els governs realment volen estar al servei de la societat –per a això van rebre els vots– no poden estar a les ordres del Capital, com hem vist, perquè provoca malalties, suïcidis i morts a les fàbriques. Per a evitar-ho, els governs haurien de fer reformes per a obtenir més ingressos dels que més tenen. Escometre una reforma fiscal que no enganyi la societat, ajudar a crear ocupació digna i mantenir el benestar dels ciutadans. Això és el que haurien de fer.