Freixe dolç
Es denomina “receptacle” al conjunt de branques de fulla que es poden embolicar en un braçada. Hi ha molts noms en aquesta egua que es recollia per als esmorzars d'hivern. Per a tots els grans, herbes, branques, fustes... s'han utilitzat els mateixos noms. Em recorden la mà i la mà, el grapat i la mà, i per a dir-ho a mà s'utilitza la receptivitat. La mà i el que es pot agafar, un bonic jou per a crear fas.
En la muntanya, en els marges dels camins i en les proximitats de les cases, el freixe ha canviat per als arenals. És un arbre miraculós que té múltiples aplicacions: ombra, fulla comestible, fusta, dissipació de raigs... El nom Fraxinus excelsior l'indica perfectament. Jo ho vull sempre al meu costat, és un dels pocs que tinc davant de casa.
També s'han recollit branques de l'arbre que no és freixe per a farratges d'hivern vermell, com el roure (Quercus robur). En la zona de Badaia i Arrato d'Àlaba també es va utilitzar el freixe de flor (Fraxinus ornus). Encara que aquest singular freixe pugui ara ser adorable en tots els jardins, sembla natural, natural, és només al nostre país. Avui. Abans no se sabia on podria viure aquest furibund apassionat per l'ambient mediterrani.
A diferència del freixe comú, a la primavera les flors són espectaculars, és a dir, espectaculars des de lluny. De la mateixa manera que té flors verdes que confondre amb el fullatge, aquest porta pètals verds. Per si no fos prou, les flors no es mostren per separat, sinó en grans caps de conjunt molt alçades.
A aquest freixe li diuen “arbre raja” en nombroses cultures: frassino dona mannà en italià, manna en anglès, freixe de raja en castellà, manna-ask en suec i danès, manna-esche en alemany. En basc no tenim mannà... Aquesta operació es deu a la dolçor de la suor que raja de les seves ferides. El primer document d'aquesta comparació amb el mannà bíblic data del segle XV. Tenia gana que la gent tallés els trossos en la pell i tingués sucre en el forat de la boca! Avui dia, si esmolem el ganivet i obtenim aquest sucre, el mannà no, seria un capritx, el més elevat per a alguns cuiners blancs i macos. El sucre és mannosa i l'alcohol que aporta és el mannitol. Farem algun licor amb la suor de la pròxima primavera?
En les dues parcel·les que hi ha al costat de la nostra casa, en Mallua i en el fons de l'anomenat Riu, alguns grans arbres s'han casat amb la primavera. Es va vestir de blanc i negre i es va casar. Són freixes, espectaculars al lluny. Wikipedia diu que “al País Basc, de... [+]
Em trobo en una dificultat, en els últims temps, sobre el nou llibre de l'horta. El jardí està en la meva boca, però la meva llengua (Viscum album) és al meu cap. El primer sermó de la meva vida l'he donat: vaig haver de presentar el llibre a l'església, perquè a la casa de... [+]
“Lizarra gure hilerrietara”, diot azkenekoetan. Sendotasunaren eta indarraren ikur da, bai eta hilezkortasunarena ere, Eskandinavia aldean, adibidez. Ez du botanikarien izena alferrik jarria: Fraxinus excelsior. Fraxinus latinezko lizarra da, baina excelsior hitzak... [+]
Gurea, lizarraren herria. Lizar, Eizaola, Eleixar, Elejarmozaaldea, Elejarmozadana, Elejarpe, Elesarmintegi, Elesarrekosoloa, Elesarzaondoa, Elexar, Elexarbe, Elisar, Elixar, Elizardia, Erreisala, Erreisalpea, Erresal, Erresalde, Erresaleta, Erresaletea, Erresaluzea, Errexaleta,... [+]
Gure mitoetarako zein landare egoki jotzen ditudanari tiraka, aurrekoan hurra, Corylus avellana, aitatu eta “hur” hitza gure hiztegiko zaharrenetakoa ez ote zen galde egin nuen, bateren batek erantzun zezan. Di-da erantzun dit nafartutako lagun giputx batek. Bere... [+]