Donostia preparada per a sistematitzar enquestes
- En un moment en el qual la crisi ha posat en dubte el sistema polític, són cada vegada més els que demanen participar directament en les decisions de les institucions. L'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià vol fer un pas més en aquest àmbit abans que conclogui la legislatura. Té intenció de modificar la norma orgànica per a fer una participació directa i permanent i organitzar els qüestionaris. En primer lloc, obrirà un procés de debat a través de les jornades que se celebraran els dies 4 i 5 d'octubre.
L'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià ha organitzat unes jornades de participació directa els dies 4 i 5 d'octubre en el Palau Miramar. A la mateixa assistiran membres de diferents associacions, polítics i experts internacionals. Per exemple, intervindrà Martin Bülher, membre de l'Institut Iniciative & Referèndum, per a explicar el model de Suïssa, així com Fernando Pindado, expert en participació ciutadana. L'alcalde de Donostia-Sant Sebastià, Juan Karlos Izagirre, serà l'encarregat de donar el tret de sortida a les jornades. En la xerrada, Izagirre explicarà la ponència sobre el model de participació ciutadana de l'Ajuntament de Sant Sebastià. Bàsicament, aquestes jornades seran el preludi d'un procés ampli. L'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià ha anunciat que farà "passos reals" en la participació dels ciutadans en aquesta iniciativa.
Donostia/Sant Sebastià és la capital que destina gran quantitat de personal i recursos per a fomentar la participació en aquests moments i vol fer el salt a la democràcia directa en els pròxims mesos.
La crisi econòmica, les retallades i els casos de corrupció han posat en qüestió l'actual sistema polític. No són pocs els que demanen una reforma en profunditat perquè els ciutadans tinguin la competència de decidir directament. Després de l'aturada dels anys 80, al País Basc els referèndums i les consultes populars han començat a organitzar-se cada vegada més sovint: per corregudes de toros, per recollida de residus… Segons el regidor de Participació de Bildu en Donostia, Axier Jaka Goikoetxea, les consultes s'han realitzat en situacions molt concretes “desdibuixades per un conflicte social”.
L'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià posarà sobre la taula una proposta de sistematització de les consultes i iniciatives ciutadanes: “El que volem és tenir una eina més per a prendre decisions polítiques –diu Jaka-, però interioritzada en el funcionament de les institucions, no com un fenomen extraordinari”.
Nou impuls en els barris
Abans de l'arribada de Bildu al Govern Municipal, ja s'havia realitzat una important labor de participació en Donostia-Sant Sebastià per part de partits de diferents colors. En la dècada dels 90 es van posar en marxa els primers processos participatius en diversos municipis, entre els quals es troba el debat dels pressupostos de la ciutadania. Entre altres coses, seguint la llei, es van crear consells sectorials d'assessorament i el Consell Social, així com una oficina de participació. D'altra banda, en 2007 es va aprovar una nova Norma Orgànica de Participació Ciutadana, similar a la que ja existeix en diverses ciutats de l'Estat espanyol.
Altres ciutats del País Basc també s'han basat en els consells. A Bilbao, per exemple, l'Ajuntament rep a la ciutadania a través dels consells de districte. En aquests consells la representació política depèn del resultat de les eleccions i de les associacions del districte, que no tenen dret a vot. A Vitòria-Gasteiz s'ha donat gran importància als Centres Cívics de cada territori, mentre que en Baiona, en relació amb l'Agenda Local 21, es va aprovar en 2010 la Carta de Participació Ciutadana. Segons un estudi publicat en 2008 pel Grup de Recerca Part Hartuz de la UPV/EHU, les comissions i consells assessoris són els instruments de participació més utilitzats en els municipis. A continuació es troben els fòrums que s'organitzen a través de l'Agenda Local 21 i finalment un grup heterogeni d'assemblees populars, consultes, consells oberts, etc.
Segons Jaka, a l'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià Bildu ha abordat el tema de la participació com un tema transversal, amb l'objectiu de la sostenibilitat: “Quan entrem nosaltres, tot el capital tècnic de l'oficina estava destinat a 2016, amb l'objectiu de treballar aquest projecte amb la ciutadania. Llavors vam dir: tot el que fem serà per a promoure un sistema de participació sostenible i transformar el model institucional”. Així, els directors dels departaments
municipals van iniciar la dinàmica d'educar en la matèria a través de reunions i documentació, i entre les diferents mesures, van triar a les persones referents socialment sensibilitzades en cada departament, “els qui realment entenen la funció pública”, amb la finalitat de diversificar la participació en tot el municipi.
Una altra de les línies obertes és la dels barris. En 2011 es va posar en marxa la iniciativa Auzo eta herriak, Donostia indartu, un procés en el qual la participació de la ciutadania va ser alta. Des de llavors, els regidors i directius de l'Ajuntament han mantingut reunions temàtiques amb els veïns.En el
camí cap al desenvolupament de la participació, l'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià també ha impulsat la creació de diverses associacions de veïns, però treballen en l'àmbit del consell: “És sabut que les associacions de veïns no representen a tots els veïns, a vegades tenen interessos particulars i un ajuntament no pot defensar-los perquè pot provocar una fractura social, però són subjectes molt importants”, explica el regidor.
Precisament han creat el Fòrum d'Associacions de Veïns per a reflexionar sobre el veïnatge i el treball comunitari: “L'objectiu final és que en el futur les assemblees de barri prenguin decisions que afectin les institucions públiques”. No obstant això, aquesta decisió assembleària no seria vinculant, ja que les assemblees de barri no són òrgans constituïts jurídicament per a això, malgrat la seva acceptació política per part de l'ajuntament. A curt termini pretenen donar un nou impuls a aquestes reunions que se celebren en els barris.
Anàlisi dels criteris d'organització dels qüestionaris
“L'anàlisi de les eines està bé, però el més important és l'impacte que tenen. La ciutadania realment decideix?”. La pregunta del regidor Axier Jaka no és una mera retòrica, ja que al llarg de 2014 tenen plena disposició a incorporar en la norma orgànica procediments concrets de participació directa, segons les conclusions extretes de les jornades. Les mesures poden consistir a flexibilitzar les condicions de convocatòria de la consulta popular, establir una partida pressupostària fixa, crear una “Comissió de Participació Directa” permanent, protocol·litzar el paper dels funcionaris…
Prèviament hauran de respondre a un ampli nombre de preguntes en les jornades organitzades a aquest efecte: Només es podrà preguntar per temes estratègics? Consultes a tota la ciutat o també als barris? Quin subjecte pot votar? Serà competència del Govern o del Ple? Les condicions de presentació de les iniciatives ciutadanes, les signatures, l'acreditació, com haurien de ser? I els quòrums?
L'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià considera de gran importància que les condicions per a realitzar les consultes populars siguin les adequades: “No creiem que trobem un paradís, ja que la majoria dels temes porten una gran motxilla a l'esquena, però no faríem una consulta sense garantir els drets de la ciutadania: informació, debat…”.
Com perpetuar la democràcia directa?
La participació directa té uns límits més específics, com els que li imposa la llei. Les consultes municipals conforme al Règim Local espanyol de 1985 no poden ser vinculants. És a dir, no són referèndums, són consultes populars. Els referèndum vinculants només poden celebrar-se per a modificar la Constitució o els Estatuts. D'altra banda, es pot preguntar sobre qualsevol cosa menys sobre Hisenda, ja que els ciutadans no poden decidir directament sobre l'ordenança fiscal, el pressupost o els impostos.
Hi ha una altra dificultat. Com perpetuar un sistema cada quatre anys en què es pot canviar el govern? En aquest sentit, Jaka té clar que els canvis en la norma orgànica no podran “blindar” el nou model, però considera que “costa molt retrocedir, l'oposició és major i la ciutadania està més poderosa” una vegada fets uns passos.
En qualsevol cas, Donostia-Sant Sebastià vol ser un exemple en el tema de la participació, sobretot perquè pot ser la capital pionera a sistematitzar una democràcia directa. En aquest cas, la grandària significa molt: “Els mecanismes de participació directa als pobles petits no són imprescindibles, amb les assemblees populars i aquests espais es pot arribar a un gran espectre de la població; però en una capital de 185.000 habitants això és impossible, queden grans racons de gent en un costat”. Per això, per a Jaka, és fonamental crear mecanismes per a universalitzar la participació.
El govern municipal de Donostia-Sant Sebastià necessita el consens de la resta de grups polítics per a modificar la norma orgànica i ja tenen la invitació per a acudir a les jornades que se celebraran a Miramar. Mentrestant, a la fi de novembre se celebrarà en Igeldo el referèndum de desanexión organitzat per la Diputació Foral de Guipúscoa –l'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià ha mostrat la seva neutralitat–. Jaka ha assegurat que el fet que el referèndum coincideixi en el temps amb la reflexió sobre la participació directa és una casualitat, però ha admès que Igeldo pot fer un estímul per a animar el debat.
EHUko Parte Hartuz ikertaldeko kidea da Josu Larrinaga eta Donostiako jardunaldietan egingo den mahai-inguruan izango da.
Iraganean Euskal Herrian demokrazia zuzena praktikatu omen da...
Adibide historiko horiek komunitateari loturiko jendarteetan gertatzen dira, eta ez hainbeste indibiduoa kontuan hartzen duten jendarte modernoetan. Parte-hartzearen aldeko ekimenetan asko aipatzen dira batzarrak edo orain arriskuan dauden Arabako kontzeju irekiak. Horiek gizarte tradizionaleko erakundeak dira eta praktika nagusia izan da etxeak edo familiak izatea ahotsa. Baina noski, familia eredu bat izan daiteke autoritarioa. Lehen ere gauzak ez ziren miresgarriak.
Komunitateak zer garrantzi dauka honetan guztian?
Auzolana askotan aipatzen da. Gaur egungo auzolanak zerikusi gehiago dauka punk mugimenduaren Do it yourself (zerorrek egin) kontzeptuarekin. Interes berak dituztenak batzen dira, Donostiako Piratak adibidez. Baina auzolana da, agian zuretzako onuragarria ez den lan bat egitea komunitatearen alde. Gizarte modernoan komunitatea gelditzen da? Hori da kontua.
Suitzan galdeketekin erabaki baztertzaileak hartu izan dira.
Azken aldian kontsultekin saltsa handia sortu da. Batzuek planteatu dute erremediorik ezean hori izatea irtenbidea, baina gero ikusi dugu arazo konplexuetan kontsulta zarata ere izan litekeela komunikazioa baino.
Hortaz, galdeketa antolatzeko orduan, zer da zure ustez lehenik eta behin aintzat hartu beharrekoa?
Aurretik egiten den kontakizuna galdeketa baino funtsezkoagoa da. Demokrazia zuzenaren momentua da proiektua oraindik definitu gabe dagoenean. Egitasmo urbanistikoetan, adibidez, proiektua egin eta gero jartzen da erakusketan; noski, jendeak zer esango du jakinduria zientifiko-teknikoz jantzitako totxo baten aurrean… Kontakizunaren momentua parte hartzeko unerik onena da, Olentzerori gutuna bidaltzen diozunean.
Parte-hartze zuzenerako mekanismoak iraunkortu daitezke, Donostiako Udalak egin nahi duen moduan?
Sistematizatzea ondo dago, baina Donostiako Udalak hori egin dezake dagokion eskumenen markoan. Gaur egun asko hitz egiten da “maila anitzeko gobernantzaz”. Udal batek egin dezake politika oso ausarta parte-hartzearen inguruan, baina jendea zapuztuta senti liteke. Hori gertatu da Agenda 21ekin; udalak saiatu izan dira gauza asko egiten eta jendeak ikusi du arbola batzuk landatzea posible duela, baina AHTa zure herritik pasatzen denean ez dagoela zereginik.
Beraz...
Donostiakoa bihur liteke erreferentzia bat, baina adibide bat jarriko dizut. Eusko Jaurlaritzak onartutako Lurzoruaren Legeak parte hartzeko mekanismoak aurreikusten ditu eta Bilboko Udaleko Hirigintza Saila Ezker Batuaren menpe zegoenean, teknikariekin jardun ginen hori martxan jartzeko. Interesa sortu zuen, teknikariek ikusten zutelako euren lana erraztu egin zitekeela. Gero etorri zen Azkunaren gehiengo osoa eta ez genuen ezer gehiago jakin. Kultura politikoan aldaketarik ez badago, agintearen araberakoa izango da dena, baldin eta ez baduzu arautegi bat sortzen.
Orduan, herritarrek erabakitzeko gaitasun gehiago nahi badute, zein bide hartuko dute?
Gobernagarritasuna osatzen duten aparatuak zalantzan jartzen direnean, jendea “oldartu” egiten da parte-hartze gehiago eskatzeko. Politikariak beti esan dezake arautegi bat badagoela, baina duela bi urte Donostian uholdeekin gertatu zena pasa liteke, eta hori kontuan hartu behar da. Oldartze bidezko parte-hartzea asko praktikatu duen herri batean bizi gara, mundu guztiak daki gizarte mugimendu bat sortzen.
Munduko demokrazia garatuenetakotzat jo izan da Suitzakoa. Demokrazia zuzenaz hitz egiterakoan, herrialde hori hartu ohi da adibide. Suitzarrek XIX. mendetik dute euren agintariek onartutako legeak erreferendum bidez atzera botatzeko aukera eta proposatutako ekimenen bozketak ere aspaldikoak dira.
Urtean gutxienez lauzpabost erreferendum egiten dira herrialde helvetiarrean afera ugariren inguruan. Zenbait gai estrategikotan ezinbestekoa da erreferenduma egitea, eta gainerakoetan, federazio osoan 50.000 sinadura bildu behar dira galdeketaren bidea irekitzeko. Horietan erabakitakoa loteslea da.
Herri gehienetan udal gobernua herritarren batzarrak aukeratzen du eta zenbait kantoietan oraindik iraunten dute landsgemeinde edo lurralde asanbladek; legeak eta aurrekontuak onartzen dira horietan.
Erreferendumak deitzeko erraztasunak izaera prebentiboa dauka. Alderdiek nahiago izaten dute aurretik gaiak adostu gerora herritarrek atzera botatzeko arriskua izan baino. Bestetik, sistemaren iraupenerako suitzarren kultura politikoa nabarmendu du askok, Estatuaren ardura eurena ere badela sentitzen baitute.
Baina kontraesanak ere badaude. Bestela, nola uler liteke emakumeek 1971 urtera arte botoa emateko eskubiderik ez izatea? Azken urteetan lege xenofobo zenbait ere onartu dituzte herritarrek, eskuin-muturreko alderdiek proposatuta. Bestalde, 2011n etxean armak gorde ahal izatearen alde bozkatu zuten suitzarrek, eta berrikitan gizonezkoen derrigorrezko zerbitzu militarrarekin segitzea erabiki dute.
Demokrazia zentzu zabalean hartuz gero, erabaki eta jarrera horiek zerikusi gutxi dute kultura politiko demokratikoarekin.
Iraganean demokrazia zuzenarekin zerikusia zuen zuzenbiderik izan zela dioenik bada. Maite Lafourcade Paueko Unibertsitateko irakaslearen esanetan XVII. mendeko Lapurdin etxeko jaunek komunitatean hartzen ei zituzten erabakiak. Pablo Sastre idazleak, bestalde, azkeneko saiakera liburuan dio Goi Erdi Aroan erresumarik ez zegoenean herri-batzarrak zirela erabakiguneak: “Komunitateari zegozkion arazoak eta auziak bertan elkarrekin eta nola-halako igualdadean erresolbitzen ziren”.
Arabako kontzejuek antzinako sistema horren ondorengotzat dute euren burua. Lurralde osoan 336 kontzeju daude –ia guztiak kontzeju irekiak dira– eta 35.000 lagun bizi dira. Kontzeju irekietan herritarrek hartzen dituzte erabaki guztiak, eta hauteskunde bidez aukeratutako batzorde eta presidenteek erabaki horiek betetzen dituzte. Preseski, aurten izango dira bozketak, azaroko azkeneko igandean –herritarren %80ak parte hartzen du batez beste aukeraketan–.
Javier Argote Arabako Kontzejuen Elkarteko lehendakariak dioenez herritarren partaidetza gaiaren araberakoa da; eztabaida sortzen duen auziren bat tartean bada, jendeak kontzejura jotzen du: “Erabakitzeko gaitasuna izateak jendea motibatu egiten du”. Gaiak eztabaidatzeko unean lehendakariaren figura oso inportantea da, normalean berari iristen baitzaio informazioa Aldunditik edo Udaletik, hori ondo igortzen jakin behar du. Kasu batzuetan teknikariak ere joaten dira azalpenak ematera, eta gauzak garbi ez badaude, hurrengo aldirako uzten da erabakia.
Argoteren ustez, zenbait herrietako auzo edo elizateetan kontzeju irekien eredua aplikagarria da, udalerri osorako diren eskumenak errespetatuz. Dena den, tokiko erakunde hauen etorkizuna zalantzan dago, aurki Espainiako Legebiltzarrean tokiko administrazioen arrazionalizazio Legea onartuko baitute: “Arriskua handia da, ez soilik kontzejuentzat, baita udalerri txikientzat ere” dio Argotek.
4.000 lagun auzolanean urtero
Kontzejuetan herritarren parte-hartzea ez da erabakietara mugatzen. Urtero lauzpabost vereda edo auzolan egiten dituzte, ez soilik bideak edo askak garbitzeko, baita obra txikiak egiteko ere. Zenbait kontzejutan ordenantza bidez dute arautua auzolana eta gutxi batzuetan derrigorrezkoa da parte-hartzea, isunik jaso nahi ez bada. Araban 3.000 eta 4.000 lagun artean aritzen dira urtean halako auzolanetan.
Hezkuntzaren ardura konpartitua dela eta familiaz eta eskolaz harago herria bera eremu hezitzailea dela, herritarrak hezitzaile ere badirela ulertzen du Herri Hezitzaileen Sareak. Otxandiok (irudian) bat egin berri du sarearekin eta dagoeneko 36 herri direla jakinarazi dute.
Felicitats als durangarras que han tingut l'oportunitat d'expressar la seva opinió sobre un megaprojecte urbanístic heretat en matèria urbanística. No són poques les persones que s'han animat a participar en la consulta organitzada, donada la política que alguns partits... [+]
El 23 de setembre de 2020 participem en l'Auzogune del Casc Vell. El barri és l'espai de participació que proposa l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz, on ciutadans, tècnics municipals, associacions i polítics intercanvien opinions. En el primer punt de l'ordre del dia se'ns explica... [+]
