Madrid 1635. Es va estrenar la coneguda obra La vida és somni de Calderón de la Barca. Amb l'èxit de les primeres actuacions, a l'any següent, en 1636, es van llançar al mercat les dues primeres edicions impreses de l'obra. Però per a llavors ja es trobaven al carrer diverses còpies pirates manuscrites de l'obra. Aquestes còpies les escrivien els memorizadores, els llicenciats que acudien a les obres mancant un altre mitjà de vida, recollien la versió més completa possible de l'obra i venien còpies al carrer. I si aconseguien que les versions originals arribessin a vendre abans d'arribar als llibreters, les vendes en el mercat negre milloraven notablement.

Calderón no va ser l'única víctima de la pirateria; altres dramaturgs, com Molière o Lope de Vega, també es van queixar del treball dels memoristes. Segons Lope de Vega: “Si copien els meus treballs, almenys que els reprodueixin correctament”. De fet, era habitual que les còpies anessin de molt mala qualitat. Per exemple, La vida és somni està compost per uns 3.000 versos, i la millor falsificació que ens han arribat no té més que la meitat dels versos, al voltant de 1.500; el pitjor, només 100.

Però la pesta dels memorizadores no era nova, sinó que, per contra, és tan vella com el teatre. En l'Antiga Grècia van ser excel·lents memorizadores, ja que en l'època en la qual les representacions de les obres de teatre eren més escasses, podien recordar centenars de versos. Poques vegades transcrivien les obres, la majoria de les vegades les guardaven en la memòria per a després recitar-les pels carrers. És cert que a causa d'aquesta activitat l'autor era despullat de part del públic, però també era un mode de fer arribar les obres als ciutadans que no podien acudir als teatres.

Entre els pirates també hi havia corsaris amb el permís de l'autor o del propietari. El seu treball va ser fonamental, per exemple, per a preservar l'Alcorà. Al principi, Mahoma va explicar als seus seguidors de manera oral el que anava a ser el llibre sagrat dels musulmans. Però com sabia que després de la seva mort es podia perdre el contingut de l'Alcorà, va triar a diversos memorizadores perquè aprenguessin de memòria tots els focs i fossin els escrivents oficials de l'Alcorà. Muad ibn Chabal, Ubayy ibn Kab i Zayd ibn Tabit, entre altres, van formar part del grup de memorizadores nomenats per Mahoma per a commemorar l'aniversari de la seva mort. Les ordres de l'Alcorà solien escriure's en fulles de palmera, en pedres o en omòplats de gambo. L'any 633, en la batalla d'Aqraba, van morir gairebé tots els memorizadores de Mahoma. Llavors, el califa Abu Bakr va reunir els pocs memorizadores que van aconseguir sobreviure la batalla i, sota la responsabilitat de Zayd ibn Tabit, va ordenar anotar en un sol llibre tots els focs de l'Alcorà perquè no es perdin per sempre.