La del plebiscit català no és nova, la idea va sorgir de seguida després de la manifestació de la Diada de l'any passat. És un antídot contra la prohibició del referèndum. El que succeirà a Catalunya en 2014 o 2015. La notícia, la data del plebiscit proposat pel president Artur Mas per a 2016, va revolucionar l'independentisme.

A la vista de la resposta de Mariano Rajoy a Mas, ara es pot veure com es produeix el primer xoc del referèndum i quan se celebra el plebiscit. La resposta del Govern de Madrid no ha estat la més dura, ja que tanca les portes al referèndum, però ofereix pastanaga a CIU i Mas. Hi haurà temps per a postures més dures. Però si arriba el xoc, i cadascun està acumulant la seva pròpia trinxera amb arguments de tota mena, ja que cal demostrar que cadascun fa tot el que pot per a adaptar-se al que pot ser en una democràcia occidental.

Ha estat Rajoy el que ha fet la seva aposta, però no es pot imaginar que es vagi més enllà del pacte fiscal. Es tracta de resistir, de demostrar que la legalitat espanyola està per sobre de la voluntat dels catalans. I, mentrestant, arribar a un acord amb el PSOE a Espanya. Si, a petició de la UE, l'objectiu de dèficit pressupostari es va complir de la nit al dia en la Constitució, buscaran fórmules per a afrontar el repte català.

No podran seguir igual, a més d'alimentar a l'independentisme català, a Europa tampoc donaria un aspecte net. El pacte fiscal i el model federal que s'ha d'oferir, mentre s'aborda l'amenaça de la por, sobretot amb l'economia i amb l'exclusió de la UE. Però no serà suficient, i també hi haurà amenaces més dures: La suspensió de l'Estatut; les amenaces jurídiques amb Mas i altres dirigents; i amb Espanya, com no, la força i l'amenaça de l'exèrcit. Les referències contínues dels Balcans són aquí. I també l'activitat de l'extrema dreta espanyola.

I MAS QUÈ? Mes es mou per la Diada de l'any passat, que va ser capturada per l'ona de l'independentisme i que des de llavors l'està surfeando d'una manera vaga. Javier Pérez Royo, per exemple, té clar que les eleccions autonòmiques de l'any passat van ser plebiscitàries i Mas va perdre: “Ningú pot superar l'anul·lació d'unes eleccions plebiscitàries, això és definitiu i irreversible” (El País , 06-09-2013).

El director de Vilaweb, Vicent Partal, veu amb força a Mas, però li dona més importància que Pérez Royo, considerant-ho clau en aquest procés. “Té una imatge contundent (...) I una gran part del poble, fins i tot la part que no vota, reconeix que sense ella tot això no anava a tirar endavant”.

Tanmateix, la incertesa és gran, i l'independentisme té clavat en el seu cervell el retrocés de l'Estatut de José Luís Rodríguez Zapatero de 2006.

I quines possibilitats té la Generalitat? Ara com ara, continuar acumulant forces i convocar un referèndum en 2014, tal com estableix l'acord de govern en ple. La següent Diada no seria una mala data. Espanya li ho negarà, i llavors sí que es convocarien eleccions plebiscitàries en el mateix hivern de 2014 o en el primer semestre de 2015, segons Rajoy. Això és el que creï el president d'AMI (Municipis per la Independència), Josep Maria Vila d’Abascal: “Es poden aprofitar les eleccions municipals de maig de 2015 per a realitzar el plebiscit”.

En funció dels resultats es faran els següents passos, que segons la posició d'Espanya poden arribar fins a la declaració d'independència. Però això és anar massa de pressa, són molts els escenaris i no es pot predir com s'obriran. No obstant això, no hi ha dubte que l'independentisme català continua creixent i que, de l'una o l'altra manera, trobarà la manera d'expressar la seva majoria.

De qualsevol forma, coneixent les trajectòries de Mas i CIU, no es pot descartar que es vulgui alentir el camí i que hi hagi un acord amb el PSC que reconegui el dret a decidir. Si Mes s'embussés en les pròximes eleccions, l'opció de CIU seria l'opció més ajustada a la realitat. Per la força de l'independentisme, seria la hipòtesi més feble, però des del punt de vista del deixant de cadascun, també la més inevitable.