És sabut que l'espia estatunidenc Edward Snowden, que actualment resideix en l'exili rus, ha donat a conèixer nombrosos papers sobre les activitats de les agències de seguretat estatunidenques i britàniques, entre ells els relatius a l'espionatge informàtic. El camí per a trencar la privacitat de les comunicacions ha estat treballar en col·laboració amb empreses multinacionals com Microsoft i Google.

Per a robar la informació que es comparteix en el món, tècnics d'espionatge oficial han treballat en sistemes d'encriptació d'informació i, en concret, en generadors de codi. Com? Un exemple és que els generadors de codi han de crear números aleatoris perquè els usuaris puguin utilitzar-los com a contrasenyes; els tècnics d'espionatge limiten el nombre de números aleatoris a un interval curt, manipulant els generadors de codi.
Segons els papers de Snowden, cada any s'utilitzen més de 200 milions d'euros per a produir “manipulacions” en els programes de seguretat i tancar els negocis amb les empreses abans citades.

Què fer sobre aquest tema?

Sembla que no podem fer molt, però per a donar un consell general, l'ús cada vegada major de sistemes de programari lliure pot ser una bona opció per a l'autodefensa. D'aquesta manera, es posaran dificultats a les organitzacions d'espionatge, ja que manipular els programes que estan a l'abast de molts informàtics pot resultar més difícil.

Amb l'excusa de les excuses, les empreses que participen en la xarxa d'espionatge han justificat la seva activitat en nom de la legalitat, és a dir, si una entitat estatal realitza una sol·licitud concreta en nom de la seguretat, com negar la prestació d'aquest servei?

Serà molt difícil que les empreses sàpiguen si el que diuen és legal, però èticament aquestes activitats no tenen cap punt de suport. Heus aquí, a través d'aquestes línies, nostra més ferma queixa des de la nostra petitesa.