Euskaldun Gazteria (EG) actua en l'àmbit de la Mancomunitat Popular Garazi-Baigorri. “Atès que Baxenabarre sempre ha estat un espai rural, molts dels seus joves viuen aïllats del món exterior –diu Graxi Irigaray membre d'EGI–, per la qual cosa l'objectiu de l'associació és formar als joves en temes tan diversos com el desenvolupament territorial, els problemes de l'agricultura o el basc”. A més de reflexionar sobre aquestes àrees, l'objectiu és que els joves se submergeixin en projectes participatius. La cerca d'ocupació és cada vegada més difícil entre els joves i és una de les principals preocupacions d'EG en l'actualitat. Es va informar de la iniciativa posada en marxa per l'associació Sü Azia de Zuberoa: als joves se'ls ajudava a dur a terme les empreses creades; amb els diners aportats per alguns estalviadors se'ls generava un fons i amb això se'ls prestava als joves emprenedors els diners que necessitaven, sense cobrar taxa. Seguint aquest model, EGK va posar en marxa a la fi de 2009 una campanya per a iniciar el projecte GALT. Quan es van aconseguir 80 estalviadors, l'associació es va presentar oficialment.

Organització solidària

Cada estalviador de GALT presta 180 euros que van a un fons. Aquests 180 euros es poden pagar en un únic pagament o a raó de 15 euros al mes. Dels estalviadors, sis formen una oficina que decideix quant diners se li dona al projecte que ha realitzat la sol·licitud i quan retornarà els diners prestats. Aquesta oficina també compta amb el suport d'un comitè tècnic format per membres professionals de l'empresa. “Quan la gent que té com a objectiu crear una empresa es dirigeix a nosaltres, ens envia el dossier del projecte, i en funció d'això decidim quant diners aportem. No financem tot el projecte, donem una petita subvenció per als primers passos: hem donat un màxim de 7.000 euros i almenys 1.500”, ha explicat Irigaray.

Per a poder optar a la subvenció de GALT, el projecte ha de complir una sèrie de requisits: Ser un projecte que busca dinamitzar l'economia de l'interior d'Ipar Euskal Herria, amb respecte a la terra, i que la majoria dels seus membres tinguin entre 18 i 35 anys. Amb el projecte ja han contribuït a la creació de quatre empreses i per a això han prestat un total de 17.000 euros.

En un termini donat, atès que han de retornar els diners dipositats als estalviadors, l'associació desapareixerà quan s'esgoti el fons. La intenció dels membres d'EG és que quan una associació desaparegui es vagi creant una altra, buscant més estalviadors. A més, volen estendre el model a altres territoris: “Al Sud viu més gent que aquí i, encara que això pot implicar majors dificultats en l'organització, també pot influir més”, afirma Irigaray. “Si aprenem a treballar en solidaritat, aquest tipus de projectes poden funcionar a gran escala”.