Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

1.000 dies d'Allèn

  • L'11 de setembre de 1973, Augusto Pinochet es va declarar en un cop d'estat a Xile i, segons s'ha confirmat recentment, Salvador Allèn es va suïcidar en un atemptat amb bomba. Per tant, s'inicia una dictadura de 16 anys al país sud-americà i s'acaba el mandat que Salvador Allèn va guanyar en les urnes tres anys abans.

Va fer un llarg camí en política abans que el cirurgià Salvador Allende Gossens (1908-1973) arribés a la presidència de Xile. Va entrar en política en 1929 de la mà del grup Avanç. Quatre anys més tard va ser un dels fundadors del Partit Socialista de Xile. En 1939 va ser nomenat ministre de Sanitat en el govern d'Aguirre Cerdà, en 1943 secretari general del Partit Socialista i en 1966 president del Senat. Va ser candidat a la presidència de Xile en quatre ocasions, en 1952, 1958, 1964 i 1970. En el primer intent va obtenir només el 5,44% dels vots, en el segon es va incrementar notablement amb un 28,91% i en el tercer intent va aconseguir els millors resultats de la seva història, el 38,92%, però superant el 55% dels vots del seu candidat de dretes, Eduardo Frei.

Jorge Alessandri era el principal favorit per a guanyar les eleccions del 4 de setembre de 1970, segons totes les enquestes. Pel que sembla, segur del triomf del candidat conservador, el Govern dels Estats Units no va fer grans esforços en la campanya contra Allèn, a la qual van arribar uns 250.000 dòlars a través de l'empresa ITT. Segons altres fonts, l'ajuda que es va enviar des dels Estats Units tenia set xifres de recaptació estatunidenques per vendes. Si va anar així, no va ser suficient per a tapar les febleses d'Alessandri i les eleccions van ser guanyades per Allèn (36,6%), seguit de prop per Alessandri (34,9%).

La resposta de Washington va ser immediata. Per ordre de Richard Nixon, la cia va preparar dos plans per a evitar que Allèn arribés a la presidència. El pla Track One tenia com a objectiu que el congrés triés a Alessandri. El pla Track Two preveia la suspensió dels resultats de les eleccions en considerar que s'ha produït una situació d'inestabilitat política. Tots dos plans van fracassar, el 24 d'octubre el Congrés va proclamar a Allèn com a president i va assumir el càrrec el 4 de novembre.

Èxit de les primeres mesures

El nou Govern d'Unitat Popular va posar immediatament en marxa la nacionalització dels sectors clau de l'economia. Els principals recursos de Xile estaven en mans d'empreses estrangeres i les mesures governamentals anaven a impedir que els beneficis d'aquests recursos s'escapessin del desastre. A més, Allèn va accelerar i va aprofundir en la reforma agrària empresa per Frei, destruint el sistema latifundista. En el primer any de Govern, el PIB de Xile va créixer un 8%, complint a més amb la promesa de campanya: van congelar el preu dels productes de consum i van augmentar els salaris dels treballadors. Això es va aconseguir mitjançant l'emissió de diners en paper, i l'economista del govern tenia raó: l'emissió de bitllets no augmentaria la inflació, almenys a curt termini. Entre 1968 i 1972 el salari mínim es va triplicar (segons el diari dretà El Mercuri, publicat al setembre de 1989).

Al marge de l'economia, les millores també van ser notables en l'àmbit social. En l'àmbit sanitari, el nombre de metges va augmentar un 6,6% durant el mandat d'Allèn, el d'infermeria un 17,8% i el d'odontòlegs un 31,5%. En 1972 les despeses de salut van suposar el 3,5% del pressupost (la despesa mitjana en la dictadura, que començaria l'any següent, era del 0,6%). En educació, l'escolarització de 6 i 14 anys va aconseguir el 94%. Els llibres, el material escolar i el desdejuni es repartien gratuïtament a tots els nens i nenes de l'ensenyament bàsic i el menjar era gratuït per als alumnes amb menys recursos. El Govern d'UPyD va aplicar immediatament la mesura de repartiment de mig litre de llet per nen, i quan la producció interna va ser insuficient i va caldre importar llet, també es va retenir la distribució gratuïta. La pensió de viduïtat, que fins a 1970 ascendia al 50% de la pensió de jubilació del mort, va ser incrementada al 100% pel govern socialista.

El problema de l'habitatge era greu a Xile. El terratrèmol de maig de 1971 va elevar el dèficit fins als 520.000. Durant el mandat de Frei es van construir 39.000 habitatges a l'any, mentre que en la dictadura de Pinochet es van construir 30.000. I a pesar que el Govern d'UPyD no va aconseguir resoldre el problema, es va aconseguir elevar la xifra a 52.000.

Les esquerdes de la prosperitat

La reforma de l'agricultura va provocar problemes en la puixant indústria agrícola de Xile. Els terrenys van ser cedits als agricultors, però els nous propietaris controlaven només una part del procés productiu i no disposaven dels recursos i el temps necessaris per a adaptar-se al nou sistema.

A més, l'economia va començar a sofrir les conseqüències d'una emissió desmesurada de moneda: la inflació va aconseguir el 225% en 1972 i el 606% en 1973.

Prohibint el sistema de preus lliure, els preus eren fixats pel govern. Quan l'economia va deixar de créixer, va arribar l'escassetat de productes de consum bàsics i, amb això, el mercat negre que multiplicava els preus oficials es va disparar.

Segons Belarmino Elgueta, exdiputat del Partit Socialista de Xile, “sens dubte, la direcció política i administrativa d'UPyD va cometre errors en l'execució del projecte. Però aquests errors no neguen la utilitat del projecte bàsic i no desvirtuen els resultats positius obtinguts fins a la data”.

Enemics a casa i fos

L'error i la fragmentació de l'esquerra xilena –els comunistes van secundar fins al final al govern d'Allèn, però els socialistes cada vegada se sentien més alt les discrepàncies amb ell–, el major obstacle d'UPyD eren els adversaris polítics. El mandat es va iniciar en una minoria neta. En les eleccions parlamentàries de 1973, UP-PSOE va aconseguir millorar els resultats de 1970 (43,5%). L'oposició necessitava més de dos terços dels vots per a destituir a Allèn. I encara que no ho va aconseguir, Allèn va continuar governant en minoria i els esforços per acostar-se a l'oposició van ser inútils. A més, des del principi, els grups socials d'alt i mitjà nivell de Xile van portar al carrer el descontentament provocat per les mesures d'Allèn, el que va accentuar la polarització de la societat xilena. L'economia també es va veure afectada pels boicots promoguts per l'oposició: tancaven empreses, fomentaven aturs en diferents sectors, destruïen productes bàsics o amagaven per a augmentar els problemes de subministrament...

Abans de les reformes d'Allèn, els sectors econòmics més lucratius de Xile estaven en mans d'empreses estrangeres (i quan diem estrangers, principalment estatunidencs). El 15 de setembre de 1970 Richard Nixon va llançar a Richard Helms, director de la CIA, una frase que més tard seria coneguda: “Deixarem a crits l'economia de Xile”. I ho van fer bé: van tallar les línies de crèdit, van bloquejar els comptes de Xile als Estats Units, van pressionar a les entitats financeres perquè no invertissin a Xile... Segons l'historiador francès Christian Delois, dels 270 milions de dòlars que Xile anava a rebre en 1972, només va rebre 32 pel bloqueig dels Estats Units.

El Govern dels Estats Units, fins i tot abans de la presa de possessió d'Allèn, va començar a intentar impedir que els socialistes obtinguessin el poder, va trigar tres anys a rebentar la base econòmica xilena i va tenir una participació directa en el cop d'estat de fa 40 anys –si abans no era clar, 20.000 documents desclassificats per la CIA en 2010 no deixen lloc a dubtes–.

Què hauria passat si no hi hagués hagut un cop d'estat? La pregunta no té una resposta clara, ja que el possible molí porta 40 anys girant. El govern de 1.041 dies d'Allèn és una obra inacabada i sobtadament interrompuda. És difícil repartir els mèrits de les fortaleses i els errors de les febleses, per sobre de la idealització dels sectors de l'esquerra i de la distorsió dels de la dreta, treure conclusions objectives, destacar les aportacions del projecte de tres anys. En 1997, un equip d'investigadors va fer un gran esforç per a fer un repàs exhaustiu i objectiu al mandat d'Allèn. El projecte, compost per dos gruixuts volums, Els mil dies d'Allèn, va consistir en una exhaustiva recopilació de documentació sobre el tema, que posteriorment s'utilitzarà per a diverses interpretacions. Però tal com va reconèixer el responsable del projecte, Arturo Fontain i Miguel González Pino, realitzar estudis objectius “no és fàcil, sobretot per la càrrega ideològica que té el tema”. És més fàcil esmentar la lliçó dels 1.000 dies d'Allèn, que s'ha posat de manifest en altres parts del món i en altres èpoques: Tocar els interessos dels Estats Units és molt perillós.

Neurri ekonomiko nabarmenenak

Hona hemen UPren gobernuak 1970. urte amaieratik Pinocheten estatu kolpera bitartean hartutako neurri ekonomiko nagusiak, kongresuan gehiengoa zuen oposizioa gaindituz batzuetan, aurkari politikoen babesaz besteetan.

Txileko historiako nekazaritza erreformarik sakonena burutu zen. Latifundio sistema ezabatu eta, guztira, 5.294.750 hektarea nekazarien artean banatu zituzten.

1971n kobrearen nazionalizazioa onartu zuen kongresuak, 1966an Eduardo Freiren gobernuak abiatutako prozesua gauzatuz.

Oposizioaren babes osoa izan zuen neurriak eta, ondorioz, Txileko esportazio baliabide nagusia Estatuaren esku geratu zen (lehen, kobre hobi gehienak enpresa estatubatuarren esku zeuden).

Urte berean, gatzua minerala nazionalizatzeko prozesua burutu zen, Soquimich enpresa esku publikoetara pasa zenean.

Bethlehem Iron Mines enpresa nazionalizatuta, Estatuak burdina eta ikatz ekoizpenaren ardura hartu zuen.

Banku pribatuen nazionalizazio prozesua abiatu zen. 1971 eta 1972. urteetan Txileko banku pribatuen erdia, gutxi gorabehera, kudeatzen hasi zen Estatua.

Telefono konpainia nazionalizatu zuten, ordurarte ITT (International Telephon and Telegraph) enpresa estatubatuarraren eskutan zegoena.

Estatu enpresak sortu zituzten produktuen merkaturatzea eta banaketa bermatzeko: Enavi, Eca, Dinac, Dinatex, Dirinco... Lehen, sektorea atzerriko enpresek monopolizatzen zuten: Williamson Balfour, Ducan Fox eta Codina.

Allenderen irudia zikintzeko obsesioa

Allenderen ibilbidearen bertsio faltsutu eta interesatua 1973ko irailaren 11n bertan abiatu zuten estatu kolpea justifikatu nahi zutenek, APren gobernuaren Txileko nahiz atzerriko aurkariek. Baina azken urteotan Allenderen aurkako obsesioak izena eta abizena ditu: Víctor Farías filosofo txiletarra eta Berlingo Unibertsitate Libreko irakasle ohia.

2005ean Faríasek polemika piztu zuen Salvador Allende: Antisemitismo y Eutanasia argitaratu zuenean. Liburuan Faríasek jarrera arrazistak, homofoboak eta antisemitak egozten dizkio Txileko presidente ohiari. Allendek 1933an Higiene mental y delincuencia izeneko tesia prestatu zuen mediku titulua lortzeko, eta Farías testu horretan oinarritu da Allenderen “bekatuak” nabarmentzeko. Nazioarteko eskuineko prentsak titular deigarrien bidez zabaldu zuen Faríasen “aurkikuntzaren” berri: Allende faxistatzat eta antisemitatzat joa eta Allende heroi sozialistak homosexualitatea “senda” zitekeela uste zuen zioen The Daily Telegraph kontserbadoreak.

Batetik, Allendek tesia idatzi zuenean urte batzuk falta ziren Bigarren Mundu Gerrarako eta urte gehixeago homosexualen aldeko eta arrazismoaren aurkako mugimenduek indarra hartzeko. Beraz, Allenderen hitzak ezin dira, besterik gabe, egungo testuinguruan txertatu. Bestetik, Allenderen jarraitzaileek diotenez, haren tesian agertzen diren erreferentzia antisemita, arrazista edo homofoboak ez dira egilearen hitzak, Cesare Lombrosoren aipuak baizik; eta Allendek Lombrosoren iritziak kritikatzen ditu, hain zuzen. Bertsio bat zein bestea egiaztatu nahi duenak http://www.elclarin.cl/fpa/pdf/tesis_sag.pdf helbidean aurkituko du Allenderen tesi osoa.

Handik urtebetera, 2006an, Faríasek beste liburu bat argitaratu zuen: Salvador Allende: el fin del mito. Alemaniako Errepublika federal ohieko hainbat dokumentutan oinarrituta, Txileko Alderdi Sozialistak 1930eko hamarkadan naziekin izan zituen harremanak eta Allenderen gobernuak SESBekin izandako loturak ditu hizpide. Allenderen aldekoek, besteak beste, Txileko kongresuak Hitlerri bidalitako gutun bat erabili zuten Faríasen teoria berriak errefusatzeko; gutuna Kristal Hautsien Gauaren ondoren (1938) bidali zuten, gau hartan naziek egindakoa salatzen du argi eta garbi eta Salvador Allenderen sinadura dauka, besteak beste. Egoitza Espainiako Estatuan duen Presidente Allende Fundazioak Faríasen aurkako auzi eskea egin zuen, Txileko presidente ohiaren aurkako kalumniak argudiatuz.
Auzi eskeak ez zuen aurrera egin, baina Faríasek piztutako polemikak ere ez. Hala ere, ez zuen amore eman bere gurutzadan; 2010ean Los Documentos Secretos de Salvador Allende. La Caja de Fondos En La Moneda argitaratu zuen Allenderen inguruko konspirazio kontu amaiezinekin jarraitzeko. Oihartzun txikia izan zuen hirugarren atal horrek.
 


ASTEKARIA
2013ko irailaren 15
Més llegits
Utilitzant Matomo
Azoka
T'interessa pel canal: Historia
Lineal A idazkunik luzeena

Lineal A duela 4.800-4.500 urte erabilitako idazkera minoikoa da. Berriki, Kretako Knossos jauregi ezagunean, bolizko objektu berezi bat aurkitu dute, ziurrenik zeremonia-zetro gisa erabiliko zutena. Objektuak bi idazkun ditu; bata, kirtenean, laburragoa da eta aurkitutako... [+]


Homes al capdavant, dones al pont

Londres 1944. Una dona, de nom Dorothy, va ser fotografiada mentre realitzava labors de soldadura en el pont de Waterloo. No tenim més dades sobre Dorothy que el seu nom, però fins fa deu anys tampoc ho sabíem. La sèrie de fotografies va ser trobada en 2015 per la... [+]


Resako aztarnategia Andosillan
Ebroko muga zaharraren lorratzetan

Nafarroako Erriberako Andosilla herrian, sorpresa ugari ematen ari den indusketa arkeologikoa egiten ari dira Aranzadiko arkeologoak eta herritar boluntario taldeak. Resako aztarnategian orain arte oso ezezaguna zaigun Goi Erdi Aroko gizarteak hobeto ulertzeko aztarnak aurkitu... [+]


2025-03-31 | ARGIA
Demanen a Vitòria que s'aclareixi el cas Iruña-Veleia i que no es destrueixi el patrimoni
En la manifestació del 30 de març a Vitòria-Gasteiz, han demanat que s'aclareixi "definitivament" el cas Iruña-Veleia contra l'agressió. La plataforma ha denunciat les "destrosses" que s'han produït en el jaciment i ha posat en valor la responsabilitat de la Diputació... [+]

Ezkabako ihesaldia gogoratzeko, La Fuga mendi-martxa

Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.


Homosexualen aurkako Bilboko auzitegia

Bilbo, 1954. Hiriko Alfer eta Gaizkileen Auzitegia homosexualen aurka jazartzen hasi zen, erregimen frankistak izen bereko legea (Ley de Vagos y Maleantes, 1933) espresuki horretarako egokitu ondoren. Frankismoak homosexualen aurka egiten zuen lehenago ere, eta 1970ean legea... [+]


2025-03-26 | Axier Lopez
Espainiako Guardia Zibilaren historia bat
Hemendik alde egiteko arrazoiak

Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]


Koordinakundea eratu dute, Bigarren Mundu Gerran deportatu zituzten euskal herritarrak ezagutarazteko

Deportazioaren Memoriarako Euskal Koordinakundeak aintzat hartu nahi ditu Hego Euskal Herrian jaio eta bizi ziren, eta 1940tik 1945era Bigarren Mundu Gerra zela eta deportazioa pairatu zuten herritarrak. Anton Gandarias Lekuona izango da haren lehendakaria, 1945ean naziek... [+]


2025-03-21 | Axier Lopez
‘Pikoletoak’ ere Euskal Herrian euskaraz

Guardia Zibilaren historia bat - Hemendik alde egiteko arrazoiak izenburupean, datorren astean argitaratuko dugun 305. LARRUN aldizkariaren pasarte batzuk dira ondorengoak, erakunde armatuaren sorrera garaietan girotutakoak.


Hwei-Ru Tsou. Brigadista txinatarrak xede
“Batera gogoratzen ditugu Gaza eta Gernika!”

Iazko uztailean, ARGIAren 2.880. zenbakiko orrialdeotan genuen Bego Ariznabarreta Orbea. Bere aitaren gudaritzaz ari zen, eta 1936ko Gerra Zibilean lagun egindako Aking Chan, Xangai brigadista txinatarraz ere mintzatu zitzaigun. Oraindik orain, berriz, Gasteizen hartu ditu... [+]


Estatua perfumatuak

Eskultura grekoerromatarrek bere garaian zuten itxurak ez du zerikusirik gaurkoarekin. Erabilitako materiala ez zuten bistan uzten. Orain badakigu kolore biziz margotzen zituztela eta jantziak eta apaingarriak ere eransten zizkietela. Bada, Cecilie Brøns Harvard... [+]


Maite Errarte:
“Etorkizuneko etnografoek sakelekoen bilakaera aztertuko dute akaso”

Aranzadi Zientzia Elkarteko Etnografia Sailaren zuzendari berria da Maite Errarte Zurutuza (Beasain, 1995), urrian Fermin Leizaolaren lekukoa hartu ondoren. Kultura materiala aztertzen jarraitzeko beharra azpimarratu du, gizartearen memoria eta bizimodu aldaketak erregistratzeko... [+]


Benetako ninjek ez dute misteriorik

Japonia, XV. mendea. Espioitzan eta hilketa ezkutuetan espezializatutako eliteko talde militarra sortu zen. Edo horixe uste du behintzat Stephen Turnbull historialari britainiarrak. Beste aditu batzuen ustez, askoz lehenago sortu ziren ninjak, duela 2.300-2.500 urte inguru. Eta... [+]


Eguneraketa berriak daude