Amb l'objectiu de comunicar-se en un llenguatge clar amb la ciutadania en un món digitalitzat, “e-Comunicació i Plain Language a Europa. Els reptes de la comunicació institucional en el món digitalitzat” es van celebrar el mes de maig passat en el Palau Euskalduna de Bilbao. L'Institut Basc d'Administració Pública (IVAP) i l'Institut Europeu d'Administració Pública (EIPA) van ser els organitzadors, i les administracions públiques de tots dos llocs van aprofitar dos dies per a reflexionar sobre les vies de comunicació amb la ciutadania.

Joseba Lozano, cap del servei de Capacitació i Normalització Lingüística de l'IVAP, va parlar sobre el camí que el basc ha recorregut i té per fer en aquest camp. Xabier Amatria, responsable de la Secció de Llenguatge Administratiu, va parlar sobre comunicació electrònica. Hem portat a aquestes pàgines la reflexió de la primera.

Llenguatge clar

En primer lloc, van parlar de la tradició que el basc ha tingut en el passat dins de l'administració basca, i van recordar que algunes ordenances municipals del segle XIX, com les de Goizueta, Usurbil i Tolosa, “totes elles escrites en un basc honest i comprensible”. D'aquesta manera, es van emprar com a exemples les ordenances de la riuada d'Usurbil en 1888. Només hem canviat dos punts: “1.- Seran castigats com estableix la llei, davant el públic, els que declarin, juraments malignes, juraments malignes, juraments o malediccions, i qualssevol altres que es facin contra les coses de Déu, dels sants i de l'Església. (…) 5.- Els carrers per les quals passarà la processó estaran bé netes, com a mínim una hora més al pas de la Processó. Tots els que no ho facin es despullaran en el lloc en què és i seran castigats per ordre, al cap de la neteja”.

Joseba Lozano va destacar que després va venir el purisme, “i per això, la morfologia i la sintaxi més rígides, els neologismes, etc.”. I així, en 1982, amb l'aprovació de la Llei del Basc, l'Administració Pública Basca va advocar per la puresa, en detriment de l'honestedat i intel·ligibilitat cent anys abans. Lozano va reprendre fins i tot la cerca d'un motiu: “Potser no coneixíem prou la tradició popular; a més, havíem après castellà, ens espantava l'excés de préstecs, volíem que els textos en castellà també tinguessin la precisió i la lluentor que se'ls reconeixia per al basc”. Al costat d'això, l'Administració no sabia com fer front a la multitud de documents en castellà. Així, Lozano va posar com a exemple els textos que van posar en marxa l'autonomia. “Les limitacions que l'Estatut estableix en els seus articles 25.1 i 37.3 en benefici dels Territoris Històrics a aquesta potestat legislativa també apareixen en la Llei, i es refereixen a les matèries expressament reconegudes en l'Estatut com de Tradició Foral. Però el fet que existeixin àmbits de poder no legislat del Parlament per qüestions de poder monetari no exclou la capacitat d'atendre nivell institucional que es deriva de l'existència d'un Regne Legal”.

Segons Joseba Lozano, així eren la majoria dels textos administratius i jurídics en basc que es van publicar fa 30 anys. “En aquella època la dependència i la servitud del castellà eren absolutes. Traduíem gairebé tots els textos del castellà, i no diguem res, importàvem desgraciadament tots els ressorts del castellà perquè no teníem desenvolupat el propi discurs basc: frases llargues, nominalitzacions, apposiciones, perífrasis, estructures passives, impersonals… A conseqüència de tot això, els textos en basc es publicaven, perquè així ens ho ordena la Llei, però aquests textos en la majoria dels casos eren incomprensibles, i els euskaldunes, però també els textos originals”. La comunicació entre l'Administració i el ciutadà no funcionava, no era eficaç: va caldre adaptar el llenguatge administratiu per a acostar-lo a la ciutadania.

De Plain English a basc clar

En aquesta situació, any rere any publicant textos inexplicables traduïts del castellà al basc, van escoltar el nom de Plain English Campaign. Era una institució o moviment que reivindicava textos en anglès clars i comprensibles. “Si la llengua més poderosa del món estava immersa en aquesta reflexió, què és el que estàvem fent nosaltres amb aquell galimaties ancestral?”, va dir Lozano. En 1993 van contactar amb els responsables de Plain English, Chrissie i George Maher, i els van facilitar tota la informació. “Llavors ens vam adonar que hi havia una altra manera de dir coses als ciutadans. Que en l'Administració també era possible una comunicació clara i de qualitat. Però havíem de desenvolupar aquest nou discurs i, el més important, difondre. Ens vam posar a la feina. Sobre la base dels principals criteris de Plain English, preparem un fullet d'estil per a l'IVAP aquest mateix any, i un any més tard, en 1994, la nostra ‘Bíblia’: El llenguatge des de la llum”. I les propostes que feien en aquell llibre van tenir un acolliment immillorable. “La majoria de les administracions públiques van triar progressivament un nou estil i el nou discurs es va anar estenent a les traduccions. El canvi no es va produir d'un dia per a un altre, sinó lentament, però en profunditat, tancant tots els camins per a tornar enrere”. I al llarg del camí, va arribar el moment de donar a conèixer als altres la nostra reflexió. “En 1995 vam ser a Miami [els EUA] a comptar la nostra experiència en les jornades organitzades per Plain English Campaigne; a l'any següent, nosaltres organitzem les jornades a Euskadi; i en 1997 vam estar a Londres. El nou estil s'anava posant en marxa a poc a poc”. D'altra banda, es van adonar que les propostes que feien per al basc servien també per al castellà i d'aquí tornen a vincular les seves aportacions a les dues llengües oficials.

Fets bells

En el camí recorregut fins aquí, i amb l'objectiu d'estendre un llenguatge administratiu i jurídic de qualitat, l'IVAP ha comptat amb un llenguatge directe, comprensible i atractiu. Publicacions en un (A través del llenguatge clar, Argiro, Ball del Dubte, Llibre d'estil de l'IVAP, Comunicació electrònica, Revista Administrazioa euskaraz…), estandardització de documents en altres documents, organització de cursos de formació lingüística, posada en marxa de recursos informàtics… “Però si hi ha hagut algun canvi, això ha ocorregut en la traducció. En l'Administració cada vegada generem més textos en basc, però la majoria dels textos continuen sent traduccions del castellà”. No obstant això, les traduccions rígides i inintel·ligibles d'antany han desaparegut. “Hem après molt. Hem estat capaços de desenvolupar el nostre discurs. I a més, hem tingut la capacitat de fer nous passos. No fa tant de temps, l'IVAP va apostar decididament per la corregulació. Utilitzant l'escriptura bilingüe o la redacció es redacten les dues llengües alhora, una no depèn de l'altra i ambdues mantenen les seves peculiaritats. El Servei Oficial de Traductors ha ofert a tots els departaments del Govern la possibilitat de la traducció, i fins ara s'han redactat set decrets i una llei utilitzant aquesta tècnica”.

Segons Joseba Lozano, han estat durant molts anys franctiradors en l'IVAP, “sense garanties polítiques contundents. Però aquesta situació va canviar radicalment en 2008, en el marc de l'IV Pla de Normalització de l'Ús del Basc del Govern Basc. Aprovació del període de planificació. En ell es van establir normes generals sobre l'ús de les llengües oficials i es va arribar a definir també la comunicació de qualitat, és a dir, es tracta de textos correctes, autèntics, adequats i clars. “El capítol 4 d'aquell Període de Planificació diu: ‘L'objectiu és comunicar: el receptor ha d'entendre el que se li diu en la primera audició o lectura. El text ha de ser adequat des del punt de vista de la comunicació. El text tindrà una estructura lògica que es mostrarà a través d'estratègies com a títols i subtítols, idees per paràgrafs, referències legals com a notes dempeus… El text ha de ser correcte. Cada idioma té la seva pròpia manera de dir: respecta. En qualsevol cas, és necessari renovar, modernitzar i acostar el llenguatge administratiu a la ciutadania. Cuidar el disseny de l'escrit per a garantir la seva llegibilitat’”. El Capítol 7 del Pla de Serveis viaris Hivernals també definia el camí a seguir. “La funció del Govern Basc és comunicar la informació a les dues comunitats lingüístiques, i per a això no fa falta traduir: n'hi ha prou amb crear i donar el missatge a difondre en les dues llengües, respectant sempre el contingut, però adaptant l'estil a les característiques de cada llengua (…) El Govern Basc prendrà mesures perquè la traducció tingui el seu lloc progressivament en tots els departaments”.

Aquí està Joseba Lozano. Han fet alguns treballs, han sorgit noves tasques, ja que les formes de comunicació han canviat moltíssim en els últims 30 anys. “Estem passant de la comunicació per paper a les plataformes digitals a gran velocitat, la qual cosa ens obliga a adaptar-nos contínuament”. I tampoc aquí hi haurà un altre camí que el llenguatge clar.